Espectacular ‘Nit dels Musicals’

• Gran actuació de cors, solistes i músics
• La música en directe, el gran encert

Es mirava al cel i finalment no va caure ni una gota. Els organitzadors i el públic en general respiraven tranquils en un vespre de posta de sol magnífica i força fresc. Els nervis, doncs, desapareixien gràcies a aquesta circumstància. Però aquests no marxen mai; hi havia una gran responsabilitat per part dels organitzadors de La Nit dels Musicals dins el Festival Observa. L’Adrià Aguilera i l’Albert González, els encarregats de dirigir l’espectacle, feia temps que el preparaven. Implicar tanta gent no és fàcil. Dues entitats de reconegut prestigi, el Teatre Sant Vicenç i la Joventut de la Faràndula, vuit solistes acompanyats per un cor format per nou persones, gairebé vint instrumentistes de la Banda de Músics de Sabadell i també una vintena de ballarins de les escoles Bots i KMY Studio. Tot plegat, una gala vistosa, espectacular i plena d’energia, amb vint-i-quatre cançons dels musicals La Bella i la Bèstia, Wicked, Los Miserables i Mary Poppins.

L’Aina i la Clàudia són dues nenes que no poden dormir. Volen que la seva mare els expliqui alguna història que les porti a tancar els ulls. Hi ha pressa; demà hi ha ‘col·le’. Una llitera entra-i-surt a l’escenari cada vegada que això succeeix. I les cançons comencen amb una tria de les del musical La Bella i la Bèstia. Des de les divertides Bella i Gaston, a la romàtica Bella i Bèstia són, on la música del violí n’és la protagonista. I no podien faltar Bon profit, on el cor ha estat insuperable i Transformació, on s’ha fet palesa la qualitat de l’orquestra que, dirigida per l’Adrià Aguilera, també al teclat, ha anat a més durant tot l’espectacle. Un fet que ha estat essencial en l’èxit del muntatge.

Les dues nenes en volien més. Continuaven sense poder dormir. Llavors ha arribat el torn d’una selecció de cançons del musical Wicked, amb una música més potent, més enèrgica, on els i les solistes han tingut un clar protagonisme. Temes com Viure ballant, Regne Maragda, La gravetat i Fàstic, amb un mà a mà entre la Cristina Fabero i la Judith Venancio han fet les delícies del públic assistent.

La festa ha continuat amb un dels més grans musicals de la història, Los Miserables, tota una glopada de sentiments, de potència i de resistència que, en castellà aquesta vegada, han constatat l’enorme aptitud i qualitat de tots els participants del cor. Tots ells han participat en el diàleg musicat que conforma la primera cançó Otro día se va i que ha tingut el seu punt més àlgid en la interpretació de La canción del pueblo, amb una solemnitat impressionant i que ha estat taral·lejada per part del públic. Impossible oblidar aquella famosa estrofa “Canta el pueblo su canción, nada la puede detener. Esta es la música del pueblo y no se deja someter“. En aquesta selecció han destacat les veus de la Cristina Barbero amb la cançó Soñé una vida i la del Marcel Castillejo, Sálvalo.

Per acabar, l’Aina i la Clàudia han demanat a la seva mare quina era la història que més li agradava. Ella ha confessat que la de Mary Poppins, advertint-les que, en acabar, havien d’anar a dormir de totes totes. Chimchiminee, Una mica de sucre, Tot aquí és possible, Al compàs i la famosíssima Supercalifragilisticexpialidocious, aquesta última amb la veu de la Bea Boronat, no han faltat en aquesta selecció que ha fet aixecar el públic dels seus seients amb grans aplaudiments.

En definitiva, un excel·lent espectacle que mostra la fortalesa d’aquest gènere a la nostra ciutat, que mostra també la col·laboració i l’empatia amb les diverses associacions implicades, actors i actrius, cantaires tots i totes, ballarins i ballarines i els músics de la Banda de Sabadell. Una simbiosi que ha estat possible gràcies a tots i cadascun dels membres d’aquest grup. Una feinada impressionant que ha agradat i molt en un escenari inusual, primerenc, i que ha resultat un encert. No vull oblidar la qualitat del so, que ha permès entendre sense problema les lletres de les cançons i copsar cadascun dels instruments de l’orquestra. Segur que els organitzadors ja estan pensant en la pròxima edició.

La Nit dels Musicals ha estat precedida per l’actuació de la Magalí Datzira, per primera vegada a Sabadell. Amb només vint-i-un anys, té una llarga i interessant trajectòria que neix a la Sant Andreu Jazz Band i continua al Liceu, a l’ESMUC i al Conservatori d’Amsterdam. Contrabaixista, guitarrista i cantant, ha ofert un concert intimista on ha intercalat el català, el castellà i l’anglès i on també ha mostrat la seva versatilitat, amb una barreja d’estils que, tot i que beuen del jazz, també voregen el blues, el R&B i la música electrònica. Descoberta per Joan Chamorro, va ingressar a la banda que ell mateix dirigeix des de fa gairebé vint anys, la Magalí Datzira ha presentat a Sabadell el seu primer àlbum, Des de la cuina. Amb una veu molt peculiar, exquisida i penetrant, ha interpretat temes com Move Out, amb pizzicatos que s’integren de manera espectacular a la seva veu i una emotiva Cançó de Bressol sense lletra on el taral·leig i el piano posen els pèls de punta. Des de la seva presentació de la mà de Joan Chamorro el 2014, la Magalí ha fet una evolució que no deixa indiferent.

Foto de portada: un moment de l’actuació. Autor: David Jiménez.