- Andrés Salado dirigeix un concert ple d’energia.
- La violoncel·lista Anastasia Kobekina, un gran descobriment.
L’Orquestra Simfònica del Vallès ha iniciat divendres la temporada de concerts i ho ha fet en gran. I no és un tòpic. La selecció de tres compositors aparentment sense cap vincle, ha afegit més interès a un espectacle on Beethoven era el reclam. Malgrat tot, les sorpreses i la màgia han vingut de la mà de la presència de la violoncel·lista russa Anastasia Kobekina i de la força i de l’ímpetu del director madrileny Andrés Salado.
El públic sabadellenc ha hagut d’esperar més de quatre mesos per poder escoltar en viu i en directe l’Orquestra Simfònica del Vallès. “Es fa llarg”, comentava un vell assidu dels concerts de la formació amb seu a la nostra ciutat. I és cert, tot i que, amb els primers compassos de la música que sona, oblidem aquest fet per endinsar-nos en un nou món, en la màgia de sons que pul·lulen per l’escenari i viatgen cap a cada un dels assistents. Els entesos han comentat a vegades que la sonoritat del Teatre La Faràndula és com seca, buida. No és especialment dolenta, molt al contrari. Però, molt encertadament, divendres es van col·locar uns micros que eren situats en llocs estratègics per tot l’escenari. I es va notar. La violinista de l’orquestra, Laia Pujolassos, va fer la presentació del concert, agraint la presència del públic i anunciant que seria ple d’energia, amb una música fresca i captivadora, amb tres compositors “clàssics no clàssics”, la qual cosa volia dir que es trobaven en èpoques de canvis.
I la primera sorpresa del vespre la va donar la Simfonia núm. 1, en Re major, op. 25 de Serguei Prokófiev, anomenada també com a Simfonia Clàssica. Quatre moviments d’una elegància espectacular, alegre, on els violins són els veritables protagonistes en el primer, ajudats per la flauta i uns arpegis a l’inici, sense oblidar la importància del fagot que compleix de manera perfecta el seu objectiu. La resta, senzillament esplèndid, amb l’orquestra completament bolcada en unes seqüències rítmiques i melòdiques on les cordes, la fusta, els timbals, però també la flauta, aconsegueixen diferents moments de gran bellesa, on no s’escapa el característic i peculiar esperit popular rus.
Kobekina causa sensació
La segona part ha tingut dos moments ben diferents. El primer, la presència de la violoncel·lista russa Anastasia Kobekina, un autèntic descobriment, una glopada de seducció musical que ha sorprès el públic assistent. La seva interpretació de les Variacions rococó de Txaikovski han estat un primer plat de què vindria després. Música romàntica amb notes neoclàssiques, un claríssim homenatge a Mozart, aquestes Variacions van estar compostes per a violoncel i orquestra el 1876, en un moment complicat de la vida del compositor rus. Per això molt probablement s’hi barregen melodies passionals, tristes, d’una tristor molt profunda, amb estils diversos. Anastasia Kobekina ha mostrat una elegància i un domini del violoncel espectaculars. De fet, l’obra de Txaikovski és perfecta per mostrar el seu virtuosisme, especialment en passatges de difícil interpretació. Amb una gran seguretat, amb una simbiosi perfecta amb l’orquestra i amb la complicitat d’un enèrgic Andrés Salado, obra acaba poc després d’un solo del violoncel que ha deixat bocabadat el públic sabadellenc. Els aplaudiments han estat tan intensos que Anastacia Kobekina ha volgut agrair les mostres d’afecte amb una peça de Luigi Boccherini, un Fandango, que ha deixat perplex tothom, no només per l’habilitat i l’art de la violoncel·lista russa, sinó per l’aparició del director convidat, Andrés Salado, que, a la manera andalusa, amb un peu col·locat damunt d’una caixa, l’ha acompanyat amb les castanyoles que sonaven rítmicament amb copets a la cuixa. Tot un espectacle que, novament, ha fet les delícies dels espectadors.
La segona part del concert ha estat dedicada íntegrament a la Setena Simfonia de Beethoven. Beethoven és Beethoven; no és cap redundància. Estrenada el 1813 conté tots els elements del compositor i director d’orquestra alemanys. Tot i les crítiques que va patir pel seu primer moviment en aquell moment, el fet és que els tres posteriors són, cadascun d’ells, una petita obra en ella mateixa. Melodiosa, fastuosa tota ella, impetuosa, rítmicament parlant, amb elements clarament ballables, optimista, la seva interpretació per part de la Simfònica ha estat molt vistosa. Andrés Salado, que no ha parat ni un moment quiet damunt la tarima, ha volgut absorbir la màgia dels integrants de l’orquestra, la seva música, gesticulant amb passió i dinamisme. El director titular de l’Orquestra d’Extremadura ha rebut forts aplaudiments en acabar el concert i ell ha anat saludant un per un cadascun dels solistes que havien interpretat aquesta famosíssima simfonia de Beethoven.
En definitiva, un magnífic concert, preludi d’una temporada que s’albira molt interessant amb música molt variada, des de Carlos Gardel i Atahualpa Yupanqui, a George Gershwin, entre altres. També comptarà amb la presència de directors ja coneguts i estimats pel públic de la nostra ciutat, com Rubén Gimeno i Víctor Pablo Pérez.
Pròxim concert, el de pel·lícules, el 17 de novembre
El pròxim concert de la Simfònica, el dia 17 de novembre, a les 20 hores, amb un merescut homenatge a John Williams i l’actor de doblatge Salvador Vidal com a narrador.
