La programació 2022-23 del Teatre Principal inclou diverses propostes de KM0 i una d’elles és la de Roger Padrós. El jove de Polinyà va ser un dels concursants al popular programa de TV, La Voz, ara fa gairebé tres anys i el pròxim 8 d’octubre presentarà el seu nou disc al Principal. En total seran 10 cançons més una presentació, de les quals de moment només se’n coneixen dues: Digue’m i Tornar. Fa dos anys i mig que no treu un tema propi i l’artista es mostra especialment satisfet del que publicarà.
Roger Padrós és un cantant i pianista de 24 anys que, tot i ser de Polinyà i inclús fer de pregoner a la Festa Major, se sent de Sabadell. De facto, fa vida aquí i el 8 d’octubre presentarà el seu nou disc al Teatre Principal. De moment el títol del disc encara és una incògnita, igual que la majoria de cançons, i en aquesta entrevista llença una pista per descobrir-lo. Qui guanyi el concurs, s’endurà dues entrades per a la sessió del segon dissabte d’octubre.
D’aquí unes hores [l’entrevista es va fer dilluns 19 de setembre] presenta el darrer single del seu nou disc: Tornar. Per donar-nos una pista del que hi trobarem, cap a on torna Roger Padrós després de dos anys i escaig sense publicar temes propis?
Jo tenia el disc acabat i em faltava un tema, i justament aquest tema va ser Tornar. És el primer tema que vaig escriure un cop havia signat un contracte discogràfic i, per tant, era el primer cop que escrivia perquè havia d’escriure.
És un tema que parla del fet d’escriure perquè m’obliguen, però que realment és com tornar al mateix lloc de sempre. La meva manera d’escriure és estant a casa, parlant d’aquelles coses que em fan feliç o que no em fan feliç i parlant justament d’allà on vinc. Tornar és seguir on estaves.
És un tema molt transparent i la lletra és una de les meves preferides perquè fa referència a moltes cançons del disc i a moltes etapes viscudes. És una cançó molt senzilla que parla de les coses efímeres i dels canvis.
Parlar de canvis i sentiments és un identificatiu de les seves lletres. Ja ho feia en el seu primer EP, l’any 2020. Però com ha evolucionat des d’aleshores?
M’atreveixo a dir que no s’assemblen en res! Estarà molt més ‘en la onda’ de Tornar. Algun tema potser sí que s’acosta més cap aquella època perquè, al cap i a la fi, és d’on venia jo i està guai mantenir les arrels, però hem buscat un format més fresc.
El primer avenç que va fer del nou disc és Digue’m, una cançó que apel·la al salvavides que l’ajuda a deixar de navegar sense rumb: “I jo, no puc seguir sense camí, digue’m on vaig, digue’m-ho a mi, obre’m els ulls”, diu en la lletra. Qui o què l’ha inspirat?
Quan parlo de Digue’m i faig referència a això de “i vens amb mi” o “trobo el nord quan ets amb mi” no hi ha cap persona ni element concret, sinó que depèn molt del dia. Últimament ho sento molt per part del meu equip, de la gent que m’escolta i que em dedica temps. Tota aquesta gent és la que fa que jo trobi el camí al qual vull arribar.
Aquesta cançó també podria ser teva. Per mi és genèric, però sí que és cert que al videoclip apareix un moment idíl·lic, el moment de la inspiració en què aconsegueixes trobar allò que busques. Però quan va néixer aquesta cançó no tenia cap element en concret.
Aleshores quins són els espais o moments que l’ajuden a saber quin camí vol seguir tant a nivell personal com professional?
Què em fa decidir què vull fer? És una pregunta que m’he fet molts cops a la vida, però he trobat que tancant-me en un estudi i experimentar amb el so dalt de l’escenari amb els meus companys em fa sentir bé. Sé que sembla un tòpic, però és així.
Crec que la sensació de sentir una cosa bonica auditivament em genera un plaer suficient per dedicar-m’hi tota la vida. Així de simple. A més, jo sóc una persona força rebuscada i que sempre s’ho pregunta tot, sempre navega entre dues aigües, i la música és una manera d’explicar el què em passa.
És la via perfecta de fer una cosa que m’omple en l’àmbit sensorial i quelcom que m’omple a nivell emocional.
En aquest projecte ha reclutat un equip molt jove per una finalitat concreta o bé perquè s’ha donat així?
Perquè s’ha donat absolutament així. Mira, la primera persona que va entrar al meu equip és el baixista, que ja porta tres anys amb mi, i després a l’últim any va entrar Jan Aygua, que ho va fer absolutament de rebot gràcies al baixista, i sense saber ben bé com va acabar sent el director musical. És la persona que s’encarrega de la part sonora del projecte i estic super orgullós de què sigui ell perquè és molt bo i estic segur que se’n parlarà. Se’n parlarà molt.
Una incorporació bastant recent és l’Òscar Argemí, que es dedica a la interpretació en llenguatge de signes als concerts. També ho estem fent en les cançons que publicarem aviat perquè tothom hi tingui accés abans. Si no has pogut accedir a unes cançons o a un cantant, quin sentit té anar-hi?
També hi ha el Ferran, el bateria; la Irene, que es va incorporar fa un any i mig, aproximadament, després de venir a un concert. En aquest cas, la Irene em va dir que ‘es podia millorar’ i li vaig dir ‘doncs fes que millori’; des d’aleshores porta la direcció artística i l’equip a nivell de producció. És la meva mà dreta: si algú hagués d’explicar el projecte millor que jo, seria ella. És la persona amb qui prenc totes les decisions. Però penso que, en general, una cosa molt bonica de la joventut de l’equip són les ganes de començar i per això és tan important incorporar gent nova que té ganes de fer coses.
