Foto portada: trobada al Teatre Sant Vicenç, aquest diumenge. Autor: David B

“Qualsevol nen pot trobar el seu lloc dins el món del teatre”

Aquest diumenge ha tingut lloc al Teatre Sant Vicenç el tercer i darrer col·loqui organitzat en el marc de les celebracions del 25è ​aniversari del Taller de Teatre de l’entitat creualtenca. Si el primer col·loqui versava sobre els actors professionals i el segon sobre els directors i autors, aquest últim capítol ha estat dedicat als tallers de teatre.

I no només ha comptat amb dos representants d’aquesta entitat (Jaume Pont i Alba López) sinó també amb dos de la Joventut de la Faràndula (Joan Valls i Montse Serra) i dos del Teatre El Ciervo (Quim Ribalta i Anna Poquet), a més de dos actors ja professionals que en el seu dia foren primer alumnes i després monitors del Centre Sant Vicenç, Diana Torné i Pep Ambrós (aquest darrer, recentment nominat als premis Butaca per la seva interpretació de Vània al Teatre Lliure la passada temporada). L’acte, conduït per Albert Berloegui, ha començat parlant de l’evolució dels tallers com a tals “abans es donava més importància a l’ensenyament acadèmic del teatre i ara es fan més activitats lúdiques com excursions, castanyada, etc en el marc dels tallers” va comentar Jaume Pont, mentre que Anna Poquet considera que actualment tot és “molt més complicat, per problemes de permisos, normes de seguretat, drets d’imatge….”

A la pregunta si els nens vénen als tallers influenciats pels talent show de la televisió i amb la idea de fer-se famosos, tots els participants coincideixen que això no és així en cap cas, ja que els que busquen dedicar-s’hi professionalment cerquen el seu camí a escoles professionals de Barcelona i no en els tallers amateurs de la ciutat.

També s’ha comentat àmpliament que als tallers no només s’ensenya teatre pròpiament dit sinó que s’inculquen valors humans, principalment el de treball en grup, escolta, responsabilitat, compromís, i com indicava Jaume Pont “dins del món del teatre no tothom ha de ser actor, també són molt importants els tramoies, el vestuari, llums, so, direcció… i qualsevol nen pot trobar el seu lloc dins el món del teatre encara que no sigui dalt de l’escenari” . Els monitors i exmonitors han coincidit en la satisfacció que aporta veure l’evolució dels nens des de que són petits fins que abandonen els tallers, assolint objectius i augmentat progressivament les dificultats curs rere curs, i de com els monitors preparen els objectius de cada curs i els adapten segons les particularitats de cada grup.

Pep Ambrós i Diana Torné han aprofitat per explicar les seves vivències com actors professionals, des de com són les classes a l’Institut del Teatre fins els horaris de feina i la inestabilitat dels contractes, tot i que afirmen “poder dedicar-te al que realment t’agrada ho compensa tot, perquè igualment tot és difícil i inestable a tot arreu” . També s’ha parlat de passada de la diferència entre actuar a teatre i televisió “un actor de teatre sempre estarà preparat per fer televisió, però no a la inversa” o del món del doblatge “molt tancat i difícil, especialment des de que tots els doblatges es fan a Madrid, però alhora un món molt maco” en paraules de Cesc Rocamora, present entre el públic.

Recordem que la propera setmana el Centre Sant Vicenç celebra la seva setmana de festivitats amb activitats variades (monòlegs, cata de vins, shows varis, cinefòrums, i una excursió a la Barcelona modernista entre d’altres.

Foto portada: trobada al Teatre Sant Vicenç, aquest diumenge. Autor: David B

Comments are closed.