- Carmina Burana omple la Faràndula amb les distàncies pertinents.
- Les veus dels solistes i del Cor Jove de l’Orfeó Català, el més destacat.
Gairebé vuit mesos després de l’aturada obligada com a conseqüència de la pandèmia, l’Orquestra Simfònica del Vallès ha tornat a la Faràndula amb tota mena de luxes. Ho ha fet amb una obra d’incontestable èxit “Carmina Burana”, amb el Cor Jove de l’Orfeó Català com a grup vocal i amb mascareta. El públic ha respost de manera entusiasta obeint les directrius que l’organització havia previst en matèria sanitària.
La Simfònica ha encetat la programació cultural de la tardor en un vespre ventós i fred que no ha impedit que el públic s’acostés a viure de ple l’experiència musical de Carmina Burana, tota una metàfora del ben viure, d’una mirada intensa al present, obviant tant el passat com el futur. De fet, el president de l’OSV, Jordi Cos, ha ofert unes breus paraules al principi on ha volgut destacar precisament la importància de sortir del passat immediat que ens ha tocat de ple per viure un present “ple de llum”; “la llum que surt de la llum”, ha asseverat. Ha tingut també un record per a les víctimes de la Covid 19 i ha volgut dedicar el concert a totes les persones que han estat al peu del canó en aquests moments tan difícils, especialment a les del sector sanitari. El públic ha respost amb forts aplaudiments.
Amb importants canvis en matèria de mobilitat (gel hidroalcohòlic, diversificació d’entrades i sortides, un parell de seients buits entre parelles o grups d’assistents, bar tancat i sortida esgraonada), la Simfònica ha ofert un concert espectacular on en ha destacat el Cor Jove de l’Orfeó Català amb mascareta, la qual cosa, unida a la sonoritat particular de la Faràndula, a fet minvar les potents veus dels seus integrants.
El concert ha començat amb una peça molt breu, d’una delicadesa impressionant, O Nata Lux, del compositor nord-americà Morten Lauridsen. La melodia pertany al Rèquiem Lux Aeterna, escrit al 1997 en record a la seva mare morta aquell mateix any. Ella va ser precisament la que el va iniciar en el món de la música i el va ensenyar a tocar el piano. O Nata Lux és la tercera de les obres d’aquest Rèquiem. El Cor Jove de l’Orfeó Català l’ha interpretat amb una sensibilitat extraordinària, tal i com Lauridsen el va escriure. El seu simplisme no amaga la necessitat d’expressar emocions a través de la música.
El plat fort del concert era sense dubte la cantata Carmina Burana del compositor alemany Carl Orff i estrenada en ple mandat d’Adolf Hitler el 8 de juny de 1937 en la Alte Oper de Frankfurt. El misteri que envolta tant als manuscrits com al propi creador encara dura. Potser per això, Carmina Burana continua sent una obra imprescindible en el panorama musical de les grans orquestres. Segurament també per la força exuberant i expressiva dels seus poemes i per la seva rítmica, fusionada amb els instruments i les veus dels cors dels solistes. Carmina Burana és considerada l’obra simfònico-coral més important del segle XX, doncs implica un gran nombre de persones. En els seus textos s’exalta la vida terrenal, un carpe diem on s’aplaudeix la beguda, els plaers terrenals, l’amor carnal i el gaudi de la natura.
A la magnífica interpretació dels músics de l’Orquestra Simfònica del Vallès i del Cor Jove de l’Orfeó Català, s’han unit les veus de la soprano Alicia Amo, del tenor basc Beñat Egiarte i del baríton Toni Marsol, un dels cantants catalans més actius i que, no només ha empatitzat amb els textos que cantava, sinó que ha mostrat una veu impressionant, amb uns canvis de to increïbles. Tot plegat, fruit de la ment d’un Carl Orff, obsessionat amb un ritme que anés de la mà de la paraula i el moviment. A destacar també les interpretacions dels pianistes convidats Pau Casan i Josep Surinyac, que han empentat de manera brillant tot el conjunt a l’èxit del concert.
Els aplaudiments del públic han fet presència a la Faràndula una vegada acabades les últimes notes del fragment més conegut de Carmina Burana. Els cantants solistes, els músics, el Cor Jove de l’Orfeó Català, el seu director, Esteve Nabona, així com un eufòric i satisfet Xavier Puig, director de la Simfònica, han agraït les mostres de suport de l’auditori que, dempeus, han continuat aplaudint la magnífica actuació d’una cantata de difícil execució per les seves característiques rítmiques i vocals. Un repte superat que ha captivat els assistents.
El pròxim concert de la Simfònica, l’11 d’octubre, amb obres de Mozart i dirigit per la violinista austríaca Birgit Kolar.
