Jan Riera, Èric Vergés i Roser Cruells, membres de Els Catarres. Autor: cedida.

Roser Cruells (Els Catarres): “El concert de dissabte serà una celebració dels primers 10 anys”

Els Catarres és un grup de música catalana amb una llarga trajectòria: l’any 2010 van començar a tocar a bars i fires i, ara, 12 anys després, són un dels caps de cartell del festival Observa. Ràpidament van guanyar el Premi Enderrock 2012 a la millor lletra i, dos anys després, van arrassar amb aquest reconeixement: l’any 2014 es van endur fins a quatre títols per votació popular. Són els de “Oh, Jenifer! Em tunejaré el cotxe per tu”, els de Sóc un Tintín sense Milú” o els de “In-ven-ci-bles”. Els Catarres tenen 12 anys, sis discos i aquest dissabte presentaran el darrer, Diamants (2022), a Sabadell.

Roser Cruells és un dels tres membres del grup, juntament amb Èric Vergés i Jan Riera. És la veu femenina de Els Catarres i qui també s’encarrega del contrabaix. Des del 2019, a més, també té una criatura sota la seva responsabilitat; però no ha renunciat a res. De fet, un mes abans de donar a llum estava de gira. En aquesta entrevista, Roser Cruells explica l’evolució del seu grup i què ens oferiran Els Catarres al festival Observa.

Aquest dissabte tornaran a Sabadell; tres anys després de fer-ho per última vegada a La Faràndula, on van presentar el muntatge Totes les nostres cançons parlen de tu, i en una festa major d’uns anys abans. Què n’esperen?
Sempre que hem vingut aquí a Sabadell ens han tractat super bé. Estem molt contents amb Sabadell perquè sempre s’omple moltísstim de gent. De fet, també hi tenim molts bons amics i és com tocar a casa, com aquell qui diu. També estem molt contents amb la rebuda que ha tingut la reserva d’entrades pel nostre concert: en 24 hores es va esgotar tot l’aforament.

Un concert de Els Catarres. Autor: cedida.
Un concert de Els Catarres. Autor: cedida.

D’altra banda, l’espai per aquest dissabte ens va encantar [van venir a la presentació del festival Observa] i creiem que serà un ambient molt maco. També serà un plaer compartir l’escenari amb The Tyets, amb qui encara no hi hem coincidit cap cop i a qui per fi podrem conèixer en persona. Les sensacions en general són molt bones.

Aquest dissabte presentaran el nou disc, Diamants (2022), però també tocaran els clàssics de Postals (2013), de Big Bang (2015) o de Tots els meus principis (2018). Al llarg d’aquests anys, Els Catarres han anat evolucionant i ara la pregunta és: com confluiran totes les versions del grup en un mateix escenari?
El concert de dissabte serà un repàs de tota la nostra discografia; no només presentarem Diamants (que també), sinó que el concert durarà gairebé una hora i 40 minuts i, per tant, podrem fer un repàs de tots aquests 10 anys. És com una celebració d’aquests primers 10 anys del grup; per això farem un repàs per tota la nostra història.

La gent que no s’hagi escoltat massa aquest últim disc, que no s’espanti. La resta de discs també tindran molta consistència. Sí que és veritat que hi ha una sonoritat bastant diferent entre disc i disc; aleshores el que fem en el directe és portar-los tots al so que ara mateix estem treballant.

Totes les cançons antigues estan reeditades una altra vegada i pel directe tenen un reforç d’electrònica i d’instruments elèctrics que potser en els altres discos no hi és tant.

Els Catarres en un concert del 2019, Roser Cruells ja estava embarassada. Autor: cedida.

Segurament, moltes de les 3.000 persones que vindran a escoltar Diamants encara no hauran tingut l’oportunitat de fer-ho en directe, però sí que ho hauran pogut fer en les plataformes digitals on estan presents (YouTube, Deezer, iTunes, Spotify, SoundCloud, entre altres).
Sí, són plataformes que sempre ens han ajudat moltíssim i, precisament, Els Catarres no estaríem on estem si no fos per les plataformes digitals. És on ens vam donar a conèixer i és on fem la màxima publicitat del nostre grup; en el sentit que és on compartim la nostra música a banda de als directes i dels discs físics. Ara la música es comparteix sobretot a través de les plataformes digitals.

Aquí a Sabadell van exhaurir les entrades (que, per cert, eren gratuïtes), però també ho van fer a Barcelona (22 abril) i a Girona (23 abril). Què és el que manté dempeus a aquest grup 12 anys després de crear-se i amb una competència tan àmplia com l’actual?
Jo crec que són vàries coses i, una d’elles, és que sempre hem fet la música que ens ha vingut de gust fer i que ens agrada. Nosaltres tres som molt diferents i sempre intentem posar-nos d’acord amb les cançons. La nostra música és molt transversal: agrada tant als petits de la família com als més grans, i això és una de les coses curioses i maques de veure als concerts. Hi ha moltes famílies que venen juntes.

I una altra part de Els Catarres és la vitalitat que transmet el projecte: totes les cançons sempre parlen de mirar la part positiva de les coses. No és una mirada ingènua, sinó postitiva i que intenta passar les dificultats per treure’n una ‘lliço de vida’ que ens ajudi a tirar endavant.

Crec que molta gent s’hi pot sentir reflectida, tant en els moments bons com en els dolents, i que la nostra banda sonora pot ser un impuls per tirar endavant en algun moment de la vida. Hi ha molta gent que ens explica això i per nosaltres és un regal!

Dels cinc artistes que passaran per damunt l’escenari (Catarres: tres, The Tyets: dos), vostè serà l’única veu femenina. Què ens en podria dir del paper de la dona en la música?
Jo crec que la dona hi és molt present en el món de la música; però, com a instrumentista, potser no hi és tant. Tot i això, cada vegada hi és més present i jo estic molt contenta per això. Fa 10 anys enrere hi era molt poquet o gairebé gens. Crec que està molt bé que cada cop hi hagi més dones damunt l’escenari, i no només vocalistes.

I com ho ha viscut vostè en particular?
Jo ho he viscut d’una manera molt natural. La veritat és que tant en Jan com l’Èric m’ho han fet viure així: ells buscaven una persona propera al contrabaix i els era igual si era un noi o una noia. No s’ho van plantejar mai. Vaig arribar jo i, a partir d’aquí, sempre he notat que era una més. No he tingut cap sensació diferent. A més, també estic molt acostumada a això: en total som 15 persones en el projecte i només som quatre dones; però tot i així som moltísssimes si ho comparem amb altres grups.

Foto portada: Jan Riera, Èric Vergés i Roser Cruells, membres de Els Catarres. Autor: cedida.