El músic i cantautor sabadellenc, Pol Cruells, ha tret el darrer disc d’estudi el passat mes d’abril. El proper divendres 28 de juny presentarà a Sabadell el seu flamant disc als jardinets dins de la programació del Fresc Festival, que tot just s’inaugura aquest dimecres amb La nit dels musicals.
iSabadell ha pogut parlar amb el músic sabadellenc i descobrir quines sorpreses esperen al públic en aquest primer concert de presentació del darrer disc i també repassem els components rítmics i socials que formen l’àlbum.
El passat mes d’abril vas publicar el teu quart treball d’estudi sota el títol Fanzin. És el treball amb el que et sents més identificat?
La última cosa que fas sempre és amb la que et sents més identificat, ja que és el resultat d’un treball i una època. Tot i que he de dir que en l’anterior treball Astronauta de terrat ja vam trobar el so de banda que volíem i potser aquest és una volta de clau més. En aquest hem actualitzat el so, en el que em sento molt identificat, ja no és tan acústic, hi ha sobre tot guitarra elèctrica, menys mandolina i més sintetitzadors. Però la base i el quartet som els mateixos que vam gravar Astronauta de terrat i que vam presentar Casa i vent.
El títol Fanzin, evoca directament a un altre disciplina artística com és el disseny, vinculat al còmic. Quina relació hi ha entre la música i el còmic en aquest àlbum?
Quan trec un disc sempre m’ha passat que la part gràfica o il·lustració de les cançons en el llibret sempre era molt encotillada i molt reduïda. Al disc Passeu passeu vaig fer una miqueta de treball fotogràfic a Casa i vent vaig fer un llibret amb molta personalitat , molt fotogràfic i a Astronauta de terrat no vaig poder fer res perquè era un disc rodó en una llauna i el format limitava molt la presentació artística. En canvi, a Fanzin, se’m va acudir desplegar al màxim ‘l’art work’ del disc i he intentat fer un homenatge als autors dels còmics per adults dels anys 70 i 80, que és quan jo llegia còmics.
També és el paisatge visual d’una època que encaixava molt amb els temes de les cançons i em vaig posar a fer un treball de ‘collage’, retallant paisatges i personatges que il·lustraven la narrativa de les cançons. Un cop fet tot això va sortir, en lloc d’un llibret, una mini revista. I això és el què és un Fanzin, un producte auto editat, amb mitjans manuals, casolans, amb temàtica de tipus polític, d’aficionats al cinema fantàstic, còmics o música. Al ser un treball de poca tirada i auto editat, crec que encaixava molt amb la idea de fer un fanzín. Al mateix temps és també un homenatge a una època i a una manera de fer.
En aquest disc destaquen diverses reflexions sobre el medi ambient i algunes reivindicacions de tipus més social. Creus que amb la música es pot aconseguir un augment de la conscienciació social?
Crec que sí. Amb qualsevol mitjà artístic o de comunicació és més fàcil que arribi a la gent que no arribaries amb una conversa personal o particular. Penso que publicar un disc és una molt bonao portunitat per deixar anar qualsevol tipus de missatge. El missatge a la crítica de la taca al medi ambient és potser la primera de totes les reivindicacions que tothom s’hi hauria d’afegir perquè si no lluitem per això, no cal que lluitem per a res més.
Si ens quedem sense planeta no cal que reivindiquem res més. Crec que està bé incloure temes amb rerefons mediambientals amb el pop o la frescor d’una música més estiuenca, com és el cas de les cançons L’últim Iceberg o Posidònia
Podríem dir que és el disc més social de Pol Cruells?
Segur que sí. A més del tema mediambiental hi apareixen temes com Quan surti d’aquí, on es pot pensar que parlo dels presos polítics , tot i que em centrio més amb el què està passant per la ment d’aquestes persones o de qualsevol persona que ha estat empresonada i em pregunto que si quan surt, surt amb energies renovades i si lluitarà més o bé al contrari. A L’onada, parlo d’una persona que es llença al mar i es deixa portar a la deriva a mercè de l’onada cap a un futur millor, o bé aquesta mateixa onada et pot enfonsar. Son imatges fortes però així es deslliures de parlar de tu mateix i de la introspecció de tot el tema sentimental i romàntic i comences a parlar de temes que t’interessen. És un alleugement.
