Dia de l’Orgull LGTBI: ‘Belles i formoses’

Aquest divendres va ser el Dia de l’Orgull LGTBI. Avui i tots els dies de l’any, un bon moment per reflexionar. Dediquem el Racó de Vàlua a publicar el manifest escrit per en Vicent, vinculat a Ca l’Enredus i Actuavallès.

 “Som arreu, a totes bandes. Som aquelles que serveixen de mirall a l’al·legoria de la feble masculinitat. Un miralll agre, punyent, que fa baixar la cara l’heteropatriarcat.

Nosaltres, les Belles, les Formoses; nosaltres ensenyem a estimar amb l’encant, amb l’empenta de l’amazona i amb la subtilesa d’una boa, més enllà de caduques i avorrides historietes que escopeixen l’amor propi que nosaltres cultivem.

Som la llum que vol ensenyar la canalla a lluitar per qui es trobe sota l’assetjament de la por. Som les que van a deixar de ser oprimides per la mediocritat i passarem a l’autodefensa, sense organització, caòtiques, lliures, pures, exquisides i rudes.

Nosaltres excluïm la barbàrie del feixisme, el cinisme de la incultura, els esputs d’aquells que extingirem,- i evolucionarem. Nosaltres, aristòcrates de l’esperit, repudiem la mancança de noblesa, la baixesa de pensament.

Massa, no és prou

Sembla que ens hem d’emmarcar dintre de lemes puntuals cada any, com si deguérem oblidar quin era el tema de l’anterior. Germanes, penseu que ja no se’ns considera pecaminoses, malaltes o vicioses? Vos sentiu més segures que l’any passat? Vos creieu més lliures d’expressar-vos? Vos veieu més respectades al treball? Oh, és clar! Això qui en tinga, de treball…, car no totes pertanyem a eixa imatge mercantilitzada que amaga deliberadament les nostres diversitats. I companyia…, quanta soledat… Vos creieu acompanyades, estimades meues? Vos heu trobat mai rebutjades de, de,… bó, de tot arreu, de tothom, fins i tot d’iguals! No tenim ja temps per això! Arribada és l’hora de demostrar-ho! Ja seurem als nostres trons brillants d’argent quan el sistema regul·le d’acord als nostres altius parers. És el temps de la gràcia violenta que rebenta caps amb art heròic i destrossa verinoses morals caduques. És l’hora de treure l’espasa de la imaginació i aniquil·lar tota enfangada condenació dels nostres desitjos!

Invisibilitzem allò que realment ha de ser-ho; tenim les ferramentes:

Al nostre abast són les eines que correctament hem d’utilitzar. Seduirem la mainada a les escoles i els carrers i les ensenyarem a ser amb nosaltres. Rebentarem les xarxes socials amb constants, continus missatges d’amor per les nostres iguals,- empenta obligada!, continuant així la profanació del fosc i feble espai heteronormatiu que amb la nostra llum es crema.

Germanes, deixem de ser les víctimes i comportem-nos com el que realment som,- Nosaltres. I és que, els bèsties borden molt, molt alt perquè són prop del seu col·lapse.

El camí és clar, Germanes. Visibilitat encoratjada. Comportem-nos com el que realment som,- belles i formoses. Nosaltres.”