La sabadellenca Montse Barderi és escriptora i filòsofa. La seva darrera novel·la, La memòria de l’aigua, ha guanyat el premi Prudenci Bertrana. L’any 2019 va ser la comissària de l’Any Teresa Pàmies.
En l’àmbit social, com a ciutadana del món, visc aquest confinament amb perplexitat i sorpresa, com tots i totes. És un fet inèdit, i com diu Hannah Arendt: fenòmens nous volen pensaments nous. Per tant, d’entrada hi ha coses que ja no em serveixen per explicar la realitat com ara que enviïn els exèrcits al carrer per combatre un enemic invisible. No és una guerra, l’enemic és un virus, no és una guerra decidida políticament, no hi ha persones amb qui negociar la pau o intensificar els atacs. Tampoc em serveix comparar aquesta situació amb l’anterior crisi, no estem patint hipoteques subprime 2a part.
Així que d’entrada, crec que és una bona ocasió per parar i pensar. I crec que tenim por al buit, a l’enfrontament a temes essencials. La xarxa està que peta, Netflix rebentarà i no sé si estem fent un exercici de pensament col·lectiu, serè, aprofitant l’ocasió d’haver parat.
D’entrada diria que no ens ho hem de creure allò de “no hi ha res a fer”. Tenim molt a fer, i de fet si no ho fem potser no tenim futur, ens hem de replantejar la nostra relació amb la natura. I hem de pensar si el capitalisme és la millor forma de relacionar-nos amb el planeta. I no oblidem que això ve d’haver matat un animal, potser és hora d’exercir de germans grans dels animals i no pas dels seus psicòpates botxins.
En l’àmbit professional, soc una escriptora en règim d’autònoms que viu de llibres, cursos i conferències. Tot i que fa només una setmana era molt feliç de tenir una activitat pràcticament diària, ara s’ha aturat tot. Es reprogramarà? Algunes coses sí, algunes no. D’entrada ja no tenim Sant Jordi, però els llibres no moren, però les roses sí. Espero poder comprar una rosa per a meva estimada! Com serà el món per als escriptors després d’aquesta crisi? No ho sé, només sé que ens en sortirem. Noto ja, ara i aquí, una gran complicitat de família amb la meva editorial i molts autors. D’entrada ja demanem que tothom compri llibres, i hem fet el desafiament de comprar-ne dos milions per aquestes dates. Ens estem movent, però d’una manera més sensible, amistosa i tribal i d’aquesta actitud més afectuosa poden sortir noves formes de relacionar-nos i d’impulsar les lletres. Vull una cultura més afectiva i menys efectiva.
En l’àmbit personal soc una tallareta. I aquí la grandària importa. Tinc la sort de viure en una casa amb pati i tenir la millor companyia del món. Tinc molts bons tractes amb la solitud, em sembla un temps de plenitud això de poder llegir i escriure a cor que vols. No pateixo. També és veritat que no pateixo perquè em dosifico les notícies, perquè no segueixo cas per cas com va en augment el nombre d’infectats. No visc abocada al món. M’informo el just i necessari i per mitjans de comunicació contrastats com l’iSabadell. Cada dia, a les 10 en punt, faig un cafè per vídeo conferència amb la meva editora, la Glòria Gasch de Columna, avui m’ha explicat que cada tarda escolta Catalunya Música i llegeix una estona de poesia. Li agafo la idea, jo també ho faré. Ocupem drets menys d’un metre quadrat.
Amb un llibre a les mans tenim una finestra a l’univers sencer. Podem estar bé si sabem obrir la porta cap endins. És l’única manera que t’oblidis de no poder obrir la porta del carrer.
I vosaltres, com esteu vivint la pandèmia del nou coronavirus? Com passeu el confinament d’aquests dies? Què us passa pel cap? Ens podeu explicar les vostres vivències i reflexions en un correu electrònic, que podeu enviar a opinio@isabadell,cat, i valorarem la seva publicació.
