- Prop de vuitanta músics participen en la XIV Trobada de la Jove Orquestra simfònica del Vallès.
- El públic vibra amb obres de Ravel i Txaikovski
Com ja es tradicional, i des de fa ja catorze anys, l’Orquestra Simfònica del Vallès organitza una trobada de joves músics que, durant una setmana, intercanvien ganes d’aprendre i amistat. De tot plegat sorgeix un concert on queden paleses les seves aptituds. Diumenge, la Faràndula s’ha omplert per copsar en viu i en directe la feina feta, una oportunitat que, segons les paraules del seu director, Xavier Puig, és completament necessària per ampliar la base de músics catalans.
L’últim concert simfònic de la temporada l’ha protagonitzat la Jove Orquestra Simfònica del Vallès, una formació que es reuneix una vegada a l’any amb motiu de la trobada que joves músics de tot Catalunya fan a Sabadell per tal de compartir experiències i, sobretot, per aprendre. Ja en fa catorze d’aquestes posades en comú tan pedagògicament interessants, sota la direcció de Xavier Puig. Setanta-set n’han participat aquest any, alguns dels quals passaran a formar part de l’orquestra gran, de l’OSV. La reunió també té com a objectiu la possibilitat de formar-se a joves directors. En aquest cas ha estat la Noemí Pasquina, violoncel·lista de reconegut prestigi i que ha col·laborat com a directora assistent de la Joven Orquesta de Extremadura els últims dos anys.
Xavier Puig ha volgut explicar als assistents el programa del concert, deliberadament “incoherent i eclèctic”, amb la intenció de mostrar dues maneres diferents de compondre, ben diferents, la de Txaikovski, clàssica, la plasmació d’una vida turmentada, i al de Ravel, amb una barreja peculiar i personal, amb “nous colors”. El concert ha comptat amb la participació de diferents professors i professores que han recolzat la interpretació dels joves en instruments com el violí, la viola, el violoncel, el contrabaix i la percussió.
La Noemí Pasquina ha estat l’encarregada de dirigir Ma mère l’Oye, de Maurice Ravel, escrita inicialment per a piano a quatre mans tot i que, de seguida, es va fer l’adaptació per a orquestra. L’obra està inspirada en contes amb una màgia especial. Ella mateixa ha explicat l’origen d’aquesta expressió francesa que fa referència a les àvies que feien seure els infants al seu voltant per tal d’explicar-los contes. I com un conte ha estat la interpretació d’aquests cinc temes, tot i que l’últim, Le jardin féerique, és un cant a les fades i no un conte per si mateix. La Bella Dorment, El Polset, l’Emperadriu lletja i la Bella i la Bèstia, han sonat espectaculars de la mà d’aquests joves intèrprets que han sabut transmetre la màgia mitjançant els seus instruments. Especialment interessants han estat la plasmació dels ocells, amb les cordes del violí, i la diferència i posterior barreja en una única melodia de les personalitats de la Bella i la Bèstia. Alguns dels músics han anat llegint petits fragments dels contes, la qual cosa ha posat al públic en situació.
Xavier Puig ha dirigit la Simfonia núm. 4, en Fa menor, op. 36 de Txaikovski de manera magnífica. Una obra que destaca per la seva força, per la seva versatilitat. Inspirada en la cinquena simfonia de Beethoven, és una autèntica biografia del compositor rus, on es barregen els moments més tristos i més feliços de la seva vida. El primer moviment, llarguíssim, comparat amb els altres tres, expressa de manera clara això mateix. I ho fa amb una fanfàrria gairebé agressiva, amb moments forts i àlgids, on els instruments de vent porten la melodia. Vint minuts on no hi ha pausa i on les trompetes tenen un paper preponderant.
El segon moviment, clarament diferenciat del primer, reflecteix una malenconia que ja s’albira des de les primeres notes de l’oboè. Però són el tercer i el quart moviment on s’ha evidenciat la categoria dels joves músics que es trobaven dalt de l’escenari de La Faràndula. Tot un exercici de feina ben feta, d’interpretació gens fàcil, amb una empenta que ha estat definida pels peculiars pizzicatos del tercer moviment, que l’inicien de manera espectacular, amb una entrada suau dels altres instruments, a excepció de la percussió.
El final d’aquest moviment és igualment magnífic, pausat, amb pizzicato. I un quart moviment alegre, que Xavier Puig resumia com “si no trobes la felicitat a dins, busca-la fora”, un final a la complicada vida de Txaikovski, que, malgrat tot, ens va deixar una gran obra. En definitiva, una cloenda a aquesta trobada molt encertada, vistosa i amb dues obres de difícil execució, que els joves han superat amb èxit.
Els concerts simfònics tornaran a Sabadell, de la mà de l’OSV, en una temporada heterogènia que començarà el dia 22 de setembre amb la Setena de Beethoven. També hi haurà un homenatge a la música de John Williams, el tradicional Festival de Valsos i Danses, música de Bach i de George Gershwin, i la presència de la cantant catalana Sílvia Pérez Cruz.
Foto de portada: Un moment del concert. Autor: David Jiménez.
