- La Vella Dixieland torna a Sabadell.
- El pati del Casal Pere Quart s’omple per sentir temes clàssics de jazz.
El pati interior del Casal Pere Quart s’ha convertit en un petit barri de Nova Orleans gràcies a la música de La Vella Dixieland. Fa dos anys també van estar entre el públic sabadellenc, dins la programació del mateix festival. Ara, han volgut reivindicar la figura del trompetista Josep Maria Farràs, que els ha acompanyat durant més de vint-i-cinc anys portant la música de jazz per tot el món.
La presidenta de Joventuts Musicals de Sabadell, Joana Soler, estava molt contenta de poder tenir a la nostra ciutat a una de les bandes de jazz catalanes més icòniques, La Vella Dixieland. I així ho ha transmès al nombrós públic que omplia el pati del Casal Pere Quart, que ella mateixa ha reivindicat, amb aquella gran buguenvíl·lia tan esplendorosa que acompanya l’escenari al fons. La Joana Soler ha aprofitat per fer un repàs del tots dels concerts d’aquest XXIII Festival Internacional de Música de Sabadell i ha agraït a Josep Maria Farràs la seva presència “a casa seva”, en un concert que es preveia com un reconeixement al gran trompetista egarenc.
De fet, l’altre trompetista del grup, el també emblemàtic Pep Gol, ha volgut destacar el concert com un homenatge a Farràs, del qual ha subratllar la seva trajectòria i tot el que havien après al seu costat. I d’aquesta manera, el concert ha esdevingut un passeig musical pels temes més representatius d’aquest jazz clàssic, dixie, representant de Nova Orleans, i on n’han destacat temes com Idaho, on tant Josep Maria Farràs a la trompeta, com Pau Casares al saxo tenor, han pogut mostrar el seu caràcter i el seu domini de l’instrument, amb aquella rapidesa característica de la composició de Count Basie. Pep Gol ha assenyalat precisament un viatge que van fer a Nova Orleans i el vincle que s’hi va establir amb el trompetista Leroy Jones. Ha estat un tema seu, Carnival in Town el que ha iniciat aquest recorregut, amb un ritme pausat, ballable, on el saxo alt de Benoit Poinsot ha estat protagonista. Destacar també Tin Roof Blues, de Louis Armstrong, on s’ha pogut evidenciar el so de les trompetes amb sordina, la sensibilitat d’un Josep Maria Farràs que, juntament amb Pep Gol, han mostrat un diàleg musical impressionant, el mateix que manté tot el grup al principi. I no m’oblido del contrabaix de Josemi Moraleda, que també ha tingut el seu moment de glòria, abans d’acabar tots plegats amb la melodia de la sardana La Santa Espina.
Rellevants han estat també les interpretacions de It Don’t Mean a Thing, del compositor americà Duke Ellington, cantat per tots els membres de la banda, i Hard Times, un tema melòdic on una altra vegada Pau Casares i Benoit Pensoit han mostrat la seva sensibilitat al saxo. El primer, un gran i vell representant de La Vella Dixieland, ha triomfat amb el clarinet, el seu instrument més reconegut, amb Basin Street Blues, amb aquella delicadesa tan característica d’ell, amb un domini del so i de la melodia que no ha deixat indiferent als assistents. Gerard Nieto al piano, s’ha exhibit també aquí, amb un so espectacular.
I no marxàvem de Nova Orleans, d’aquesta “ciutat que sona”, en paraules de Pep Gol. I ell mateix ha volgut recordar novament l’empremta deixada a La Vella Dixieland per part del trompetista Leroy Jones i que ja s’ha quedat per sempre. Louie’s Lamentation, una mena de marxa fúnebre, melancòlica, amb la trompeta com a personatge que “parla i plora” alhora, era l’inici del final del concert. Pep Gol ha presentat tots els músics, destacant-ne el paper i la presència de Josep Maria Farràs molt actiu als seus vuitanta-un anys, i que ha exterioritzat novament el seu domini de la trompeta, amb aquella sonoritat potent, gairebé agressiva, amb aquella empatia cap a temes més suaus i lents. Farràs és tota una autoritat en el coneixement del llenguatge del jazz, però encarà és més destacable la seva generositat cap a músics i espectadors que, inevitablement, l’han d’estimar. Així ha estat a Sabadell.
El concert ha acabat amb les notes del conegudíssim tema When The Saints Go Marching In, amb els músics entre el públic, amb el bateria Pinyu Martí com a conductor, que s’ha posat dret de manera immediata i els ha acompanyat cantant i ballant durant tota la cançó. En definitiva, un gran espectacle, amb excel·lents músics tots ells, en un escenari molt adient i poc aprofitat i que caldrà tenir en compte per a altres esdeveniments artístics.
Dijous 22: Barcelona Gospel Messengers
El programa del XXIII Festival Internacional de Música de Sabadell continuarà dijous, dia 22 de juny, també al pati del Casal Pere Quart, a les 20 hores amb l’actuació del grup Barcelona Gospel Messengers i el seu espectacle Messengers Sing Motown, una mirada des del gòspel a les mítiques cançons de Marvin Gaye, Lionel Richie, Stapple Singers, Stevie Wonder, The Jackson 5, Barry White i Kool & the Gang entre altres.
Foto portada: el trompetista Josep Maria Farràs. Autor: David Jiménez.
