Rosalia Giraldo Gutiérrez, és professora d’institut i actualment jubilada.
La idea antropològica del col·lapse que ha extingit les espècies que ens han precedit m’assalta els primers dies de confinament. Li vaig sentir explicar, fa més de deu anys, a un reconegudíssim científic català. “Col·lapsarem perquè ens haurem carregat el planeta”, venia a dir. Amb tant de temps per pensar, ja no puc evitar que se’m tirin al damunt la corrua de desastres que últimament ens han colpejat. L’augment de la temperatura que s’aprecia sense necessitar informes ni gràfiques d’experts; la contaminació que, en forma de núvol espès, difumina els perfils de les ciutats; els incendis d’Austràlia i l’Amazònia que no s’han pogut apagar fins que la meteorologia se n’ha encarregat; el temporal Glòria que ha sacsejat el litoral mediterrani amb una fúria desbocada. I ara, quan encara no ens n’havíem recuperat, apareix aquest estrany virus que ha mutat fins a causar una pandèmia de conseqüències imprevisibles. Des de la meva ignorància, no puc evitar posar-les en relació com si fossin les diferents estacions d’un viacrucis que ens durà a l’hecatombe.
Quina arrogància, la nostra! El món occidental creia que havia trobat la pedra de Rosetta. La que ens havia desencriptat un estil de vida de pobres molt rics. Ho vull, ho tinc. Ho tinc, ho llenço. Bah! És més barat canviar-ho que reparar-ho!
En un món saturat d’imatges, prou que vèiem altres realitats, però pensàvem que allò no anava amb nosaltres. Nosaltres estàvem del costat del progrés i la riquesa.
“Un vaixell de l’ONG Open Arms navega errant per la Mediterrània sense que cap país deixi desembarcar el centenar d’immigrants que hi duu. Estan al límit de les seves forces. Se’ls acaben les provisions d’aigua i menjar”, ens explica la veu oficial de la ràdio nacional catalana.
—Quin tio més valent aquest Òscar Camps!
—Ei! Marxo! He quedat i faig tard!
“Els rohingyes, un genocidi oblidat”, titula el reportatge del diari més actual, que diria el Màrius Serra.
—Pobre gent! Bangladesh i Myanmar, on són exactament? Ah, l’eterna lluita de religions! Budistes contra musulmans!
—Hem de preparar la festa sorpresa de la majoria d’edat de la nena. I si lloguéssim una casa? Hi podríem fer el dinar familiar dissabte al migdia i llavors s’hi podria quedar amb els amics fins l’endemà.
“El bombardeig de la nit passada sobre Damasc ha deixat un centenar de morts i més de dos-cents ferits”, és la notícia que ens ofereix avui l’enviada especial a l’Orient Mitjà.
—Mira que fa anys que dura! Diu que hi ha quasi cinc milions de criatures que han nascut i crescut sota les bombes des del 2011.
—Truco al balneari per reservar lloc per a la Setmana Santa. Vam dir tres nits, oi?
“Un virus desconegut fa estralls entre la població xinesa”, diu amb veu greu el Georges Clooney dels telenotícies.
—Quins hospitals estan muntant aquests xinesos! Clar, com que són mil cinc-cents milions de persones! Sort que han tancat el país i confinat completament els habitants! Els règims comunistes ja ho tenen això. El primer que fan és retallar els drets individuals.
—La meva germana m’ha dit que, per a les noces de plata dels meus pares, podríem regalar-los un creuer per les illes gregues i anar-hi tota la família. Què n’opines?
“Es diagnostiquen les primeres persones infectades pel coronavirus a la Llombardia. Les autoritats sanitàries afirmen que tots són casos importats de la Xina”, explica la presentadora que va tenir una enganxada en directe amb un polític penedit.
—Què? Què el virus ha arribat al nord d’Itàlia? Caram! Això ja ho tenim a tocar!
—Podríem anar a Disneyland París amb els nens per al pont de la Salut.
Primer cas confirmat de coronavirus a l’illa de La Gomera. El coronavirus arriba a Madrid! I a La Rioja! I a Catalunya! Han confinat Igualada! I vuit pobles més de l’Anoia! Han confinat tota Catalunya.
Es generalitza el teletreball. Moltes empreses entren en recessió i han de fer ERTOS. Les borses s’estavellen. S’anul·len la majoria de vols i els creuers turístics. No es pot circular si no és per casos assistencials. Tanquen tots els comerços que no siguin de primera necessitat. No es pot sortir de casa si no és per motius justificats.
—Te’n recordes si la impressora la vam deixar al traster o la vam llançar? He d’imprimir el justificant perquè l’avi pugui sortir a comprar.
—No ho sé. La devíem llençar. El cartutx de tinta sortia més car que anar a la impremta. —I els auriculars amb micròfon que fèiem servir per als cursos d’anglès, els vam guardar? Ara els necessitaria per al teletreball.
I quan tot això passi, la cura d’humilitat ens haurà servit? O realment és l’inici de l’apocalipsi de què parlava el científic?
Buff! M’estic col·lapsant. Aquest confinament m’està afectant. El cap em bull. Em posaré un vídeo de Pilates a l’iPad.
“La Xina comença a despertar-se del mal son. Ja no es produeixen morts per coronavirus i els contagis han baixat fins al zero tècnic. A poc a poc, els habitants recuperen la normalitat. Es reinicia tímidament l’activitat econòmica”, explica la Rita Hayworth catalana a la pantalla de la televisió. Doncs, si ells se n’han sortit, també ho farem nosaltres, em dic. Saps què, potser que deixi el Pilates i miri un d’aquests programes que ajuden la gent a salvar-se. Una dosi de banalitat i d’atordiment m’anirà bé per sobreviure al caos
