Microrelats

Resultats del primer Concurs de Microrelats de iSabadell

La llibreria Paes patrocina el concurs de microrelats de iSabadell
La llibreria Paes patrocina el concurs de microrelats de iSabadell

iSabadell ha realitzat en les darreres setmanes el seu primer concurs de microrelats. En aquesta primera ocasió hem rebut una desena de relats en cada categoria. La secció de cultura, formada per Edu Beltran, Josep Asensio i David Sabadell han valorat els relats, segons les bases del concurs.

Els guanyadors, que tenen dret a un val per a la compra de llibres a la llibreria PAES (ens posarem en contacte amb ells per correu electrònic) són els següents. Podeu trobar les ‘Bases del concurs‘ a l’enllaç.

Relat guanyador en llengua catalana

Autor: L’Estrella d’Occident
Títol: L’espera

Tic, tac. Les hores passen esperant. Assegut en un banc de la plaça del Doctor Robert veig la gent com va amunt i avall. Semblen tenir pressa. Però, a mi no m’afecta. Abans, era directiu d’una gran entitat. La feina m’absorbia. El temps em tenia atrapat. Ara, des de que estic jubilat, m’interessa més observar el que m’envolta. M’agrada la façana de tons rosats i d’estil neoclàssic de l’ajuntament de Sabadell, obra d’en Juli Batllevell, i em fascina l’església gòtica de Sant Fèlix amb el seu campanar barroc de planta octogonal. Tot i això, no he perdut la costum de saber quina hora és. Sembla que d’aquesta manera ho tingui tot més controlat. Però des d’allà on estic assegut no puc veure cap rellotge aliat. Fa més d’un any, quan alçava la vista veia el rellotge històric digital, instal·lat a dalt d’un edifici per l’antiga Caixa de Sabadell. Però des de que es va cremar a causa d’un llamp, ja no tinc cap referència. Em sento trist i buit. Sembla que m’hagin arrencat una part de mi. Tinc l’esperança que en un futur proper, el nou consistori pengi un nou rellotge. Controlaré millor el temps. Mentrestant, esperaré.

Relat guanyador en castellà

Autor: Vanjor
Título: sin título

Cada vez que miro tu fotografía compruebo lo mucho que puede explicar una simple mirada. Aunque aún eras un niño, los tonos blancos y negros consiguen transmitir toda la fuerza y decisión que te acompañaba a lo largo de los años. Echo de menos las caminatas de los domingos por el río, escuchando mil historias de un ayer, repleto del sonido de los telares y vestido con sedas de distintos colores, pero sobre todo y lo más importante, intentado no dejar en el olvido tantos sacrificios en busca de un futuro esperanzador. Hoy, todo es diferente, me gustaría explicarte que la niña de entonces hace tiempo que no juega con la vida. Ahora los problemas son otros, pero todas tus lecciones las puedo aplicar día a día. Me encantaría que supieras que Sabadell sigue siendo mi ciudad, que tu mirada abuelo, llena de fuerza y decisión se parece mucho a la mía, pero ahora los tonos blancos y negros también cuentan con pinceladas de verdes y azules. He conseguido entender aquella ilusión por crear, diseñar y disfrutar de tus telas y sé que algún día se volverán a poner en marcha aquellos telares vestidos con sedas de mil colores.

Altres relats destacats en català

Autor: Lleixes
Títol: sense títol

En Robert va sortir corrents de casa. Tenia molt a perdre si arribava tard. La Marta era d’aquelles noies que no volien excuses. I la puntualitat era el punt dèbil d’en Robert.

A la Gran Via, cantonada Rambla, el trànsit era dens i lent. Les obres per convertir-la en un futur proper en una avinguda amable i oberta als vianants la convertien en un cul de sac. Agafar el cotxe doncs, descartat. En Robert va buscar amb la mirada l’estació de bicicletes de la Rambla, davant de l’Imperial. Rellamp!!! No hi havia ni una sola unitat disponible. Des que l’Ajuntament havia apostat per oferir un servei de bicicleta municipal, la ciutat havia experimentat un boom de nous ciclistes. En Robert va optar pel darrer recurs que li quedava: el tramvia llançadora que anava des del capdavall de la Rambla fins a la Plaça Creu Alta. Amb la peatonalització de tot l’eix central, Sabadell havia guanyat una zona comercial potent, transitada, innovadora i molt atractiva tant pel sabadellencs com pels visitants.

En uns moments baixava a la Creu Alta. Just quan va rebre un missatge de la Marta: Robert, guapo. No cal que corris. M’he endarrerit. Només 10 minuts. T’estimo.

Àvia Cristina
Títol: sense títol

Aquest cotxe no en va bé. Quin soroll més estrany! L’aturo al cim d’un turonet, no pas lluny de Sabadell, per veure què passa…….però què és això que es desplega prop meu? A la vall, vorejant el riu, veig un gran campament, amb soldats, bestiar , tendes, fogueres, animació. Em frego els ulls. Una, dues vegades per tornar a la realitat, però la realitat es allà baix, a la Via Augusta, amb l’exèrcit i els seus capitans al davant. Es senzill reconèixer que estic contemplant un assentament romà , on fan parada els viatgers per a l ‘avituallament de les cavalleries.
Reflexiono. No pot ser. Jo visc a Sabadell i estem al segle XXI, no pas al segle primer amb l’emperador August dirigint la colonització d’aquesta zona prop del Ripoll.

