Destacat activista i defensor de les persones amb discapacitat física des de fa més de 40 anys, Antonio Guillén (Barcelona, 1957), és des de 2011 president de la Federació ECOM, moviment associatiu que aplega més de 120 entitats de l’àmbit de la discapacitat física i/o orgànica de tot l’Estat i que, enguany, celebra el seu 50è aniversari al costat de les persones i les entitats
Com ha afectat, un any després del seu inici, la crisi generada per la pandèmia a les persones amb discapacitat?
Malgrat que les persones amb discapacitat som un dels col·lectius considerats de risc, a nivells d’afectacions de salut hem patit un impacte inferior a l’esperat. Malauradament no és així a nivell social, sobre tot en l’àmbit laboral, on sí que hem vist agreujada la nostra situació. Quedar-se sense feina condueix a situacions d’exclusió social greus i, durant aquest temps, el nostre Servei d’Inclusió Laboral (SIL), ha detectat i ofert suport a un número cada cop més alt d’aquests casos.
Quines actuacions han funcionat i quins aprenentatges esteu fent durant aquests mesos de dificultat?
Ha quedat evidenciat, en primer lloc, que l’acció conjunta i coordinada de totes les entitats del Tercer Sector Social ha estat essencial per a tractar de trobar solució als problemes comuns amb els que ens hem trobat. En quant al model d’atenció a les persones, hem constatat que l’opció més fiable a l’hora de garantir la seva seguretat, autonomia i benestar és mitjançant el model del servei d’Assistència Personal.
Com ha de ser la participació del sector de la discapacitat en la reconstrucció social i econòmica per garantir la seva igualtat en la sortida d’aquesta crisis?
La participació de les entitats representatives de la discapacitat en la reconstrucció social i econòmica és essencial perquè les nostres necessitats siguin respectades. Volem que el CODISCAT (Consell de la Discapacitat de Catalunya), òrgan interlocutor del sector de la discapacitat amb la Generalitat, reprengui la seva activitat i afavoreixi aquesta interlocució. D’altra banda, caldrà augmentar la inversió en polítiques socials i que també es reverteixi l’infrafinançament crònic del nostre sector.
Finalment, l’any del vostre aniversari, quins avenços valoreu i quins reptes en destaqueu?
Mirant enrere, és cert que hem avançat en el reconeixement dels drets de les persones amb discapacitat fins a tenir una Convenció internacional (la Convenció de les persones amb discapacitat de l’ONU) on, aquest drets, es recullen i s’igualen amb els de la resta de la ciutadania. A desgrat d’això, molts d’ells encara es troben en vies de ser garantits avui dia i encara hem de seguir treballant per buscar solucions a molts reptes relacionats amb el dret a l’accessibilitat, els suports que ens facilitin una vida independent, un model d’escola inclusiva o polítiques que ajudin a millorar la inclusió laboral, entre d’altres.
