- El concert obre el XXIII Festival Internacional de Música de Sabadell
- El pianista català viatja a l’interior del compositor polonès
Magnífic i potent programa el d’aquest XXIII Festival internacional de música de Sabadell, organitzat per Joventuts Musicals i per on passaran grans artistes fins al 12 de juliol. L’entitat ha volgut iniciar-lo amb un conegut del públic sabadellenc, el reconegut pianista Daniel Ligorio. Ligorio ha dividit el concert en quatre parts pertanyents a la vida de Frédéric Chopin, que ha anat explicant detalladament, relacionant-les amb les composicions que ha interpretat.
Posada de llarg de Joventuts Musicals de Sabadell, amb l’inici del XXIII Festival internacional de música de Sabadell. Vint-i-tres anys que mostren i demostren la fortalesa d’una entitat que any rere any intenta fer-se un forat en el panorama cultural i musical de la ciutat. Fins al 13 de juliol hi haurà jazz, música de sardanes, rock, homenatges personals i viatges musicals en el temps de la mà d’acordions i grups corals. Una barreja tan espectacular com triomfadora, elaborada per tota mena de públics. La Joana Soler, presidenta de JJMM, expressava al principi del primer concert la seva convicció de la feina ben feta, l’alegria d’haver aconseguit una combinació que seria del grat de tothom.
De fet, la tria del pianista Daniel Ligorio per començar el festival, ja és un símptoma de la categoria que se li vol donar. Per qui no conegui a Ligorio, val la pena insistir en una de les seves principals característiques, l’elegància. I no és un tema menor el seu posat tranquil i metòdic, on aquest intimisme que surt de les seves mans esdevé pura energia quan així ho demana la partitura. Tot plegat, amb la mateixa emotivitat amb la qual explica la vida d’un compositor. Així ha estat en aquest concert. Ligorio ha fet un repàs a la trajectòria personal de Frédéric Chopin, mitjançant diverses cartes que el músic polonès va enviar a amics i familiars. I això ha fet encara més intensa la part musical, més viva, és entenedora. Aquesta pedagogia exposada per Daniel Ligorio ha estat plenament enriquidora, ja que el públic assistent ha pogut copsar en les melodies que ell anava interpretant una vida plena de felicitat, asfixiada, però, per la malaltia que, ja des de ben petit, Chopin va assimilar.
Trenta-nou anys de vida de Chopin que Daniel Ligorio ha procurat explicar des de la seva infantesa, fill d’un mestre francès que emigra a Polònia i que ja a l’edat de sis anys capta l’atenció de l’aristocràcia de l’època, gràcies al seu talent. Un nen prodigi que també de ben petit comença a compondre i a rebre classes de prestigiosos músics polonesos que seran, amb tota seguretat, la base pel triomf posterior a París. Per a aquesta part, Ligorio ha triat la Polonesa núm. 1 en do sostingut menor, la Masurca op. 6 núm. 1 i la Masurca op. 7 núm. 1, obres de gran bellesa. Ligorio ha entrellaçat les tres peces en una amb una tècnica realment encisadora, amb una coherència harmònica increïble, amb aquell intimisme tan característic d’ell.
La segona part de la vida de Chopin es desenvolupa a París, on ràpidament contacta amb la gent més influent de la ciutat francesa. Amb només vint-i-un anys, l’èxit és immediat, també en l’amor, on iniciarà una relació amb l’escriptora Lucile Dupin, baronessa de Dudevant, coneguda pel seu pseudònim masculí George Sand. En algunes de les seves cartes confessa que no vol ser una còpia d’altres pianistes acostumats a colpejar les tecles. Ell, al contrari, abraça aquest “so feble, cuidat, intimista i rodó” que provoca algunes crítiques. Fins i tot, George Sand, en sentir-lo per primera vegada es pregunta si “aquest senyor és una nena”. Tot és recíproc en aquesta vida. Chopin també es va prenguntar si ella “era realment una dona”. La realitat és que aquest amor va durar gairebé una dècada.
Ligorio ha destacat també la importància que va tenir per a Chopin conèixer a persones de la vàlua artística de Robert Schumann i Eugène Delacroix i el seu vessant més pedagògic que li servia per a poder viure, unes classes particulars que molts aristòcrates volien pels seus fills i que no eren del grat de Chopin, que preferia compondre. Dos nocturns i una balada han seguit a l’explicació de Ligorio, que, una vegada més, s’ha mostrat igualment commovedor en els moments de gran intensitat com en els més pausats.
La tercera part d’aquest viatge correspon a l’estada de Chopin a l’illa de Mallorca, recomanada pels seus metges, que li asseguraven que el clima del sud li convindria més. No va tenir sort, ja que va coincidir un hivern plujós i humit que va provocar un empitjorament del seu estat de salut. Malgrat tot, Ligorio ha explicat que Chopin va quedar bocabadat pels colors del mar i del cel, per les oliveres, pels sons de les guitarres, per aquesta mirada a Àfrica que li recordaven els camps de Mallorca. El 1838, en alguna de les seves cartes a la seva germana, Chopin confessava que es trobava sensiblement millor; tot això perquè encara no havia arribat l’hivern, és clar. Per a ell va ser un moment idíl·lic, de creació absoluta a Mallorca, la majoria dels preludis, acabant-ne els que ja tenia al cap, un parell de poloneses, una balada i un tercer Scherzo. Ligorio ha interpretat set peces, sis preludis i un Scherzo, on s’ha pogut copsar l’aire mediterrani de les melodies.
L’últim any de la vida de Chopin és realment dramàtic. Torna a París ja molt malalt i amb la ruptura traumàtica amb George Sand. El seu cansament i la seva debilitat és ja molt patent. El 1849 escriu la seva última carta on explica que els metges li recomanen no viatjar i buscar un apartament amb finestres al sud, que troba a la Place Vendôme, número 12. Ja no pot tocar el piano, la seva degradació és inexorable. Tot i això, treballa com pot en algunes peces i és atès per la seva germana Ludwika. També el seu amic Eugène Delacroix està amb ell fins a l’últim moment. Les seves últimes paraules, posades en boca de Daniel Ligorio, van ser: “ja no sento dolor; estic bé”. La Polonaise-Fantasie op. 61 és la peça triada pel pianista martorellenc per posar punt final al concert. Un tema de gran bellesa, de difícil interpretació, una mena d’epitafi, de final d’etapa d’un Chopin que ja no creu que pugui sobreviure a la tuberculosi que l’acompanya tota la vida.
El públic assistent no espera ni un minut per posar-se dret i aplaudir fervorosament a un Daniel Ligorio que els regala amb una nova peça de Chopin. Una vegada més, Ligorio ha triomfat, amb aquesta humilitat tan característica d’ell, amb aquella passió intimista que atrapa, que embolcalla les notes del piano i les transforma en pura poesia.
El programa del XXIII Festival Internacional de Música de Sabadell continuarà dijous, dia 15 de juny, amb l’actuació de La Vella Dixieland i el trompetista egarenc Josep Maria Farràs, al pati del Casal Pere Quart a les 20 hores.
Foto de portada: Ligorio, durant l’actuació. Autor: David Jiménez.
