El jove sabadellenc Ferran Rico, de 23 anys, ha guanyat una beca d’estudis de la prestigiosa Latin Grammy Cultural Fondation. Està dotada amb un màxim de 100.000 dòlars. Ferran Rico prepara les maletes per formar-se a Boston (Estats Units). Rico és veí de La Creu Alta de tota la vida tot i que des de fa dos anys viu al barri del centre de la ciutat, ha estudiat a l’escola Ribatallada, al Sant Nicolau i al Conservatori del Liceu.

A banda, Ferran Rico és nebot de la pianista sabadellenca Laura Andrés. Parlem amb ell pocs dies abans que marxi a estudiar a Boston, Estats Units.

Per què vas decidir estudiar música?
Vaig començar una carrera que es diu Estadística Aplicada a la UAB i al cap de dos mesos ja vaig veure que allò no era per a mi. M’agradaven les matemàtiques, la filosofia, volia presentar-me a moltes coses i res em feia el pes, però la música estava sempre allà traient el cap. Després de sincerar-me amb mi mateix em vaig adonar que el que pesava més era la música i crec que no podria fer una altra cosa.

Vas estudiar al Conservatori del Liceu. En què et vas especialitzar?
M’he especialitzat en interpretació de baix elèctric (Grau Superior en interpretació de baix elèctric en Jazz i Música moderna). Sobretot he estudiat jazz, música afro-americana i els estils de música moderna en els que s’hi engloba qualsevol estil de música. M’agrada tot.

Com vas presentar-te a la beca Latin Grammy Cultural Fondation?
Vaig tenir la sort de tenir com a mentor al Liceu a Michael League, el baixista d’Snarky Puppy i ell em va introduir la idea de marxar a estudiar a Estats Units, un tema al que ja li havia donat voltes però que dona bastant vertigen. League em va dir que ho havia de fer sí o sí, ja que era el meu futur si volia fer-ho de veritat. Després de reflexionar em vaig presentar al Berklee College of Music de Boston per poder-hi estudiar. Vaig entrar amb una beca del 75 per cent, però tot i així em faltaven molts diners.

Per sort vaig rebre el Premi Extraordinari del Liceu, que és un premi que només donen a un alumne de cada promoció i això em va ajudar a accedir a més beques. He aconseguit la beca del Berklee College of Music i de la Latin Grammy Cultural Fondation, que em serveixen per pagar les matrícules, i la beca de la Asociación de Intérpretes y Ejecutantes de España (AIE) després de fer una prova a Madrid, i un mecenatge privat de la Fundació Ferrer Salat, que és la mateixa fundació que dona les beques del Liceu. Amb aquestes dues últimes podré pagar l’estança i els desplaçaments. Gràcies a totes aquestes beques podré anar a Estats Units a estudiar. Si no seria del tot inviable.

En que consisteix la beca Latin Grammy?
És una ajuda enorme que la Latin Grammy Cultural Fondation em dona, a canvi evidentment de treballar-ho i de rendir-los homenatge a ells, bàsicament per la feina que fan. Son bàsicament 100.000 dòlars per cobrir les despeses només de matrícula, o sigui ells es fan càrrec de les despeses del Berklee College of Music.

En quins aspectes musicals vols aprofundir més durant la teva formació a Boston?
De fet tinc diverses coses al cap; arranjar, produir i compondre cançons. Al Liceu he pogut participar en alguns projectes d’arranjament i de composició – com a exemple vam versionar El trencanous de Tchaikovsky a versió jazz- és una cosa que m’interessa molt. El que m’interessa més és la interpretació del baix elèctric, però també tinc la necessitat artística d’expressar el que jo faig -les meves cançons- que és el que potser més m’omple i això també ho vull incentivar. M’agradaria que em fessin encàrrecs d’arranjaments, de producció de discos i d’escriure música al mateix temps que poder ser baixista d’algun grup o músic.

Baixista d’algun grup en concret?
No. Cap en concret. El que més em motiva és poder dedicar la meva vida decentment a la música i poder basar el meu dia a dia en fer feines que em siguin plaents i que estiguin amb conseqüència amb el que he estudiat. També m’agradaria quan acabi els estudis a Amèrica, tornar aquí, per contribuir a l’escena a nivell Catalunya o Espanya.

Tornant a Catalunya, com veus el panorama musical català?
Hi veig propostes molt interessants, però alhora ho veig tot una mica estancat. A nivell estètic o estilístic fa molt temps que s’aposta per una cosa en concret que va donant i que sembla que no hi hagi altres propostes. Però sí que hi són. Hi ha propostes molt bones però costa molt entrar al circuit català. És un circuit molt estanc i hi ha molta feina per fer.

I a Sabadell?
A Sabadell hi ha molts musics. Som molts musics tapats, encoberts, que fins i tot no ens coneixem ni entre nosaltres. De la meva quinta hi ha molta gent que apunta molt amunt, hi ha un munt de guitarristes, baixistes i cantants molt bons, que la majoria es passen el dia a Barcelona però son de Sabadell. Els veus de tant en tant, en la poca vida musical nocturna que hi ha a Sabadell, al Morrosko o al Wild Geese. Sabadell és un nucli de musics més potent del que sembla a primera vista.

A part dels teus estudis, tens alguna cosa entre mans?
Tinc el meu projecte personal que es diu Ferran Grup, una formació de set músics i que vam presentar a la sala Jamboree el passat 10 d’agost. Toquem les meves composicions i els meus arranjaments. També estem enllestint el disc, que es dirà Punctum, i que sortirà el proper mes d’octubre i es distribuirà a totes les plataformes. El proper el 22 de novembre a les 20:30 hores es podrà escoltar al Voll Damm Barcelona Jazz Festival a l’auditori del Conservatori Superior del Liceu.

Foto portada: Ferran Rico, al Racó del Campanar. Autor: David B.