- Èxit total del concert homenatge a Ennio Morricone i Nino Rota.
- La Faràndula s’omple per gaudir d’un nou espectacle de la Simfònica.
La cua de gent que girava pel carrer de Narcís Giralt deu minuts abans del començament del concert de l’OSV, en un concert homenatge als compositors italians Ennio Morricone i Nino Rota feia preveure una entrada important. De fet, les localitats de tot el teatre s’havien exhaurit dies abans per gaudir d’una idea original del músic Jordi Cos i on la música i la imatge es fonien d’una manera espectacular. “La música entra amb els ulls”, ha repetit diverses vegades el narrador i doblador Salvador Vidal amb la seva peculiar veu i un dels puntals del concert.
Feia goig veure la Faràndula plena per tots els costats; també un escenari que, amb els músics de l’Orquestra Simfònica del Vallès i les corals Cantiga i Sinera, i que esperaven pacientment l’entrada del director, Rubén Gimeno, que sempre torna a Sabadell per a les grans ocasions. Perquè, el de divendres, no era un concert més de pel·lícules. La simbiosi Morricone-Rota era garantia d’èxit. Dos nens prodigi que van començar a tocar i a compondre molt joves. Malauradament, Rota va morir molt jove, a 68 anys, mentre que Morricone ho va fer amb 92, després d’una prolífica carrera musical. Això sí, els dos ens han deixat melodies mítiques que, juntament amb actors i actrius de gran vàlua artística, han creat un conglomerat inseparable. Sense oblidar que, la majoria dels temes interpretats corresponien a pel·lícules dels directors italians de la importància de Federico Fellini, Sergio Leone i Bernardo Bertolucci, entre altres.
La Simfònica ha tret el millor d’ella mateixa començant amb el tema principal de Cinema Paradiso, on els violins sobresortien especialment. El tema d’amor de la mateixa pel·lícula ha sonat al final, amb el clarinet com a referent. A la primera part del concert també s’han sentit les melodies dels temes principals de les pel·lícules La Strada, Érase una vez América, Amarcord i La Misión. Ha estat aquesta última la que ha provocat més aplaudiments, gràcies, també, a la magnífica interpretació de l’oboè Òscar Diago. Impossible quedar indiferent davant els acords d’aquesta partitura que, juntament amb les veus dels components de les corals Cantiga i Sinera, han aconseguit fer emmudir el públic assistent. Sense oblidar que, en aquest cas, el narrador, Salvador Vidal, ha posat la veu de l’actor Jeremy Irons, tal com va fer a la pel·lícula original en castellà.
——-PUBLICITAT——-
——-PUBLICITAT——-
Abans d’acabar la primera part, l’OSV ha interpretat el tema més famós d’Ensayo de orquesta, un garbuix de melodies barrejades i que conformen una de les composicions més histriòniques de Nino Rota i, segurament per això, més estimades. El tema principal de Novecento, ha posat punt final a la primera part del concert, amb aquella característica grandiloqüència que perdura fins al final. Les corals també han fet que sonés grandiós, com l’himne que Morricone volia que fos.
La segona part ha estat dedicada gairebé en exclusiva al gènere cinematogràfic que es va anomenar com spaghetti western, amb la música de pel·lícules mítiques com La muerte tenia un precio, Hasta que llegó su hora i El bueno, el feo y el malo. A la primera, la percussió i les interpretacions de les corals i de la soprano Andrea Martí, han estat clarament destacables; a la segona, l’harmònica del músic Sergi Baya ha posat els pèls de punta en el fragment del duel final de la pel·lícula de Sergio Leone; i a la tercera, la barreja de xiulets, flautes dolces i la veu de la mezzosoprano Marta Cordomí han fet recordar al públic més gran, una de les pel·lícules més llegendàries de l’oest.
No podem oblidar la magnífica interpretació d’un dels fragments més coneguts de la pel·lícula El Padrino, una banda sonora tan completa, rica i acurada que és, des de fa dècades, un referent en aquest tipus de música, de manera que, molt probablement, ha immortalitzat per sempre a Nino Rota. Qui no recorda la música del vals, amb la seva característica repetició i que acompanya la personalitat del padrí i de la seva família? Un padrí que mata i mata; per això no és un vals alegre i la seva connotació és clarament melancòlic, trist, en realitat, una marxa fúnebre. Impossible separar les dues identitats.
No voldria oblidar la importància que ha tingut en tot el concert el violí de la Marta Cardona, i que ha estat solista en diversos temes d’un concert que ha acabat amb la participació del públic assistent picant de mans el tema principal de la pel·lícula de Fellini 8 ½, una melodia que va agafant embranzida de mica en mica fins a un final sorprenentment delicat.
El públic ha aplaudit amb força els músics, els cantaires, els directors de les corals, Salvador Vidal i el director de la Simfònica, Rubén Gimeno. Moltes de les persones assistents confessaven que era la primera vegada que venien a escoltar a la Simfònica i, a la vista de la parada d’autobús, moltes venien d’altres sectors de la ciutat. Moltes, també, es preguntaven per què si aquesta música de pel·lícules és un filó ja que, clarament, atrau més gent, no es programen més concerts d’aquest format. Un misteri sense resoldre.
La Simfònica fa una petita pausa a Sabadell per tornar al gener amb el ja clàssic Festival de Valsos i Danses, amb dos concerts, el primer, dissabte 7 de gener de 2023 a les 20 hores, i el segon, diumenge 8, a les 11.30 hores.
Foto portada: un concert de l’OSV, en una imatge d’arxiu. Autor: David B.
