- Ràpid viatge d’Amèrica a Menorca dirigit per Víctor Pablo Pérez.
- El pianista menorquí triomfa amb la seva obra Talaiot.
Horari gens habitual en els concerts de la Simfònica, un diumenge a la tarda, però igualment interessant. O més, perquè la presència del pianista Marco Mezquida, amb l’estrena absoluta del seu concert per a piano i orquestra Talaiot, havia aixecat un interès particular. Hi havia ganes d’escoltar-lo amb la seva primera obra pròpia, després del seu efímer pas per Sabadell al juny de l’any passat acompanyant el guitarrista Juan Gómez Chicuelo. Era la primera vegada que Mezquida actuava amb la Simfònica del Vallès a la nostra ciutat.
Expectació diumenge a la Faràndula per escoltar un pianista peculiar. Ell mateix es defineix com “improvisador”, a més de pianista i compositor. De fet, els seus concerts es mouen entre el classicisme més autèntic, no exempts de certs aires romàntics, i aquella improvisació jazzística que li confereix una càrrega emocional excepcional. Marco Mezquida era acompanyat per primera vegada a Sabadell per la Simfònica del Vallès, que ha volgut fer una mena de 2×1, dos concerts en un, una mena de viatge des de la música més americana de Leonard Bernstein fins al paradís “prehistòric” de Menorca.
El concert ha començat amb les notes de l’Obertura Candide de Leonard Bernstein. Escrita el 1956, conté aquells aires de fanfàrria tan característics on la percussió, els violins i les flautes i flautins juguen entre ells, esperant que tota l’orquestra entri en aquest malabarisme i formi un conjunt de música també fortament fílmica. Diuen que no va tenir massa èxit quan es va estrenar, molt probablement perquè en aquells moments Broadway ja començava a destacar pels musicals i poc importava una opereta de l’estil de Candide. Malgrat tot, s’ha convertit en un clàssic i s’interpreta en moltíssims concerts com a preludi o com a final. De fet, el mateix Bernstein va entendre que calia un canvi i just un any després va compondre la música d’un dels espectacles més notables de totes les èpoques, West Side Story. La Simfònica ha interpretat un popurri, amb una selecció de temes per a orquestra, on en destaquen els més coneguts. No cal dir que West Side Story va marcar per sempre la vida de Leonard Bernstein, no gens fàcil, per cert. De fet, el musical va néixer del sentiment personal d’injustícia que compartia amb tres altres amics. No només això. La música, la coreografia, els ballarins, tot, absolutament tot, era massa violent, massa agosarat per l’època i va haver de reescriure’s diverses vegades. Diuen que el dia de l’estrena hi havia una por terrible al fracàs. Evidentment i afortunadament, es van equivocar.
Entre els dos temes de Leonard Bernstein ha sonat una delicada melodia, Sophisticated Lady, del compositor, pianista i ànima de la seva pròpia Big Band, Duke Ellington. Escrita el 1932 i enregistrada per primera vegada un any després, conté els elements necessaris per considerar-la una de les seves composicions més brillants. Malgrat la seva senzillesa, és harmònicament intensa. Diuen que Duke Ellington va trigar setmanes a compondre-la. Diuen també que quan ell mateix la cantava al piano en algun bar, la gent que ja marxava tornava a seure embadalida per a la seva melodia. La Simfònica ha sabut atrapar el públic assistent amb la seva versió.
Talaiot
Després d’una petita pausa i de col·locar el piano al bell mig de l’escenari, ha estat el torn de Marco Mezquida, que tornava a Sabadell, aquesta vegada amb la Simfònica i amb la il·lusió de la presentació absoluta per segona vegada (la primera havia estat dissabte al Palau de la Música) de la seva primera obra, el Concert per a piano i orquestra “Talaiot”. L’obra forma part de l’encàrrec que li va fer l’OSV després del seu èxit en el concert Rhapsody in Blue l’octubre de 2021, on ja es va poder comprovar el seu vessant més jazzístic i, sobretot, més improvisador, tot conservant l’essència del tema original de Gershwin.
El mateix Marco Mezquida parla d’un “viatge preciós” en algunes de les seves entrevistes que ha ofert a diversos mitjans. “Inspirat en els monuments prehistòrics i dedicat a Menorca”, “Talaiot” és una obra complexa, madura, amb sensibilitats diverses, amb moments àlgids i altres més pausats, on la percussió té un paper preponderant, i on el piano viu de l’orquestra i l’orquestra no pot caminar sola. Un tàndem, una simbiosi tan elaborada que, també en els moments de silenci d’aquesta última, esperant i escoltant els magnífics solos d’en Mezquida, l’orquestra té el seu paper. Melodies romàntiques es barregen amb altres molt contundents i intenses. De fet, el pianista menorquí ha confessat que el títol, Talaiot, li va venir mentre componia l’obra, no només per la forma d’aquestes construccions turriformes típiques de l’illa, sinó per la seva espiritualitat, el que ell veu com un viatge, com un lloc de meditació.
Talaitot és una obra amb caràcter, no especialment trencadora ni rupturista, malgrat els pizzicatos amb les cordes del piano que expressen la seva ànima improvisadora. Moments minimalistes, lírics, en podríem dir, porten una coherència implícita que agrada. La solidesa de “Talaiot” fan preveure moltes més obres d’un artista que basa gran part de les seves melodies en la improvisació. Una característica que ell vol assenyalar sempre que pot. I és que “Talaiot” ha de ser escoltada almenys una vegada més perquè és impossible en una sola escolta poder captar tots els elements que conté, tota la seva magnitud i energia.
Marco Mezquida s’ha girat en diverses ocasions cap al violí de la Marta Cardona, en un gest que diu molt de la complicitat del pianista amb l’orquestra. De fet, al final, s’ha abraçat a ella i al director, Víctor Pablo Pérez, en un clar senyal d’agraïment. El públic ha esclatat en aplaudiments, també sorprès pel virtuosisme i la sensibilitat de Mezquida qui ha ofert com a regal una versió impressionant del tema Libre de Nino Bravo. Els aplaudiments continuaven i el músic menorquí se sentia bé, orgullós per l’èxit del concert, que ha acabat amb la interpretació d’un dels fragments més melòdics de Talaiot. Abans, però, Mezquida ha donat les gràcies al públic per “donar suport a la cultura i a l’orquestra”.
Proper concert: 14 de maig
El pròxim concert de la Simfònica, diumenge, 14 de maig a les 18 hores, amb obres de Mozart i de M. von Martines. El violinista lituà Julian Rachlin en serà el director i es comptarà amb la presència de la violinista i viola canadenca Sarah McElravy.
Foto portada: Mezquida al piano, durant la segona part del concert. Autor: OSV / cedida.
