Antonio Guillén, president d’ECOM

Antonio Guillén (ECOM): “Demanem als governs que no retallin els recursos destinats a les persones amb discapacitat”

La crisi sanitària de la Covid-19 anirà seguida d’una crisi social i econòmica, segons les previsions que ja estan fent els experts. Parlem amb Antonio Guillén, president d’ECOM, sobre com aquesta pot afectar les persones amb discapacitat física.

Des del Servei d’Inclusió Laboral per a persones amb discapacitat física que té ECOM a Sabadell, teniu constància de quina afectació han patit les persones usuàries en les seves situacions laborals a causa de la Covid-19?
Sí, els hem fet seguiment i prop del 45 per cent de les persones amb qui hem contactat, que estaven treballant abans de l’estat d’alarma, ens han dit que o han patit un ERTO o se’ls ha finalitzat el seu contracte laboral o se’ls ha reduït la jornada. A més, el 26 per cent que estaven en situació de recerca de feina, i estaven en processos de selecció, ens han dit que aquests han quedat aturats, fins i tot hi ha hagut persones que tenien data d’incorporació i no ho han pogut fer. També les persones que estaven fent formació ens han explicat que aquestes s’han aturat. Algunes s’han passat a fer virtualment però hi ha qui no les ha pogut seguir per problemes d’accessibilitat o perquè no tenen els mitjans tecnològics necessaris. També s’ha quedat penjat el tema de les pràctiques que algunes persones usuàries havien de fer en empresa, i no sabem quan es podrà reprendre aquest tema.

I, en aquesta situació, quin suport esteu prestant a les persones usuàries, no podent fer l’atenció presencial que feu habitualment?
Doncs hem hagut de reconvertir l’atenció presencial buscant altres fórmules per poder seguir l’atenció individual que fem a l’usuari, i estem contactant amb ells a través de videoconferències, correu electrònic, whatsapp…, i si no és possible per aquests mitjans, doncs per telèfon. I, paralitzat com està el mercat laboral, també hem reconvertit el tipus d’atenció que els prestem, ara els estem ajudant a tramitar la prestació d’atur, les ajudes socials, a accedir al seu expedient mèdic; les estem assessorant per poder participar en processos de selecció one line… I també els estem oferint virtualment algunes de les formacions que ja fèiem.

Quin impacte social creu que tindrà en les persones amb discapacitat la crisi sanitària de la Covid-19?
Les persones amb discapacitat són un col·lectiu que ja estaven en desigualtat en molts àmbits i amb uns índex d’exclusió social alts abans de la Covid-19. El 31,1% de les persones amb discapacitat estaven en risc de pobresa o exclusió social, 7 punts més que la població sense discapacitat. Partint d’aquesta escenari, les previsions davant la crisi social i econòmica, que ja es preveu, és força preocupant, sobretot per la pèrdua de drets que pot suposar i l’agreujament de la vulnerabilitat.

I què li demanen a les Administracions per ajudar a paliar aquesta situació?
La principal petició és que la necessitat d’atenció d’altres emergències no comportin retallades als recursos destinats a aquest col·lectiu i que es puguin mantenir les subvencions i els serveis que estan rebent, i si hi ha una necessitat creixent, demanem un increment de recursos per pal·liar que la vulnerabilitat del col·lectiu augmenti i que els seus drets es vegin minvats. I sobretot inversió en polítiques actives d’ocupació adreçades a les persones amb discapacitat, ja que el treball és imprescindible per poder fer front a l’exclusió social. D’altra banda, cal demanar també suport al moviment associatiu, que ha estat fent una tasca primordial durant la situació d’emergència i que ha hagut d’assumir sobrecostos per poder atendre les necessitats i garantir la seguretat i l’atenció de les persones. No oblidem que aquestes entitats, ja venien patint un infrafinançament crònic. Si han de fer front a una nova crisi sense ajudes, no la resistiran; i són un pilar bàsic pel benestar social.

Com veu el futur de la inclusió laboral de les persones amb discapacitat?
Doncs, complicat, sincerament, perquè la situació d’on partíem abans de la Covid-19 ja no era bona. Només el 34,5 per cent de les persones amb discapacitat estaven laboralment actives i la taxa d’atur era 10 punts més alta que la de la població sense discapacitat, i els salaris, gairebé 4.000 euros anuals inferior a la població sense discapacitat. Sabem que en situacions de crisi, en què l’oferta laboral decreix i la demanda creix, les persones amb discapacitat juguen en inferioritat. I també ens preocupa que el nou escenari de mesures extraordinàries de seguretat a la feina que requereix la prevenció davant la Covid-19 també pugui repercutir en el retorn al mercat laboral de les persones que estaven ocupades o en la contractació futura, donada la major vulnerabilitat de salut d’aquestes persones.

Comments are closed.