Descriu aquest nou disc com una trobada “informal, amb els teus i amb els de casa”. Tot i celebrar-se al Teatre Principal, la trobada del dia 8 d’octubre a Sabadell també serà així?
Jo crec que sí, sempre tenim caliu als concerts. El Principal és brutal i ens dona una imatge que no cal fer gaire cosa perquè llueixi. Els concerts naveguen entre autocrítica, diversió, estima… passes per totes les fases.
Està rebent bon feedback?
Sí! Només queden 15 o 20 entrades per omplir tota la platea i pràcticament ja estan totes esgotades. Estem super contents i no m’esperava tant. És brutal poder tenir aquesta sala i poder veure-la plena. I pel que fa a les cançons que hem publicat, a la gent li estan agradant molt. La rebuda és molt bona i la gent ens diu que estem cobrint un nínxol que encara no estava cobert. Això m’omple d’orgull.
Podem avançar ja el nom del disc?
No! Encara no tinc permís per dir-lo, però sí que et puc donar una pista. Si mires el videoclip de Digue’m, hi ha moltes referències a moltes cançons que hi ha al disc. M’atreveixo a dir que n’hi ha una de molt clara i que apareix amb continuïtat durant tot el videoclip. És una referència molt important i, si juguem amb la ment, sabrem a què engloba aquesta referència. El títol és molt evident i visual.
Part del públic que té actualment el va conèixer arran del programa La Voz. Com va viure aquesta experiència i com el va forjar a nivell professional?
Hi ha com dues parts: per una banda, hi ha molta gent que aleshores em va seguir perquè era un personatge mediàtic però al cap de dos mesos ja no sabien ni qui era i, d’altra banda, hi ha una altra part meravellosa que és la gent que s’ha deixat la pell per ser-hi sempre. Això sí que és d’agrair i em sento super acompanyat. Sense aquesta plataforma potser aquesta gent no m’hauria conegut.
Coses positives: l’aprenentatge, la gestió dels nervis, el saber estar damunt un escenari, les formes… tot això és un bon aprenentatge i un impuls de dir ‘va, me la jugo’. Coses negatives, per dir-ho d’alguna manera: quan entres a un programa de TV, ets mediàtic però per un temps efímer. Quan acaba el programa, la gent no recorda qui ets.
Jo per sort n’era conscient i tenia els peus a terra. Ets mediàtic quan tens constància, quan tens moltes hores de plataformes. Per això estem tan contents de sonar a les ràdios: perquè tindrem una continuïtat mediàtica perquè la gent ens pugui conèixer.
Què se sent en tornar a publicar nou disc després de dos anys llargs?
Des de fora sembla que ara hem fet alguna cosa perquè traiem disc, però això porta coent-se des del 2020. Digue’m està escrita des que vaig sortir de La Voz, fa dos anys i mig. Hi ha un desenvolupament personal i de tot l’equip. En el nostre cas hem tingut molta sort per poder tocar molt les cançons del disc abans que surti perquè això ens ha donat unes arrels i un poder entendre els temes que fa que ara els portem a la sang. Es nota molt això quan s’escolten els temes. Són temes que són vivències i penso que això ens dona molta força i aporta molt valor a l’àlbum.
És el primer cop que estic absolutament orgullós del que estic entregant. Estic molt convençut del que entrego i això és el més important.
Aquí he d’agrair molt la feina de Jan, que ha sabut com agafar les meves idees i adaptar-les.
A banda de treballar la seva marca personal com a Roger Padrós, durant aquests dos anys també ha col·laborat en altres projectes, com en l’espectacle Hamlet. Com es complementen les dues carreres?
En el tema de Hamlet va coincidir que la directora artística del meu projecte és la Irene, que és qui porta Hamlet, i em va dir ‘ei, busquem director musical. Te la vols jugar una mica?’ i vaig dir ‘va, som-hi’. És un repte i, tot i que no tinc cap intenció de dedicar-me a la direcció musical, m’emporto un guany en experiència i en saber estar en un escenari controlant molts imputs.
Dirigir un musical on hi havia 10 veus a la vegada i alhora encarregar-me de mirar que la banda sonés bé i que les seqüències estiguessin a lloc, m’ha obert molt la mirada i m’ha ensenyat a entendre molt millor què passa en un escenari. M’ha donat més qualitat com a pianista i com a intèrpret.
Per qui no pugui venir al Principal el dia 8 d’octubre, quines dates més té lligades ja?
A part del dia 8 al Principal, aquest mes també estarem al Festival Accents (Tarragona) i al novembre també estarem a l’Espai Kesse (Tarragona).
Sortegem una entrada doble pel concert del 8 d’octubre al Principal
Roger Padrós presentarà el seu nou àlbum en un concert al Teatre Principal el proper 8 d’octubre a les 20 hores. Des del diari digital iSabadell sortegem una entrada doble per veure’l de franc.
Què heu de fer si voleu participar-hi? Haureu de descobrir com es titula el seu nou àlbum. Com ho podreu fer? Heu d’escoltar el videoclip que hem inserit a l’entrevista, que està ple de pistes del títol de l’àlbum. I ens heu d’enviar un correu a promocions@isabadell.cat amb el títol del disc i el vostre nom i DNI. Ho heu de fer abans del dimecres a les 18 hores. A aquesta hora tancarem el concurs perquè a les 9 de la nit es farà públic el nom del disc.
Entre les propostes que hagin encertat el nom del disc, dijous sortejarem les entrades i contactarem amb ells. Animeu-vos a participar!
Foto portada: Roger Padrós. Autor: David B.
