Gran tarda tintinaire a Sabadell per celebrar l’empremta de l’icònic personatge d’aventures en la nostra cultura. Una seixantena de persones han omplert aquest divendres la planta subterrània de l’Abacus, on ha tingut lloc la taula rodona sobre els 60 anys de la primera publicació de Tintín en català. L’acte ha estat conduït pel periodista Albert Beorlegui i ha comptat amb la participació de tres reconeguts tintinaires: Joan Manel Soldevilla, Antoni Dalmases i Jacint Guillem.
Ja ha plogut molt des que els primers exemplars de Tintín en català van arribar a les llibreries. Va ser a l’abril de 1964, amb Les joies de la Castafiore. Tal i com han recordat els ponents, la irrupció d’aquest entranyable jovenet amb serrell va suposar un abans i un després per a tota una generació de sabadellencs que començaven a aficionar-se a la lectura i que, més de mig segle després, continuen captivats per personatges com el professor Tornassol o els agents Dupond i Dupont, entre molts altres.
“Tintín té una dimensió de clàssic que li permet romandre en la tradició cultural i arribar a les noves generacions, que en fan una nova lectura”, ha assenyalat Soldevilla, autor del llibre Tintín era català.
La taula rodona ha servit també per lloar la figura del traductor terrassenc Joaquim Ventalló. “Va aconseguir millorar l’obra original amb les seves adaptacions”, han defensat els experts. La seva creativitat a l’hora de traduir, en un moment especialment complicat per a la llengua, va permetre que els àlbums de Tintín tinguessin un llenguatge únic i reconeixible. “Qui no voldria renegar com el capità Haddock?”, qüestiona Dalmases.
Entreteniment i denúncia
El llegat de Tintín a la ciutat és cada vegada més visible gràcies a les iniciatives de l’associació tintinaire Moulinsab, que ha impulsat la creació de diversos grafits de l’univers d’Hergé. Segons els ponents, els còmics han envellit bé, en part, gràcies al seu esperit crític. “Hi havia etapes on Hergé denunciava fets que estaven succeïnt en aquell moment, com el tràfic d’opi, el tràfic d’armes o la guerra a Manxúria; i ell sempre es postulava en el bàndol bo de la història. Tintín sempre lluitava contra els malfactors i es posicionava a la banda dels febles”, defensa Jacint Guillem, especialista en les fonts d’inspiració de l’artista.
Foto de portada: un moment de la taula rodona. Autor: Jordi M.
