- El concert de Valsos i Danses connecta amb l’actualitat del 2022.
- Johann Strauss II, un dels grans protagonistes.
Ple absolut a la Faràndula per assistir al tradicional Festival de Valsos i Danses, el primer després de la pandèmia, amb la normalitat d’anys anteriors. Per això, el director de l’OSV ha volgut relacionar la notícia més important de cada mes de l’any 2022 amb un tema musical. Una manera molt particular i encertada de recordar-nos com passa el temps i com n’és de rellevant la música en les nostres vides.
El Festival de Valsos i Danses ha esdevingut ja un referent musical a la nostra ciutat. Potser, el més destacat, el que aplega més gent durant les activitats nadalenques, en els dos concerts que hi tenen lloc a la Faràndula. Les entrades, exhaurides des de feia setmanes, són l’exemple més clar d’aquest èxit. L’Orquestra Simfònica del Vallès és ben conscient d’aquest fet i el repte és, precisament, no caure en la monotonia, barrejar el fet més tradicional amb la innovació, sense que aquesta perjudiqui el format habitual. I on l’OSV és especialista a copsar l’atenció del públic és en el seu vessant més pedagògic. En anys anteriors, el seu director havia preferit explicar les vicissituds dels diferents compositors, de la prolífica família Strauss, per exemple. Aquest any, en Xavier Puig ha preferit endinsar-se en l’actualitat vinculant les notícies més destacades de cada mes amb el tema musical que s’estava a punt d’interpretar.
Així doncs, el director de la Simfònica ha fet esment al final de la pandèmia, a la guerra d’Ucraïna, al 40 aniversari dels Amics de l’Òpera de Sabadell, al canvi climàtic, a la crisi energètica i a la mort de la reina d’Anglaterra, entre d’altres.
El concert ha començat amb el Minuet de la Simfonia núm. 94 de Haydn, una petita i subtil dansa austríaca, on es percep des del primer moment el seu enginy i la seva capacitat de síntesi. En el cèlebre Vals de la Bella Dorment, de Txaikovski, Xavier Puig ha criticat el rebuig a la música, als compositors i artistes russos que ha significat la invasió d’Ucraïna, reivindicant que la música i l’art estan al marge de qualsevol ideologia.
En el mes de març, el director de l’orquestra ha recordat el meritori tercer lloc de la catalano-cubana Chanel Terrero, tot i que ell personalment ha apostat perquè es presentés a la següent edició la soprano Sara Bañeras que, amb una primera aparició, amb la interpretació de la Cançó de Vilja, de l’opereta La vídua alegre, del compositor austrohongarès Franz Lehár, ha captivat el públic assistent. La soprano barcelonina ha estat una de les grans protagonistes del concert, amb una veu encisadora i potent, la qual cosa ha mostrat també en les interpretacions del vals Il bacio, de Luigi Arditi i, especialment en el tema de Johann Strauss II, Mein Herr Marquis de l’opereta El ratpenat.
El concert ha tingut també dues referències a dos compositors catalans, en Josep Lluís Guzmán Antich i Manuel Blancafort. Del primer, sabadellenc, el director de la Simfònica ha volgut recordar que va ser professor seu i la seva obra coral, arrelada a la terra, fidel a la nissaga de músics que va representar la seva família provinent del País Valencià. Tot un encert per part de la Simfònica el recordatori a aquest compositor que, amb una obra prolífica, encara cal descobrir. Aquest petit homenatge a Josep Lluís Guzmán s’ha materialitzat amb la interpretació del vals La flor de l’ametller. Per la seva banda, Xavier Puig ha destacat la personalitat del compositor de La Garriga Manuel Blancafort, àmpliament reconegut internacionalment gràcies al seu repertori simfònic i no prou reconegut i interpretat, potser eclipsat per la figura del seu contemporani, Frederic Mompou. La seva Polca de l’equilibrista evidencia la seva qualitat i, fins i tot el seu humor. Alumne del compositor barceloní Joan Lamote de Grignon, Manuel Blancafort n’és un altre dels músics que cal explorar.
La delicada música de Nimrod, una de les catorze variacions de l’obra Enigma, del compositor anglès Edward Elgar, ha servit al mestre Puig per recordar, en to sarcàstic els canvis polítics al Regne Unit i la desaparició de la Reina d’Anglaterra. Ha convidat els assistents a pensar en totes aquelles persones que ens han deixat durant l’any 2022.
El concert ha tingut moments còmics entre els quals cal destacar l’entrada d’un policia local a l’escenari mentre la Simfònica interpretava la “broma musical” de Johann Strauss II Perpetum mobile. De fet, part del públic ha pensat que entrava a cridar l’atenció a quatre músics de la percussió que havien obert una ampolla de cava i se l’estaven passant. Però no; l’autoritat municipal s’ha acostat al Xavier Puig per fer-li entrega d’una multa per deixar mal aparcat el seu cotxe a l’entrada de la Faràndula. El director ha marxat corrents mentre la Simfònica entrava en un bucle, esperant que algú donés per acabada la interpretació. Ha estat el policia que, amb el seu xiulet, ho ha fet. Xavier Puig ha entrat poc després i ha demanat a l’alcaldessa si “es podia arreglar el tema de la multa”, que estava disposat a dedicar-li un vals i, inclús, a ballar. Com no ha estat possible, només li han dedicat una polca.
Per acabar, no podien faltar el famosíssim vals Al bell Danubi blau i la Marxa Radetzky de Johann Strauss pare. Aquesta última ha estat barrejada amb compassos del tema YMCA, de Village People, la qual cosa ha animat a part del públic a aixecar-se de la cadira. Els aplaudiments han estat intensos i reconeixedors del gran esforç de la Simfònica, que ha volgut repetir la polca Tritsch-Tratsch, també de Johann Strauss pare.
El pròxim concert de la Simfònica serà divendres, dia 20 de gener a les 20 hores, amb interessants composicions d’Oscar Navarro, Efrain Oscher, Silvestre Revueltas i el conegudíssim Bolero de Maurice Ravel.