A Fanzín hi trobem una evolució rítimica respecte els darrers treballs. Quin camí vols prendre en el món de la música?
És impossible saber rítmicament cap a on aniré. Hi ha molts gèneres que m’interessen i estic anant d’una banda a un altra, hi ha moltes gèneres que encaixen en les meves propostes i no sé dir el següent treball cap a on anirà.
Vaig començar amb el tema d’americana, al següent treball vaig fer un gir més cap al pop rock més clàssic amb una miqueta de folk, el següent ja va ser un folk més mediterrani i aquest darrer treball té una evolució cap a un pop folk amb moltes influències. El que si que tinc clar és que la meva evolució anirà lligada a un discurs clar, amb una línia argumental. Dependrà de l’argument que trobi per a les cançons del proper disc.
Com defineixes les cançons de Fanzin?
És un disc de pop, folk i d’inspiració mediterrània. El so, gràcies a la mandolina i el paisatge literari de les cançons traspuen mediterraneïtat al 100 per cent. Parlo de les illes, de les costes, de la vegetació del mediterrani, dels seus problemes, de les seves gens, i per a mi ja és part de la olor que fan les meves cançons.
En qui t’emmiralles?
Per no citar gent del passat, perquè en podria dir massa, gent del present que fa coses molt interessants com l’Eduard Iniesta que és un virtuós de la mandola, la cantautora Rusó Sala que ha fet un disc molt bonic de percussions guitarra i instruments tradicionals. A nivell de llenguatge planer i directe m’agrada molt Sanjosex. També m’agrada la gent que fusiona música molt actual amb un so molt tradicional com Carles Belda.
Pots compaginar la tasca com a baixista de Els Amics de les Arts i al mateix temps la teva carrera en solitari? Tens temps per a tot?
És difícil compaginar-ho, perquè a més pels matins treballo a la secció de música de la Biblioteca de Catalunya. L’altre mitja jornada la dedico més a la composició mentre estem de gira amb els Amics de les Arts, i quan acaba la gira em dedico a presentar la meva música, el meu projecte personal. Bàsicament vaig alternant aquests projectes, tot i que també col·laboro amb altres artistes com Joana Serrat .
Què trobarà el públic assistent el proper divendres en el concert de presentació a Sabadell del teu darrer treball?
Serà la presentació del meu darrer treball a Sabadell. El públic trobarà un repàs, a mode de tria, de les cançons antigues dels tres darrers treballs, i lògicament les cançons noves de Fanzin amb el format de quartet. També tindré algunes col·laboracions de gent que pujarà a tocar amb mi, com el cantant que havia col·laborat en La Gran Aventura i que te un projecte en solitari, Xavi Vidal, i també Carles Belda i l’Anna Farriol, cantant i actriu sabadellenca que és una cosina segona meva. Serà un concert amb marcat accent sabadellenc.
Parlant d’accent sabadellenc. Com veus el panorama musical a la nostra ciutat?
A nivell de creació te bona salut, crec que hi ha moltes propostes de tots els gèneres. Molts cops ens fixem en el pop-rock o en el rock clàssic i en canvi hi ha molts altres artistes que es dediquen a fer moltes coses. També és veritat que cada vegada costa més parlar de música sabadellenca perquè la gent es mou molt i músics de Sabadell participen en coses de Barcelona i a la inversa. Si parlem de l’escena sabadellenca tampoc està en mala salut, acabem de veure el festival Embassa’t amb un nombre molt elevat d’assistència, estem veient projectes que es consoliden com el Fresc Festival però estem veient altres propostes a l’hivern que punxen bastant o locals que tenen molts impediments per portar-hi música en directe i dificultats a nivell legal per poder cobrar, pagar, programar o rebre subvencions. Tot plegat necessita imaginació, ganes i més complicitat de les administracions. Quan aquests ingredients conflueixin tronarem a tenir Sabadell amb una escena de tardor-hivern com hi havia hagut al passat.
