- La violinista Marta Cardona dirigeix un espectacle màgic.
- Estrena mundial a Sabadell d’una obra de Miguel Ángel Cordero.
Gardel, Tangos i Milongues, una nova i agosarada posada en escena de l’equip de l’Orquestra Simfònica del Vallès, va omplir el Teatre la Faràndula, que havia exhaurit totes les entrades dies abans. Molta gent es va quedar amb ganes de poder sentir en directe la veu de Sílvia Pérez Cruz. Els que van tenir la sort de ser-hi presents mai no oblidaran les melodies, la sensibilitat de tot l’espectacle, la màgia, en definitiva, que es va despendre en tot moment.
Nit plujosa, per fi, a Sabadell. La Faràndula feia dies que havia venut totes les entrades per assistir a una d’aquelles demostracions de sensibilitat que arriben a públics de diferents edats, de diferents maneres d’entendre i de gaudir de la música; fins i tot, també, a persones que no s’acosten habitualment a unes determinades melodies o instruments. Molt probablement, el reclam era la Sílvia Pérez Cruz, cantant i compositora de reconeguda vàlua i que és especialment estimada per la seva naturalitat i per les seves arriscades propostes. Malgrat tot, des del primer moment, el públic sabadellenc va poder adonar-se que tot havia estat preparat al mil·límetre, l’escenografia, l’enllumenat, la posició dels músics, la majoria drets. Tot visiblement minimalista, amb un tènue i subtil fum, com una pols molt fina, que envaïa tot l’escenari, donant-li una configuració especial, com si es volgués representar el concert en un bar de qualsevol ciutat argentina.
Estava a punt de començar una nit màgica, d’aquelles que el públic no oblida mai. I ho va fer amb una sorpresa, l’estrena mundial de l’obra Despertar i dansa del contrabaixista i professor del Taller de Músics Miguel Ángel Cordero. El compositor, present entre els músics de la Simfònica, va fer una breu exposició de la seva obra, molt adient amb la meteorologia de divendres, un tema que comença lànguidament, pausat, gris, però que va obrint portes per acabar de manera brillant i alliberadora.
Abans, però, la violinista i directora del concert, Marta Cardona, ha volgut agrair al públic assistent la seva presència, incidint en el fet de la innovació, a la que la Simfònica ja està acostumada. Ella mateixa ha corroborat aquest fet, el de la novetat i l’originalitat, ja que era la primera vegada que la formació sabadellenca feia un concert de tangos.
La Faràndula ha esdevingut durant gairebé dues hores una mica un oasi de música argentina, on els tangos han dominat l’escena. No han faltat Carlos Gardel, amb Volver, Por una Cabeza, Mi Buenos Aires querido, Nostalgia i El día que me quieras. El día que me quieras, la rosa que engalana se vestirá de fiesta con su mejor color. Y al viento las campanas dirán que ya eres mía y locas las fontanas se contarán su amor. La Sílvia Pérez Cruz ha volgut destacar després d’aquesta cançó, la potència de les lletres del tango, la seva força i la seva capacitat d’arribar, també amb ímpetu, a tothom.
Sílvia Pérez Cruz ha seduït tothom amb la seva simpatia, amb una senzillesa i espontaneïtat molt particulars de la seva personalitat. De la seva veu, què es pot dir més? Molts dels presents confessaven que era la primera vegada que la sentien en directe i que l’efecte era atraient, potser també inesperat, amb aquella cadència de veu, amb aquella tendresa que captiva, amb ànima. La cantant catalana ha confessat que estaven “bojos”, en atrevir-se a endinsar-se en aquesta experiència que ha resultat molt positiva. I, de fet, la coordinació entre les diferents melodies, la majoria d’una gran dificultat interpretativa, i la veu de la Sílvia Pérez, ha estat perfecta. Cal destacar també l’actuació de Marcelo Mercadante al bandoneó, un instrument de vent semblant a l’acordió i que ha estat cabdal en la creació de tot l’univers de tango que s’ha conformat a la Faràndula. Mercadante és conegut per les seves interpretacions i les seves composicions on, és clar, el tango és la base. Resident a Barcelona, és un especialista en la fusió de gèneres, especialment del jazz, del flamenc i altres melodies tradicionals.
Especialment emotives han estat les paraules en off d’Atahualpa Yupanqui, preludi de les cançons Piedra y Camino i A qué le llaman distancia. Es mi destino, piedra y camino. De un sueño lejano y bello, viday soy peregrino. De un sueño lejano y bello, viday soy peregrino.
Gairebé tots els temes interpretats en aquest espectacle han estat arranjats per Rodolfo Mederos i per Miguel Ángel cordero, amb una magnífica orquestració amb solos d’inigualable bellesa. És impossible subratllar els millors, perquè tot plegat ha estat excel·lent, però potser han sobresortit les melodies d’Astor Piazzola, considerat com un dels músics més importants del segle XX i un dels compositors més importants de tango. Adiós Nonino, amb Marcelo Mercadante al bandoneó, ha estat espectacular, així com també Libertango i dues petites peces, Loving i Fear, del conjunt de cinc que formen Tango Sensations, compostes el 1989 pel músic argentí.
No podem deixar de banda Loca, de Juan d’Arienzo, un altre dels músics preeminents en les composicions de tango. La interpretació de la Sílvia Pérez Cruz ha estat sublim, la qual cosa ha fet que la repetís al final del concert, davant de la fascinació d’un públic que s’ha posat dret per aplaudir-la a ella i a tot el muntatge. Ella, emocionada, ha donat les gràcies a la Marta Cardona, a la que ha abraçat al final com a mostra d’afecte i de satisfacció, al Marcelo Mercadante, al Miguel Ángel Cordero i a tots els músics que l’han acompanyada en aquest viatge tan intens. També ha tingut paraules d’agraïment pels tècnics de so, per tot l’equip en general, reivindicant la música en directe. Gràcies per cuidar-nos, ha dit al final.
Abans, però, un colofó espectacular, una petita guinda en forma de cançó de la qual la Sílvia va escriure la música i la lletra, Tango de la Vía Láctea. Ella ha recordat que la lletra sorgeix després d’una conversa amb la seva amiga Rocío i que va decidir que fos un tango en veure-la moure els peus com es fa als tangos. En definitiva, es tracta d’un tango per a la mare de Rocío, i que parla de les inquietuds de la Rocío i de la Sílvia. Suenan trompas y trompetas de elefantes de Falopio. Cama, sueños y probeta, borrachera, carne y opio. Suenan trompas y trompetas de elefantes de Falopio. Cama, sueños y probeta, borrachera, carne y opio.
No serà fàcil oblidar el pas de la Sílvia Pérez Cruz per Sabadell. De fet, és bastant probable que no s’oblidi mai. El seu encant s’ha fos amb uns músics que durant setmanes han estat assajant un nou repte. I ha estat un èxit total. Així ho ha reconegut el públic sabadellenc que ha omplert completament la Faràndula i els ha acomiadat amb grans aplaudiments.
Del tango a Bach
El pròxim concert de la Simfònica, La Passió segons Sant Joan de Johann Sebastian Bach, divendres, 22 de març a les vuit del vespre.
Foto portada: Cardona i Pérez Cruz, a la Faràndula. Autor: D.Jiménez.