Torno al cotxe tot mirant de no girar el cap. La meva vil•la ja no es diu Arragonem o Arrahona. Es diu Sabadell i es ciutat des del 1.877. Es bonica i ofereix una gran qualitat de vida i sobretot, té un gran present i un gran futur. Tot ha estat un somni.

Autor: Jordi Joan Feliu
Titol: Converses íntimes.

Un dia qualsevol a una llar com tant d’altres:

-Mare, quin futur té Sabadell?
-No ho sé Salut, però si els seus fills són ignorats…? Jo tinc la gola seca de tant parlar; fet i fet perquè parlar si ningú escolta?

-Mare, és cert allò de que cadascú va per ell?
-No és ben bé això.

-El Pare diu que és feblesa d’esperit.
-El teu Pare sempre diu coses molt rares.

-I també diu que hi sobra vanitat.
-Ximpleries!, es poden canviar les coses!

-Els companys de l’escola diuen que tant se val, que tot està malmès, i que marxaran a treballar fora.
-El cert és que recuperar la iniciativa serà una tasca faraònica.

-Hola Pare, ja has arribat; estem parlant de la ciutat.
-Quines coses que teniu. La teva Mare sempre pensant en la lluita; però, el que fa falta de debò és més humilitat, sinceritat i honestedat.

-T’estimo Pare.

Altres relats destacats en castellà

Autor: Andrés Hernández
Títol: Migración

Apostados en un lado del río Ripoll, camuflados entre la vegetación, dos figuras, casi imperceptibles, vigilan el cielo desde hace horas en dirección Sabadell norte.

-¿Estáis seguro de que vendrán, Papá?
-Nunca han dejado de hacerlo, hijo. Cuando era niño recuerdo que veníamos cada año, mi padre y yo, y nunca faltaron a la cita.

-Pero puede ser que se les haya olvidado la dirección…
-Imposible, tienen un buen sistema para orientarse, no se pierden, no. Cuando menos lo esperes aparecerá la bandada con sus vistosos colores, con un murmullo que se puede oír a kilómetros…

-Tengo ganas de que lleguen ya.

El niño, de unos diez años, es la primera vez que acude a la cita anual y le consume la impaciencia por ver de primera mano el espectáculo del que tanto le ha hablado su padre: cientos y cientos de Drones cubrirán el cielo hasta posarse en tierra y allí­ permanecerán durante dos días, recargando las baterías de energía solar; como todos los años ocurre, venidos de las tierras del norte donde escasea la luz del sol. Una vez cumplido el objetivo, vital para su supervivencia en el futuro, desaparecerán hasta el nuevo viaje del próximo año.

Autor: Anselmo Mupa
Título: sin título

Un humilde ciudadano, de este Sabadell futuro nuestro, extrañamente, fue mordido en el tobillo por una enorme lubina, casi sin él enterarse, mientras disfrutaba de la fresca brisa mediterránea, estando refrescándose los pies en la orilla que le ofrecía la cala colindante a su vivienda, después de aquellas famosas crecidas marítimas, al anochecer de un verano que no olvidaría jamás.

A la mañana siguiente del suceso, despertó desganado y con una resaca inusual e increíble, ya que no bebió nada el día anterior. El lugar donde sufrió la mordedura estaba visiblemente infectado e hinchado; aquello lo alarmó, y pensó en buscar remedio en las saladas aguas del mar, y bajó a la cala a desinfectarse. Una vez entró en contacto con el mediterráneo, sintió al bravío viento penetrándole el oído y perforándole la cabeza, y sufrió un repentino desmayo, y notó como caía a las aguas marinas, desplomado.

Al recobrar el conocimiento, observó en la arena, a unos bañistas que se disponían a entrar al agua, así que, mareado y ensoñado, pidió auxilio como pudo y, al hacerlo percibió algo anómalo en él; cuando los tipos llegaron hasta allí, fue, primero pescado, y cocinado posteriormente a la vizcaína.

Autor: Travessa
Título: sin título

Desde mi ventana, dispongo de una vista privilegiada, La Torre del agua de Sabadell. Majestuosa, altiva, arrastrando un pasado lleno de historia, viendo pasar el tiempo, impertérrita. Así­ era yo, majestuosa, altiva, con una historia también en mis entrañas. Postrada estoy, como mi torre, a la espera de mi muerte, que huye y no llega. Porque se empeñan en mantenerme viva, no tengo futuro. Mi torre, en cambio perdurará en el tiempo, y escribirá más historias, mi historia.

Arrastro dolor, porque sigo aquí­ sola. Hoy con un gran esfuerzo, he decidido levantarme, no puedo ni debo dejar pasar el tiempo de esta manera, debo ir a su lado. Me visto a escondidas con mis mejores galas, salgo altiva hacia mi torre, todo lo altiva que puedo, ya que mis pobres piernas. Me tomo mi brebaje de cada mañana, miro con sigilo la puerta y salgo, creo que nadie me ha visto. Subo lentamente las escaleras, de mi torre, tocando sus paredes, reencontrándome con mi pasado, mi presente y nuestro futuro. Llego me asomo y me tiro.

Des de iSabadell agraïm la participacio de tots els lectors que s’han animat a participar i els emplacem a properes edicions del concurs. Gràcies a tots!

Comments are closed.