Més que un record és la gran aposta del Teatre Sant Vicenç per aquesta temporada. L’obra, molt fresca i més aviat juvenil que infantil, explica la història que viu un grup de joves en unes colònies. Dirigida per Toni Ten, amb música de Xasqui Ten i amb text realitzat per pares dels alumnes del taller de teatre.
Parlem de forma distesa amb Marcel Castillejo, Sílvia Artigas, i Laura Lozano, de 17 anys, estudiants de segon de batxillerat i protagonistes del musical Més que un record, que s’ha estrenat amb molt d’èxit al Teatre Sant Vicenç. Els tres protagonistes comparteixen afició teatral en el Centre Sant Vicenç, en el cas de Marcel des de fa cinc anys i des de fa set anys en el cas de les dues actrius. En Marcel interpreta en totes les representacions el personatge d’en Pol i la Sílvia i la Laura interpreten el personatge de l’Elena en dos repartiments diferents. De forma unànime reconeixen que per a ells “el teatre és una necessitat”.
El seu debut
Els tres joves actors amateurs, van debutar en l’exitosa representació de la temporada passada, Els tres porquets: la gran aventura, interpretant al llop (Marcel), al Pau, un dels tres porquets (Sílvia) i al cérvol (Laura). Coincideixen en que fer Els tres porquets els ha ajudat molt per afrontar aquesta nova obra i pujar més segurs a l’escenari.
Posar-me davant el paper del llop al principi no em va ser fàcil, primer em vaig espantar, i vaig pensar a veure com ho encaro… Hi vaig treballar molt dur i va anar molt bé. El personatge actual d’en Pol és un paper totalment oposat i diferent al del llop, és fer un canvi de registre al que he estat fent fins ara i m’ha agradat molt”, assegura Marcel.
En canvi, la Sílvia, assegura que s’ho va passar molt bé fent el personatge de porquet. “Va ser molt ‘guai’, vaig sentir-me molt a gust amb els companys, sobretot a l’acabar quan sortíem a veure als nens, les seves cares eren genials. M’ha costat canviar el personatge d’un nen petit (porquet) al registre d’un personatge d’una noia adolescent”.
Preparació de l’espectacle
Per a la realització de Més que un record, el repartiment ha hagut d’estar assajant des de finals del mes de febrer, “primer vam començar d’una forma suau, a l’estiu tampoc vam parar i després de l’estiu ja vam començar a assajar de forma diària”, han comentat els joves. De la preparació de l’obra el que els ha costat més ha estat la memorització del text, i tots els moviments que fan a cada escena. Les cançons, asseguren entre somriures, és el que més els ha costat, tot i que “han sortit molt bé”. Han aconseguit tenir molta complicitat entre ells a escena, fet que ajuda molt al resultat final. El més complicat de l’espectacle, segons els tres protagonistes, han estat els assajos massius amb més de 60 actors a l’escenari.
“Hem aprés molt a nivell interpretatiu, la capacitat d’acció i reacció, i hem aprés que darrera d’una representació hi ha molta feina que ningú no veu”, ha afirmat Marcel amb l’assentiment amb el cap de les seves dues companyes.
Nerviosisme
En quant als nervis abans de pujar a l’escenari, els tres actors tenen diferents percepcions personals. “El dia abans i tota la setmana anterior de l’estrena ho vaig passar fatal” assegura Silvia, “no sé quantes til·les vaig prendre”. En canvi, Laura, diu que no es va posar nerviosa fins una estona abans de començar l’obra, creu que “estava més nerviosa quan vaig fer Els tres porquets, que només deia una frase, que ara que porto una part important del pes de l’obra”. En Marcel es va posar molt nerviós entre bastidors, “a més estava afònic i tinc moltes manies abans de començar l’obra, em passo l’estona passejant a munt i avall de l’escenari”. Els tres asseguren que un cop comença l’espectacle els nervis desapareixen i “es passa tot, et tires a la piscina i ja està. En quan comencem ho donem tot fins al final de l’espectacle, que és una relaxació total”.
“Un cop acaba la representació i el públic ens aplaudeix des de platea és una gran satisfacció. Primer sents relaxació, et lliures de la tensió i després penses: fet”, afirma Marcel.
Amics, família i estudis
Els tres protagonistes tenen diferents experiències en quant a la relació personal amb els seus amics. Marcel creu que els seus amics “no ho acaben de veure, crec que és una activitat que no farien”.
Quan preguntes als amics què fan en el seu temps lliure et parlen de bàsquet, tennis, futbol, i quan dius que fas teatre, exclamen: teatre? No ho veuen com una activitat ‘normal’. Més aviat el què no entenen és el temps que hi dedico, en lloc d’anar de festa amb ells vaig a assajar, tot i que m’agrada anar de festa amb ells, però m’agrada molt més fer teatre”, assegura Laura.
“Em relaciono més amb gent que està en el món del teatre, i després em venen a veure, hi ha altres que no ho entenen i altres que em diuen: que ‘guai’, a mi també m’agradaria fer-ne”, diu Silvia.
Pel que respecta a la família els tres coincideixen que la família els recolza, però molt més un cop s’estrena la representació, que durant la preparació prèvia. “Quan diem a casa que estem preparant una nova obra, la resposta és: una altra? Això sí, per les nostres iaies i tietes, som els millors actors del mon”, riuen.
“De vegades costa compaginar els estudis amb la preparació de les representacions”, assegura la Laura, que vol estudiar Relacions Públiques. “Has de buscar temps per tirar endavant amb tot, per a mi els estudis son primordials. De vegades porto els apunts al teatre i vaig repassant”.
“És molt difícil fer les dues coses, diu Marcel, però ens és necessari, per a mi el teatre és una via d’escapament, i penso que el teatre em pot anar bé pels estudis i poder treballar als mitjans de comunicació. M’agradaria treballar més a nivell de direcció, en programes o guió”.
“Li dono molta importància al teatre i de vegades deixo els estudis en segon pla. Em costa molt organitzar-me i concentrar-me en els estudis i deixar de banda el teatre. M’agradaria estudiar teatre musical”, assegura Sílvia.
Els tres joves estan convençuts que el teatre els ajudarà per a les seves respectives carreres professionals.
Recomanació
Es joves actors se senten molt satisfets del resultat final de l’espectacle, ja que fins al moment de l’estrena no l’havien pogut veure sencer. La Laura definiria l’espectacle Més que un record amb la paraula ‘Màgic’, la Silvia amb la paraula ‘Genial’ i en Marcel ‘que enganxa’.
La Laura recomana que tothom vagi a veure l’espectacle. “En els moments durs que estem travessant en els darrers anys, amb crisi i les retallades, crec que la gent necessita esbargir-se i oblidar-se de tot. Crec que una forma d’esvair-se de la realitat és venir a veure Més que un record”.
Marcel creu que “a la gent li agradarà molt els números musicals. Hi ha molts moments bonics i especials durant tota l’obra. Dona molt bon rotllo”.
Segons defineixen el musical els seus dinàmics i alegres protagonistes, Més que un record, és un espectacle ‘màgic’, ‘genial’ i ‘que enganxa’. Us esperen al teatre Sant Vicenç, no us ho perdeu.
