Montse Estrada, Gerent ATENDIS
En els últims dies el tercer sector social, just a portes de tancar els pressupostos de la Generalitat i davant les informacions que aquests es quedaven lluny de respondre a necessitats urgents, hem intentat alçar la veu alertant que es posa en risc l’atenció a persones vulnerables davant la manca de compromís polític.
I dic intentar alçar la veu perquè crec que tenim poca força, si bé som un sector amb un paper important vertebrador i un pilar més del denominat “estat del benestar”. A la pràctica, però, ja sigui per menor impacte directe, per falta de coneixement… respecte àmbits com educació o Salut, no estem integrats ni visualitzats de forma general al mateix nivell. Un fet que ens sembla s’acaba traduït també a nivell de compromís i prioritat política, amb reclamacions persistents que no avancen.
Els últims dies trobareu missatges a xarxes que amb diferents expressions reclamen “urgent una millora en el finançament de la xarxa de serveis socials d’atenció pública per assegurar la qualitat de l’atenció a les persones vulnerables, la sostenibilitat de les entitats socials i la millora de les condicions laborals dels i les professionals”.
Una reclamació que pot semblar molt tòpica però que si la desenvolupem i posem exemples, apropen a la realitat:
- Fa temps que el finançament, tarifes que paga Generalitat pels serveis i suports a les persones (amb retallades i congelacions la última dècada) no cobreixen els costos reals. Un pot pensar que això no és tant cert si s’ha anat continuant la tasca. La realitat és que es continua amb molts obstacles i, en bona part, gràcies a la gran implicació de professionals, ajudes i suports de voluntariat, familiars, mecenatges privats… que supleixen la insuficient dotació pública que en altres països faria l’estat directament. I segurament això acaba sent un efecte bumerang per tenir resposta política a la realitat.
Els últims anys això s’ha agreujat amb els forts increments de preus (+ 12% augment IPC últims 2 anys), especialment energètics amb fort impacte amb molts dels serveis.
A data d’avui hi ha entitats amb importants problemes econòmics i financers, i les altres estan ocupades i evocades amb més o menys intensitat a fer mesures d’ajust que finalment, no ens enganyem, impacten a les oportunitats i atenció a les persones.
- A la vegada, ocupació i preocupació per tenir i retenir equips de professionals, davant la creixent “bretxa salarial” per una mateixa feina entre sector social o altres sectors com salut, o entre públic i privat que arriba fins a un 20% en alguns llocs de treball. És imprescindible una millora de les condicions laborals.
En l’àmbit residencial d’atenció a persones dependents (gent gran, discapacitat…) són molts els centres que els marxen infermers/es que no aconsegueixen cobrir… i tampoc tenen resposta directa i adequada des de la xarxa sanitària pública al qual les persones tenen dret.
Entremig, importants i creixents llistes d’espera de persones vulnerables que necessiten suport i/o servies especialitzats.
I davant de tot això…quin ha estat el compromís polític? La realitat és que l’any 2021 l’increment del finançament de la xarxa de serveis socials va ser d’un 0% i d’un 3% l’any anterior, aplicat a condicions laborals sense marge pels importants sobrecostos afegits que en la majoria de casos ja suposaven per si sols aquest %.
I per aquest any de pressupostos expansius, el sector, conscient que difícilment el pressupost d’un sol any podria incorporar totes les necessitats, plantejava un millora de finançament equivalent a un 10% – 150M. La realitat … sembla que ens situarem en un 4%…del tot insuficient !
Persistirem en explicar la situació i intentar que la realitat i necessitat del “tercer sector” tingui el compromís polític que mereix!
