Ser dona a El Salvador no és gens fàcil. El país centreamericà arrossega problemes endèmics de violència de gènere i compta amb una de les lleis contra l’avortament més dures del planeta. Fa uns dies, la rapera i activista salvadorenca Yezli Mic va visitar Sabadell per explicar els joves la situació del seu país i per recordar la importància de vetllar pels drets humans.
Yezli Mic forma part del grup Hip Hop Femenino, una banda pionera a El Salvador pel que fa a les reivindicacions dels drets de les dones. A través de les seves lletres, relata la duresa dels feminicidis i clama per un món més just.
Ja portes uns dies realitzant xerrades a diferents instituts. Com està sent l’experiència?
Ha estat molt divers. He tingut grups que no atenien gaire les explicacions i és una pena. Però també hi ha molts joves que s’han preparat preguntes i que coneixien la situació de El Salvador prèviament. És bonic veure el compromís per part de les organitzadores, que han sabut transmetre aquest interès als nens. Aquests dies he vist molta empatia, molts joves que a mesura que parlàvem i ensenyàvem les imatges mostraven sensibilitat amb la situació. Jo els hi deixo clar que quan baixes la guàrdia pots perdre els drets que tens garantits. Espero que tot això serveixi per generar un canvi i acostar la realitat d’altres països aquí.
Llatinoamèrica ha tingut grans dones referents en la música urbana. Com vas introduir-te en el hip hop?
Vaig començar l’any 2011 en un grup que s’anomenava ‘BHA Crew’, que ja ha passat a la història. Feia els cors i aprenia constantment. En el 2016 vaig decidir també conèixer la resta de raperes, que és quan neix ‘Hip Hop Femenino’, que és la meva crew actual. Justament en aquell any decideixo tornar-me a activar en la música, però des d’una altra perspectiva, tocant temes feministes, denunciant el que estàvem passant. Vaig fer un taller amb Rebeca Lane (Guatemala), Nakury (Costa Rica) i Audry Funk (Mèxic) i em van inspirar molt per no quedar-me callada.
Parles d’un canvi de perspectiva… El hip hop és una bona eina per alçar la veu?
Sí, sens dubte. Com sempre dic, el rap és una eina de canvi social. Des dels seus inicis el hip hop ha nascut amb aquesta iniciativa de revolució i de lluita, també de resistir les injustícies des de l’alegria i de denunciar-ho tot a través de l’art. No és només el rap, també ho fa el grafiti o els discjòqueis.
Has viscut algun moment de por per denunciar aquestes injustícies?
Sí. Hi ha temes molt delicats que a El Salvador no es poden tocar, com la militarització que està vivint el país. Les notícies ens venen que ara és el país més segur del món, que ja no hi ha delinqüència, però què passa amb totes les persones innocents que estan a les presons, que són familiars o que són artistes que porten més d’un any tancats? Nosaltres venim exigint justícia i el govern ho ignora. Parlem d’aquests temes en un país on ens poden criminalitzar pel fet de parlar d’això.
Com respon la gent als missatges de la vostra música?
És difícil crear-se una audiència quan fas música amb contingut social, sobretot si et centres en números o likes a Facebook. Ens bombardegen amb música comercial que, com diem nosaltres, mou les natges i no les ments. Ens tanquem a consumir música que no ens està generant res, així que és difícil triomfar a través d’aquestes cançons. La gent que ens escolta és perquè ens entén i comparteix el nostre punt de vista. Tot i que incomodem, l’objectiu és enviar els missatges.
Com definiries la situació dels drets de les dones a El Salvador?
No veig un canvi en positiu. És més, hi ha retrocessos, com no voler tenir un diàleg sobre una reforma de l’avortament a El Salvador. L’avortament és penat des de 1997 i simplement no es vol parlar d’això. Què passa amb les milers de nenes violades que a part de viure el trauma de la violació han de viure amb la càrrega d’un nadó sent pobres? Hi ha dones que estan morint per complicacions obstètriques i d’això no es vol parlar. Les dones estan sent perseguides també en aquest aspecte. Hi ha una desinformació sobre els drets sexuals i reproductius, tot es relaciona amb l’aspecte religiós i quan preguntes quin és el millor mètode anticonceptiu et diuen que l’abstinència.
El dret a l’avortament sembla en perill a diferents països on feia anys que es recull per llei. Què penses quan veus aquests posicionaments?
A les xerrades sempre dic als joves que els drets no estan garantitzats, han estat conquerits. Un govern pot arribar amb unes propostes que no són beneficioses per a la població i nosaltres, per ser joves i no voler informar-nos de la situació, deixem aquestes decisions en mans de persones que volen retrocessos. Jo no voldria això per a altres països. Ningú ha de pagar condemnes de 30 anys per problemes de salut.
A les teves cançons parles de la violència contra les dones. Què significa per a tu gravar aquests temes?
Tinc un tema que es diu Cuántas más, que quan l’escrivia vaig sentir molta ràbia. Quantes nenes més han de patir aquesta violència? Allà relato tres casos de feminicidis a El Salvador i com la resposta de les autoritats és revictimitzar les dones, com és que sempre ens cau la culpa a nosaltres quan ha de ser la societat la que ha de qüestionar què estem fent malament. S’ha posar el focus en els homes i en l’educació que se’ls dona. Educar-los perquè no matin i sensibilitzar, perquè tots som éssers humans. Com podem sortir d’aquesta situació si diem que la culpa és de la dona per anar sola de nit? És un camí llarg i difícil, però l’important és començar per un mateix.
Veus possible un canvi?
Moltes vegades ens tanquem a canviar perquè creiem que el problema no és nostre. A països com el nostre el problema també és que molts venim d’una familia disfuncional, creixem amb l’absència d’un pare o una mare. Hem de crear mètodes per arribar a la joventut, perquè es necessita un treball i un compromís molt gran per part de la societat. Si continuem sense obrir els ulls, acomodats, no canviarà res. S’ha de començar a plantar aquestes llavors i ressistir.
Foto de portada: Yezli Mic, a la sortida del Jaume Viladoms. Autor: Jordi M.
