• El cantant del Bages triomfa amb un espectacle singular.
• Tres vins i nou cançons, el maridatge perfecte.

Expectació al Saló del Teatre Principal per assistir a un concert, com a mínim, diferent. Amb les taules i les cadires col·locades com si fos un local de restauració, el públic podia intuir el que li esperava. La veu, la guitarra i les explicacions molt documentades d’un simpàtic Salva Racero, acompanyat al piano pel sabadellenc Jordi Campoy, van esdevenir un d’aquells moments que mai no s’obliden.

Curiositat per l’originalitat de la proposta. Aquesta era la sensació de la majoria dels presents al Saló del Principal dimecres, en l’últim concert del trimestre organitzat per Joventuts Musicals de Sabadell. Les cares de la gent expressaven una incredulitat normal, que ha desaparegut ràpidament quan Salva Racero ha agafat la seva guitarra i ha començat a cantar. Acompanyat en tot moment pel Jordi Campoy al piano, s’ha ficat el públic a la butxaca amb una simpatia desbordant i un coneixement exhaustiu del món del vi, de la vida entre vinyes, recordant en tot moment la feina dels seus avis, dels avantpassats als quals els devem tot el que som.

Polifacètic, amb un encant especial, ha fet esment al seu pas per Lax’n’Busto i per musicals de prestigi, fins que va decidir iniciar estudis de sommelier el 2016, la qual cosa l’ha portat a posar en marxa aquests concerts d’experimentació amb el vi i la música com a fils conductors. De fet, ell mateix ha qualificat l’espectacle com a xulo, reivindicant en tot moment els orígens a Artés, els productors cooperativistes, les terres del Solsonès, la màgia de vins catalans que provoquen una salivació especial, gràcies a llevats únics i autòctons. Vins persistents, “que cauen de seguida” i on l’acidesa és el tret distintiu.

I per començar, Origen, un vi del Penedès, un xarel·lo fruitós, amb gust de poma, de pera, però també de fonoll. I la màgia que ho fusiona tot, amb Què boig el món, amb una força increïble, amb una melodia que arriba i lluny. Abans, però, L’Alba, Ballàvem fins a l’alba, mirant les estrelles. Érem dues ànimes en un sol cos. De forma sobtada, l’univers es fonia, una abraçada entre tu i jo. Com el vi i la música.

Racero ha continuat amb un segon vi, un Montsant fet de garnatxa negra, amb aromes també especials, fruit de terrenys granítics i argilosos, fent esment a la importància de l’acidesa. La cançó triada ha estat Vaig, melodia pura que esdevé impetuosa de mica en mica, amb una veu apassionada que finalitza suaument. El cantautor manresà s’ha emocionat quan ha recordat la seva àvia que patia Alzheimer i que va morir el 2016. Un any després va escriure No em demanis que et recordi, un projecte solidari que ha esdevingut tot un homenatge als familiars i cuidadors de les persones que pateixen aquesta malaltia. Era de nit i plovia, em vaig girar i la vaig mirar als ulls […] afaga’m fort la mà, fes força i no la deixis anar. Tot un himne que Racero ha volgut maridar amb aquest vi amb caràcter, seriós.

No han faltat els agraïments al seu mànager, Pep García, a Joventuts Musicals de Sabadell i a la seva presidenta Joana Soler, pel fet de brindar-li la possibilitat de fer aquest concert en acústic. La mateixa Joana Soler ha agraït minuts després la presència del públic, assegurant que havien après molt, que havia estat una experiència inoblidable i valorant aquest “passeig per la boca” de vins de casa nostra, de la tradició com a valor intrínsec. Ha felicitat les festes de Nadal i ha brindat pels presents.

Abans, però, tres cançons i un cava. La primera, Nòmades, enèrgica, amb ànima, un cant a la llibertat. I acompanyant, un cava amb tres anys de reserva, un vi de doble fermentació a dins l’ampolla. El conegut com a méthode champenoise, un clàssic ben cuidat, un cava afinat amb el qual ha volgut brindar per la Joana Soler. El brindis no era el final. Faltaven Així vull viure, potent, poderosa, on el de Manresa ha mostrat una vegada més la seva qualitat i la seva sensibilitat. I Neva, emotiva, vibrant, i on mostra la seva ràbia contra el dolor de la guerra. Neva sense parar als camps dels refugiats. Neva i esborra els mals records. Neva i s’endú les pors i es va glaçant el món, neva i s’esborren els mals records desfets en la blancor. Sense cap mena de dubte, un altre himne que en Salva Racero ha acabat amb un crit, No a la guerra!
Tornarem, que ha estat cantat per part del públic, ha estat el colofó a un vespre màgic, un maridatge on el vi, la música, la veu i el piano han aconseguit captivar tothom, una fusió peculiar que no ha deixat ningú indiferent.

Foto portada: un moment del concert. Autor: Juan Manuel Varón.