Ja fa un temps que els programadors d’UiU Promotors van descobrir que els tributs -fins i tot en alguns casos d’artistes que encara segueixen en actiu- són una formula que funciona molt bé amb el públic. Aquesta temporada han portat o portaran homenatges a La oreja de Van Gogh, El último de la fila, Alejandro Sanz, Elvis Presley o Tom Jones entre d’altres. Aquest cap de setmana han actuat tributs a Queen i The Beatles.
Queen i Beatles són probablement dos dels grups que més bandes tribut han originat arreu del món. Començant aquest divendres 9 de febrer amb la Bulsara Band -grup que agafa el seu nom del cognom real de Freddie Mercury-, liderada per un cantant sabadellenc i que ja han actuat a la ciutat, per exemple a la Festa Major de La Creu Alta 2023. Molt focalitzats en l’estètica dels anys 80, la més icònica del grup –tot i que barregen vestuari de diferents concerts de l’època, el Live Aid del ’85 i el Magic Tour del ’86-, han deixat poc -o cap- lloc a les sorpreses al repertori, totalment alimentat de grans èxits, sense concessions als temes dels primers discos dels anys ’70, quan Queen era un grup molt més pròxim al hard rock i al heavy metal que el que coneix la majoria del públic.
Entrades exhaurides des de dies abans, amb espectadors majoritàriament generació X que, tot i començar una mica fred amb les dues primeres cançons –One vision i Tie you mother down– s’han animat aviat esperonats pel cantant i han corejat himnes com Hammer to fall, Another one bites the dust , Crazy little thing called love – sense guitarra acústica-, Somebody to love, Killer Queen , Under pressure, Don’t stop me now , Play the game, Who wants to live forever, Radio ga-ga, I want to break free o A kind of magic, arribant al punt àlgid amb Bohemian Rhapsody, que a diferència del que feia la banda real, aquí els membres de la Bulsara sí han restat a l’escenari cantant la part operística en directe. Tampoc ha faltat el joc d’improvisació vocal que Mercury repetia amb el públic i que s’ha fet icònic. Els assistents a la Cava Urpí han estat a l’alçada i han replicat perfectament les entrades del cantant.
Entre les vàries curiositats del concert, el fet que el guitarrista no porti una rèplica de la Red Special com acostumen a fer la majoria dels tributs, que Love of my life hagi estat tocada amb guitarra elèctrica i no acústica, i que el repertori inclogui dos temes que Freddie Mercury mai va poder tocar en concert per ser posteriors a la seva retirada dels escenaris un cop diagnosticada la SIDA: I want it all, de l’àlbum The Miracle de 1989 – aquí el cantant fa les dues veus en lloc de fer duet amb el guitarrista, com al disc- i The show must go on, d’Innuendo (1991) últim disc publicat en vida de Freddie Mercury.
El cantant només ha tocat el piano en dues ocasions molt puntuals, i la seva veu, sense pretendre imitar l’accent ni els manerismes de Mercury, és prou lluïda, brillant especialment en els temes més lents, i acompanyat d’uns instrumentistes – bateria, baix i guitarra, sense reforç de teclat elèctric – que resolen la seva tasca de manera eficient,
Han acabat passats 90 minuts de concert, per a sorpresa de ningú, i tal com feia el grup original – i encara fan amb els concerts amb Adam Lambert-, amb We will rock you i We are the champions. Al finalitzar, photocall a la sortida, on els artistes han rebut les efusives felicitacions dels assistents. Una proposta que sense dubte ha alegrat la plujosa nit de divendres de carnaval.
Els Beatboys tornen a conquerir el seu Cavern particular
D’entre els tributs que regularment ofereix UiU Promotors, hi ha un grup que no falla cap temporada des de ja fa uns anys, els sabadellencs The Beatboys, que com és fàcil endevinar pel nom, reten tribut als Beatles.
La posada en escena és l’habitual des que van començar, pel que fa a la divisió en dos blocs (1967-1970 i 1962-1966) del repertori, amb vestuari i instruments acords a cada etapa. La diferència la marquen els nous temes que intenten incloure cada temporada, per satisfer els fans més experts que no es conformen només amb grans èxits. Òbviament aquesta vegada no podia faltar Now and Then, el projecte que amb Paul McCartney, Ringo Starr i el material que van deixar gravat George Harrison i John Lennon , ha suposat el darrer single dels Beatles, publicat fa tot just tres mesos i que va assolir el número 1 tant a Regne Unit com als Estats Units, 54 anys després del seu anterior número 1, The ballad of John and Yoko, i per tant batent el rècord de la major diferència de temps entre dos números u consecutius d’un mateix artista. Aquesta mateixa setmana, a més, els Beatles s’han emportat un Grammy pel videoclip creat el 2023 per a la cançó I’m only sleeping, un tema de 1966 de l’àlbum Revolver, demostrant que tot i les dècades transcorregudes des de la seva separació, el seu llegat continua ben vigent.
Però el repertori de la banda de Liverpool és tan popular que un concert tribut que cobrís, ni que fos tan sols els grans èxits, duraria bastantes hores. Cal doncs seleccionar i deixar fora inevitablement alguna cançó que el públic trobarà sense dubte a faltar. Per compensar, novetats com Tell me why, un tema relativament poc conegut del grup, al menys per al públic general,o la infravaloradíssima I’ve just seen a face, un tema que Paul McCartney també toca encara ara als seus concerts i que és un homenatge al gènere skiffle que tant va marcar els components dels Beatles quan eren uns adolescents als anys 50.
El concert ha començat amb els membres del grup vestits segons la portada d’Abbey Road, deixant ja de banda els colorits conjunts del Sgt Pepper que els han acompanyat moltes temporades. Han iniciat amb Magical Mystery Tour i l’ha seguida temes com Come together, Back in URSS, The ballad of John and Yoko, Something, One after 909, Get back, Don’t let me down, Here comes the sun, Let it be i Hey Jude, on han estat ben ajudats pel públic que les ha corejades de valent. Un interludi on Javier Godoy, en el seu paper de Lennon – a qui s’assembla moltíssim, per cert- ha interpretat Imagine i un fragment de Jealous Guy i Give peace a chance, seguit de Raúl Maldonado – l’actual McCartney de la banda- que amb guitarra acústica i acompanyat al teclat de Ricardo González ha cantat en solitari Yesterday i Eleanor Rigby. Acabat aquest parèntesi, i amb tots els membres ja vestits amb els conjunts de camisa blanca i armilla negra que els Beatles feien servir als seus primers temps, han explotat el repertori més comercial de la banda, amb cançons com A hard day’s night, Day tripper, Help!, From me to you. I feel fine, She loves you, o Drive my car, acabant com sempre amb l’energia de Twist and shout, l’únic cover que ha sonat en aquest concert, de noranta minuts de durada com és la norma de la Cava Urpí en les darreres temporades.
Els Beatboys també s’han apuntat a la idea del photocall, i els seus fans han pogut endur-se una foto de record amb els cinc components – a banda dels anteriorment mencionats, són Héctor García a la bateria com a Ringo Starr i Jordi Llongueras a la guitarra en el paper de George Harrison-.
The Watts, dissabte vinent
Els amants de la música dels anys 60 estan d’enhorabona perquè el proper dissabte, UiU promotors portaran el grup The Watts, on per cert també actua Raúl Maldonado com a solista, amb els temes de la banda original va crear tant en disc com en concert. Encara hi ha entrades disponibles.
