- La Faràndula s’omple per escoltar la fusió de música i els textos de Sergi Belbel.
- Més de 100 cantaires acompanyen la Simfònica en l’espectacle.
Dolor, pèrdua, acompanyament, Via Crucis, malaltia… Tota mena de sentiments en els últims dies de vida d’una persona, barrejats amb la música de Bach. Una passió que neix en la paraula grega páthos, dolor i sofriment. Un text de Sergi Belbel dur, molt dur, que s’ha barrejat amb la música de Bach. Una proposta que ha omplert la Faràndula en el segon concert de la gira que visitarà altres ciutats catalanes.
Expectació, podria ser la paraula. S’anunciava una proposta com a poc, agosarada. Molt probablement, el públic s’esperava una recreació dels últims moments de la vida de Jesús, en consonància amb la música de Bach, la Passió segons Sant Joan. Més de 100 cantaires de la Coral de Belles Arts de Sabadell, del Cor Madrigal i del Cor de Cambra de la Diputació de Girona han acompanyat els músics de l’Orquestra Simfònica del Vallès en aquest viatge, barreja de teatre, filosofia i, evidentment, música. Amb un inici espectacular, colpidor i impactant, amb l’orquestra in crescendo i el cor, sencer, cridant Herr unser Herrscher (Senyor, senyor! La teva glòria regna en tots els pobles!) tot plegat ha anat derivant en la comprensió del missatge de l’obra, en la seva intrínseca religiositat, en una impressionant i emotiva simbiosi harmònica entre les veus del cor, el dramatisme i els exquisits fragments de les àries.
El text de Sergi Belbel, sublim pel que fa a la redacció i a la tria del llenguatge, ha estat interpretat per l’actor sabadellenc Enric López i la gironina Mercè Pons, que han sabut transmetre tota mena de sentiments lligats a la mort, als últims moments de la vida. Malgrat tot, no ha estat un recorregut de la Passió de Crist, un simple itinerari del Via Crucis, sinó que Belbel ha volgut relacionar-ho, contrastar-ho, amb els sentiments d’una persona amb una malaltia terminal. El text resultant ha estat duríssim en alguns moments, reflectint no només el dolor, sinó també la ràbia, les preguntes relacionades amb el perquè de tot plegat, les sensacions de qui queda viu, del que, en els últims moments, recorda instant i situacions concretes, silencis inconnexos, patiments no mortals, alegries, colors i olors. Belbel fa una translació de la commoció que suposa la mort de Jesús a una persona que es troba en una situació similar, límit, un punt de no retorn on es plantegen tantes preguntes sense una resposta definida que al final, l’únic que importa és la resignació, donada la impossibilitat d’entendre si valdrà la pena aquesta desaparició.
Pel que fa a la música, la Passió segons Sant Joan de Bach, basada en els capítols divuit i dinou de l’evangeli de Sant Joan, és, sense cap mena de dubte, una obra cabdal, contemporània, un reflex de la passió, plena d’emoció i dramatisme. El seu poder expressiu ha aconseguit que sigui reconeguda mundialment, continuant emocionant audiències de tot el món. Xavier Puig, el director de l’OSV, s’ha endinsat magistralment en aquest plantejament sabent en cada moment l’interès de cada part, de cada interpretació. Convé destacar les dels cantants solistes, de la soprano Marta Mathéu, de la mezzosoprano Eulàlia Fantova, del tenor Joan Francesc Folqué i del baríton Elías Arranz que juntament amb els músics solistes, oboès, flautes, violins, violes i violoncels, han percebut perfectament la sensibilitat de l’espectacle.
En acabar, els aplaudiments han estat intensos entre un públic que ha romàs molt interessat especialment a conèixer la relació dels textos amb la música. No tothom estava d’acord amb el símil proposat per Belbel, els últims moments de la mort de Jesús amb les d’una persona amb una malaltia terminal. Molts dels assistents no veien aquesta relació; d’altres criticaven la crueltat del llenguatge, la duresa de la narració, malgrat tractar-se de la mort; d’altres hi veien un sentit més espiritual, fins i tot una al·legoria de l’amor. I molts tampoc no entenien les parades musicals per escoltar el text en una tipologia de composició, un oratori, que està pensat per ser interpretat de manera seguida, sense cap mena de pausa, ja que llavors perdia tota la seva grandesa i significació. En qualsevol cas, en allò en què sí que hi havia unanimitat era en la magnificència de l’espectacle, en la perfecció absoluta de les interpretacions de músics i cantaires, en la dificultat d’aconseguir-la amb un escenari amb més de cent cinquanta persones. I això, sí que ha estat possible. Les cares de satisfacció dels integrants de les formacions vocals i de la Simfònica, amb un Xavier Puig eufòric, així ho demostraven.
El pròxim concert de la Simfònica, el dia 31 de maig, amb la coneguda obra de George Gershwin Porgy and Bess i el Retrat de Lincoln d’Aaron Copland, amb la presència de Marco Mezquida al piano sota la direcció de Víctor Pablo Pérez.
Foto de portada: un moment de l’obra. Autor: David Jiménez.
