Màrius Serra omple de gom a gom la sala de l’Alliance Française.
L’èxit obtingut en les diverses convocatòries fa preveure una nova edició d’aquest cicle.
El mal temps va impedir que la xerrada tingués lloc al Pati, com ha estat el cas de les precedents amb Lucía Caram, David Carabén i Marina Rossell, però la petita sala de l’Alliance es va omplir de gom a gom per escoltar la conversa entre Roger Escapa i el conegut escriptor i comunicador Màrius Serra, que va repassar la seva trajectòria professional i va incidir particularment sobre la situació de la llengua catalana als mitjans de comunicació, la immersió lingüística i la situació política del país .
Serra, barceloní que diu desconèixer el dia exacte del seu naixement tot i que oficialment consta l’1 de maig de 1963, va obrir la conversa amb la coneguda anècdota dels seus mots encreuats a La Vanguardia del dia 26 de novembre del 2012, on de manera totalment aleatòria va entrecreuar les paraules “imputaràs” i “bustos”. Al dia següent va esclatar el cas Mercuri. Dels mots encreuats va dir que són “un vici” amb un gran nombre de seguidors. De la seva faceta d’escriptor ha destacat la seva experiència visitant presons, com fou el cas recentment de l’entrega de premis literaris on va resultar guanyadora una jove presa senegalesa. Serra ha recordat la seva infantesa com alumne dels Salesians d’Horta, dient que l’educació que va rebre allà el va marcar per poder arribar a ser “just el contrari” que el que es preconitzava en aquell centre. Ha recordat també que va publicar el seu primer llibre als 24 anys i que els seus pares van residir durant uns anys a Matadepera, on ell va fer instal·lar la seva biblioteca particular tot i que ell ja no vivia a la llar familiar.
També en la seva faceta d’escriptor ha comentat els fenòmens mediàtics de Sant Jordi i el seu rebuig a etiquetes de “puresa” que cataloguin els autors en més o menys meritoris segons la seva comercialitat. Serra defensa que un món editorial actiu i viu és bo per tots, inclosos els escriptors professionals. A més d’escriptor i columnista, Serra és traductor (llicenciat en Filologia Anglesa) i ludolingüista, sent ben conegudes les seves intervencions a programes de ràdio i televisió per fer que el públic jugui amb les paraules i és també l’ànima pater darrere el conegut joc de taula Verbàlia. Ha confessat que, com tothom, ell també fa faltes d’ortografia però que precisament per això defuig els correctors automàtics i es proposa no abaixar mai la guàrdia, ni tan sols quan escriu “en brut” o per ell mateix.
Tot i que Serra ha declarat públicament el seu suport a determinats polítics en reiterades ocasions (Carod-Rovira, Alfred Bosch o les CUP) ha afirmat que mai formarà part de cap llista política. El moment més emotiu ha estat el dedicat a recordar en Llullu, el seu fill afectat de paràlisi cerebral que va morir l’any 2010 amb 10 anys. Serra ha escrit en diverses ocasions sobre les seves experiències com a pare d’un nen pluridiscapacitat i és un membre actiu de la Fundació Nexe. També va escriure un llibre centrat exclusivament en el Llullu, el llibre que, comenta, “és el més difícil que he escrit mai”. L’escriptor ha aprofitat per explicar al públic una reveladora anècdota que els va succeir a Gènova quan van entrar a sopar amb el nen a una pizzeria i quina va ser l’actitud de la propietària del restaurant envers un nen discapacitat.
Com ha estat la tònica en aquestes Converses, el públic ha tingut una participació activa al debat, preguntant al convidat sobre diverses qüestions, com la de la necessitat de simplificar la normativa vigent, que Serra va respondre en qualitat de membre de l’IEC (Institut d’Estudis Catalans) i amb el seu característic sentit de l’humor ha explicat que les modificacions són molt lentes i costa molt d’arribar un consens. Entre els assistents es trobava el conegut presentador de TV3 Àngel Llàcer. L’èxit d’aquest cicle, coordinat per Roger Escapa i Ricard Ustrell fa preveure una nova edició per la propera temporada.
