- El tradicional concert de danses i valsos omple la Faràndula.
- Actuació destacada de la soprano Almudena Jal-Ladi.
Tarda gairebé primaveral per acollir l’únic concert de l’Orquestra Simfònica del Vallès dedicat a les danses i els valsos, un esdeveniment sempre esperat i que ha complert totes les expectatives. Tot i que la família Strauss ha acaparat gran part del programa, altres compositors també han tingut el seu moment.
Què seria de Sabadell sense el tradicional concert de la Simfònica per aquestes dates? I que seria de la Simfònica sense aquest esdeveniment imprescindible per la nostra ciutat? Segurament, una mica menys cadascú. Un orgullós Xavier Puig ha volgut destacar aquest fet en començar el concert, el de “jugar a casa”, amb el que tot plegat porta implícit. Més tard, a les acaballes de la funció, el viola Lluís Cabal, ha recordat que el desembre del 1988 va començar un camí que continua encara. Trenta-quatre anys de concerts de valsos a Sabadell, gairebé setanta actuacions que se sumen a les set-centes a tot Catalunya, reivindicant el paper de la Simfònica com a “nacional”, en terme d’hores i concerts.
Pel que fa al concert pròpiament dit, el director, Xavier Puig, ha fet un gran paper com a divulgador de la història de la família Strauss, explicant tota mena d’anècdotes, la majoria, ignorades pel públic assistent. La desgràcia, la negativa del pare a què els seus fills fossin músics, la seva vida personal convulsa, no van impedir que sortís bona música, grans valsos, grans melodies.
De tota manera, la primera part del concert ha començat amb la força de la Dansa eslava d’Antonin Dvořák, segurament la seva composició més popular, juntament amb la Simfonia del Nou Món. Una petita joia brillant, alegre i extravertida, on la secció de fusta té una forta influència. Tot seguit, la coneguda Rapsòdia hongaresa núm. 2 de Liszt. Composada inicialment per a piano, ràpidament va ser orquestrada. Enèrgica, amb ritmes ràpids, malgrat la seva obertura lenta, amb un clarinet que silencia en un moment donat tots els altres instruments, guarda una semblança amb les danses hongareses conegudes com a csárdás. La música puja i baixa de manera potent i melòdica, en definitiva, una eina ideal per expressar el sentiment cultural.
Ha estat el torn per a Johannes Brahms, amb el seu Vals núm. 16, una peça curta, però intensa, d’un compositor ambivalent i destacat per la seva tendència a la solemnitat i que contrasta amb la tendresa d’aquest vals.
En el Vals de Musetta de La bohème, del compositor italià Giacomo Puccini, s’ha pogut escoltar per primera vegada la veu de la soprano Almudena Jal- Ladi. Un primer tastet per descobrir més tard el seu virtuosisme.
Aquest viatge que ha començat a Praga, ha continuat per Àustria, Hongria i Itàlia, ha acabat a les comarques gironines amb la sardana per a orquestra Empúries, d’Eduard Toldrà, una immersió en la música tradicional catalana, en una barreja de mar i muntanya extraordinària. Arrelat al catalanisme més clàssic, les notes d’aquesta composició recorden en certa manera passatges èpics, gairebé fílmics, on impera la magnificència i la grandesa com a símbols d’una Catalunya que vol impulsar-se al món.
La segona part, dedicada íntegrament a la família Strauss (excepte una peça d’Offenbach), ha servit més mostrar un Xavier Puig encara més showman, encara més capaç de connectar amb el públic, atrevint-se, inclús, a fer alguna broma i aconseguint una simbiosi insuperable amb ell. La sala, plena de gom a gom, ha seguit amb interès cadascuna de les explicacions de Puig i que eren barrejades, naturalment, amb la música de valsos de Johann Strauss pare i dels seus fills Eduard, Johann i Josef. Les melodies de les Veus de primavera, de les polques ràpides Sense preocupacions i Sota llamps i trons han sonat perfectes. Cal destacar novament la interpretació de la soprano Almudena Jal-Ladi en el primer vals. Malgrat tot, ha estat en Les oiseaux dans la charmille, d’Els contes d’Hoffmann d’Offenbach, on la soprano tinerfenya ha mostrat les variacions de la seva veu, interpretant a la nina Olympia que perd mica en mica la veu i obliga un empleat a donar-li corda perquè pugui acabar l’actuació. No ha estat l’únic moment còmic del concert. En Sota llamps i trons, un dels músics del conjunt de percussió s’ha situat al davant i ha estat ajudat per altres músics amb tona mena d’estris per poder seguir l’intens ritme de l’orquestra.
El concert arribava al seu final, però faltaven dos clàssics i dues sorpreses. Els dos primers, Al bell Danubi Blau i la Marxa Radetzky; les dues sorpreses, O mio babbino caro de Puccini, amb l’espectacular veu d’Almudena Jal-Ladi que ha fet emmudir novament l’auditori, passant a aplaudir intensament en acabar, i la nadala Fum, fum, fum, cantada íntegrament pel públic present a la sala. Com no podia ser d’una altra manera i fidel a la tradició, el concert ha acabat amb les notes de la Marxa Radetzky, acompanyada amb les típiques picades de mans dels assistents i que s’ha barrejat en un moment donat amb la melodia dels Village People, Y.M.C.A.
En definitiva, bona música, espectacle, humor, tradició, optimisme i ganes de passar una bona estona. Una fusió d’elements que aconsegueix l’èxit desitjat i que tothom valora. Una gran sort per als sabadellencs poder comptar amb una orquestra que se sent cofoia de pertànyer a aquesta col·lectivitat i que segur que ja pensa a delectar-nos amb noves sorpreses.
El pròxim concert de la Simfònica, el dia 21 de gener amb Nemanja Radulovic com a violí solista amb obres de Bach, Beethoven i Brahms, sota la direcció de Víctor Pablo Pérez.
