• L’OSV triomfa amb obres de Bach, Beethoven i Brahms.
• El director Víctor Pablo Pérez torna a La Faràndula.

Un dels concerts simfònics més esperats a Sabadell ha coincidit amb un vespre fred, la qual cosa també s’ha notat en una menor assistència de públic. Tot plegat no ha afectat la qualitat d’un concert on l’estrella indiscutible ha estat violinista franco-serbi Nemanja Radulovic. Sota la direcció de Víctor Pablo Pérez, l’Orquestra Simfònica del Vallès ha tornat a triomfar amb un dels millors concerts de la temporada.

El fred al carrer ha contrastat amb l’escalfor a l’interior de la Faràndula. La calefacció ha funcionat perfectament, però aquesta vegada el teatre no s’ha omplert, segurament a causa de diversos factors. Malgrat tot, el públic assistent ha gaudit d’un espectacle únic, no només per la presència del jove violinista serbi Nemanja Radulovic, sinó perquè el programa, amb obres de Bach, Beethoven i Brahms prometia ser excepcional. El viola Lluís Cabal ha fet la presentació del “concert de les tres bes”, en referència als tres compositors del programa. Els ha comparat amb planetes dins un univers on els sons en són els protagonistes i ha asseverat que Radulovic no era un músic, sinó més aviat un mag. El públic estava a punt de descobrir-ho.

El concert ha començat amb l’Ària de la Suite núm. 3 de Bach, un dels adagis més coneguts i segurament més interpretats de la història de la música clàssica. Amb una impressionant riquesa melòdica, les cadències i la tonalitat dominant li confereixen una barreja entre tristor i misticisme que no deixa indiferent. Amb la preponderància dels violins, de la corda en general, aquest adagio ha estat arreglat per a diversos instruments. El públic ha emmudit davant la interpretació de la Simfònica.

Nemanja Radulovic ha sortit somrient a l’escenari. Hores d’assajos feien preveure l’espectacularitat de la seva actuació. I així ha estat. El Concert per a violí en Re major, op. 61 de Beethoven, ja per si mateix una obra mestra, ha resultat una magnífica exhibició del violinista franco-serbi que, amb només trenta-sis anys ha rebut ja diversos premis i ha enregistrat nombrosos discos. La seva sensibilitat ha quedat demostrada en molts moments al llarg del seu lluïment com a violinista. Ja des de la primera nota, s’ha vist un intèrpret amb una maduresa impressionant, amb unes característiques interpretatives de primer ordre. I no només en els moments de màxim virtuosisme, en moments més àlgids com a solista, sinó en la insuperable simbiosi que ha mostrat amb tota l’orquestra. No és fàcil trobar les paraules per definir un músic que toca el violí d’una manera única. Cal escoltar-lo per poder abraçar tota la sensibilitat que porta a dins. En acabar, part del públic ha aplaudit dempeus i tota l’orquestra ha fet el mateix. Els aplaudiments de complicitat del director, Víctor Pablo Pérez, han configurat un èxit inexorable. De fet, alguns assistents han definit la seva interpretació com a “brutal”, quedant-se amb ganes de més.

Aquesta vegada sí que hi ha hagut mitja part a la Faràndula, un canvi que no es correspon amb l’índex més alt de contagis de tota la pandèmia, però potser calia que l’orquestra descansés una estona després de la intensitat mostrada en el Concert per a violí de Beethoven. Johannes Brahms ha estat el protagonista de la segona part. Per a la seva Simfonia núm. 1 en Do menor s’hi va fixar en Beethoven, especialment al principi i al final. Després de diversos fracassos, va aconseguir compondre una obra on moviments lents es barregen amb altres de més ràpids, sense poder distingir una melodia predominant. Cada moviment podria ser una obra diferenciada. No obstant això, la característica més important d’aquesta simfonia rau en la seva magnificència simfònica, en el seu lirisme i en la seva expressivitat. Destacar, sense cap mena de dubte, la part final, on es troba inserit un fragment que alguns han definit com la versió de Brahms del tema de l’Oda a l’Alegria de Beethoven. En definitiva, una obra de maduresa magistralment dirigida per Víctor Pablo Pérez.

El pròxim concert de la Simfònica, el dia 8 d’abril amb el Rèquiem de Verdi, dirigit per Víctor Pablo Pérez i les veus del Cor Amics de l’Òpera de Sabadell, del Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados de Lleida, del Cor Ciutat de Tarragona i de la Coral mixta d’Igualada.

Foto portada: un moment del concert amb Nemanja Radulovic a la dreta de la imatge. Autor: David B.