L’Acadèmia del Cinemà Català ha reconegut amb aquest guardó la llarga trajectòria d’un dels directors de fotografia i mestre de la il·luminació més prestigiosos de l’Estat. A més, Pladevall s’ha destacat pel seu compromís associatiu amb el món del cinema i la seva vocació pedagògica. A Sabadell, a la dècada dels 90, fou un dels impulsors de la campanya per salvar el cinema Imperial, el més antic d’Espanya.
Tomàs Pladevall ha estat guardonat per l’Acadèmia del Cinema Català amb el premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter 2022. La Junta de l’Acadèmia ha decidit atorgar el guardó d’honor a un director de fotografia per primera vegada en la història dels Premis Gaudí.
“Ja és hora de reconèixer les professions del cinema que comparteixen autoria i que contribueixen de manera determinant a la creació del llenguatge cinematogràfic. La direcció de fotografia és un dels oficis que més incideix en la construcció de l’univers únic i propi de cada cineasta i en Tomàs Pladevall, artista en majúscules, ha sigut capaç de crear un món propi de llum per a cadascun dels directors i directores amb qui ha treballat, tots ells grans noms de la història del cinema al nostre país”, ha manifestat la junta.
Tomàs Pladevall Fontanet va néixer a Sabadell el 25 de novembre de 1946. Titulat com a Enginyer Tècnic Industrial, va estudiar Disseny Industrial i és diplomà al 1972 com a director de fotografia per la Escuela Oficial de Cinematografía de Madrid.
En la seva llarga trajectòria ha estat director de fotografia i sovint operador de càmera en 56 llargmetratges, i més de 400 documentals, espots publicitaris, curts de ficció, sèries i programes per a la televisió. Entre les pel·lícules on va treballar com a director de fotografia destaquen Tatuatge de Bigas Luna, El silenci abans de Bach de Pere Portabella o Tren d’ombres, de José Luís Guerin. També ha treballat amb directors com Rosa Vergés, Josep Maria Forn, Ventura Pons, Carles Benpar o Manuel Huerga
En el terreny teatral ha dissenyat, des de 1980, la il·luminació de 43 obres com Les Bacants, Savannah Bay, La gran il·lusió, Autèntic Oest, Un passeig pel bosc, A la glorieta, Amanda, Cartes a nenes, La Loba, L’estrany cas de Dr. Jeckill i Mr. Hyde, Olga Sola, La mà de mico, Platja negra, El far del Maleït, La xarxa o La intrusa, entre d’altres,
Així mateix, ha estat el responsable de la il·luminació de 35 espectacles i esdeveniments com ara la il·luminació de les cerimònies d’inauguració i cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona 92. També va ser l’encarregat de la il·luminació de l’espectacle amb M.T.M. de La Fura dels Baus, Return Oh God! (dansa), Un gitano de ley (flamenc a Sevilla), Ara és demà, al Teatre de Pandora, dels Premis Goya 1998 i 1999), així com dels recitals de Paco Ibañez i Mª del Mar Bonet al Palau de la Música.
Des dels anys 1980 fins al 2011 ha col·laborat en la il·luminació d’espais arquitectònics, associat amb el també director de fotografia Josep Mª Civit, començant pel Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona i acabant per la Fundació Antoni Tàpies. Des del 1973 ha fotografiat 190 espots i publireportatges, activitat que abandona el 2005 per raons ètiques i per concentrar-se en l’ensenyament de la direcció de fotografia.
Compromís associatiu
Paral·lelament a l’activitat professional, ha tingut una constant participació en activitats associatives. L’any 1975 fou soci fundador de l’Institut del Cinema Català (ICC)) i participà, als anys 1976-77, en l’Àmbit de Cinema del Congrés de Cultura Catalana (CCC). Entre 1977 i 1980 fou membre del Sindicat de l’Espectacle de la CNT, Secció Cinema Producció i el 1979 cofundador de Germinal Films S.Coop.Ltda, productora de cinema i vídeo a Barcelona.
Així mateix entre 1988 i 2014 fou soci de la Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España i l’any 1990 vocal de l’Associació del Festival de Cinema de Barcelona. També fou membre, el 1991, de la Societat Catalana de Comunicació, de l‘Institut d’Estudis Catalans i fundador el 1993 de la Asociación Española de Autores de las obras Fotográficas Cinematográficas del qual fou president entre 2002 i 2005.
Tomàs Pladevall es va comprometre a fons en la campanya l’Imperial s’ho val i va ser president, del 1994 al 2000, de la Junta de la Societat Cinematogràfica Saló Imperial 1911 que va intentar salvar sense èxit l’emblemàtic cinema de Sabadell, el més antic d’Espanya.
També fou 1996 soci fundador del FAD-Audiovisual i el 1998 de l’Associació de Dissenyadors d’Il·luminació Teatral i d’Espectacle. Fou membre, entre 2000 i 2014 de European Film Academy (EFA) i soci fundador de l’Acadèmia del Cinema Català, el 2008 i des del 2011 soci Associació Professional de Dissenyadors d’Il·luminació (APDI).
Vocació pedagògica
Una altra constant de la seva trajectòria ha estat la participació en activitats pedagògiques, en diferents escoles i universitats. Especialment en els cursos regulars i en un màster de direcció de fotografia que va programar a l’Escola de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), ubicada primer a Barcelona i després a Terrassa.
El 1984 va publicar el diccionari Terminologia del vídeo, en català, castellà i anglès. L’any 2012 va deixar l’activitat professional i des de llavors ofereix gratuïtament els seus Apunts digitals de direcció de fotografia” als estudiants i als directors de fotografia que s’hi interessin. Eventualment segueix impartint alguna classe sobre estils d’il·luminació i direcció de fotografia. Continua redactant estudis sobre la il·luminació, l’enquadrament, el color, la percepció visual i aspectes estilístics i lingüístics de l’ofici. També assessora sobre formats i estètica de qualsevol etapa de la cinematografia en suports fotoquímics i digitals, tal com ha fet des del 2004 a la Filmoteca de Catalunya quant a criteris i operacions de laboratori en 43 intervencions per a la preservació i restauració de pel·lícules del fons de l’arxiu català.
El reconeixement de l’Acadèmia del Cinema Català s’afegeix al Premi Sant Jordi de Cinematografia 1999, a dos Premis de la Generalitat de Catalunya al Millor Tècnic de l’Any (1986 i 1987) o al Prisma d’Honor 2013 de l’AEC, l’associació espanyola de directors de fotografia, entre altres guardons.
Foto portada: el director de fotografia Tomàs Pladevall, premi Gaudí d’Honor 2022, el 13 de gener del 2022. Autor: ACN.
