Drets polític també per les persones migrants

Durant l’any 2019, els ciutadans i ciutadanes del territori espanyol haurem pogut participar en diferents cites electorals i d’aquesta manera exercir el dret democràtic d’escollir lliurement a les persones que dirigiran les diferents polítiques municipals, autonòmiques, estatals i europees en tots el seus àmbits.

No obstant, continua existint un grup de persones important que no poden exercir aquest dret: moltes de les persones immigrades al nostre país de nacionalitat estrangera no podran votar en cap de les cites electorals d’aquest any.

Segons la informació de la Junta Electoral Central, només poden votar a les eleccions municipals, els ciutadans estrangers residents a Espanya quan els seus respectius països d’origen permetin el vot als ciutadans espanyols mitjançant un conveni de Reciprocitat. Actualment, aquets països són: Bolívia, Cap Verd, Xile, Colòmbia,  República de Corea, Equador, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda, Paraguai, Perú i Trinitat i Tobago. Per altra banda, també podran votar les persones amb nacionalitat d’un estat de la Unió Europea que resideixin a Espanya.

No obstant, per poder votar han de complir altres requisits, a part de la seva nacionalitat, com són acreditar un temps de residència mínim a l’estat espanyol i haver sol·licitat prèviament la seva inscripció en el cens electoral dintre del termini establert en cada cas.

Per tant, les persones d’origen estranger, independentment del temps que portin residint al territori espanyol i tot i haver nascut a Espanya, en cap cas podran votar a les eleccions autonòmiques ni estatals fins que obtinguin la nacionalitat espanyola i sempre que a la data de concessió de la nacionalitat es trobin dintre dels períodes contemplats pel cens electoral i inscrits en el padró corresponent.

La Generalitat de Catalunya estima que mig milió de persones majors d’edat no podran exercir els seus drets de participació tot i que en alguns casos portin més de 10 anys residint a Catalunya. La major part d’aquestes persones tenen una gran implicació en la societat però se’ls impedeix exercir el dret d’escollir els seus representants municipals.

Les propostes en migració i asil per part d’algunes formacions polítiques passen entre altres mesures per la deportació, expulsió o retorn de les persones immigrades en situació irregular, inclosos els menors estrangers no acompanyats (MENA), l’enduriment del procés de regularització, la jerarquització de l’acollida, donant preferència a les persones nacionals de certs països i facilitant una immigració selectiva per atraure professionals altament qualificats, reforçar la frontera sud i augmentar de més mitjans i recursos a les forces de seguretat de l’estat.

En contraposició a aquestes mesures, altres formacions aposten per impedir la repatriació dels MENA i facilitar la regularització de les persones immigrades que es troben en situació irregular, millorar el sistema d’accés a la nacionalitat espanyola per residència, reformar la llei d’asil, tancar els Centres d’Internament d’Estrangers (CIEs), la eliminació de les anomenades “devolucions en calent”, establir mecanismes i organismes que facilitin el retorn dels emigrants espanyols, concedir el dret al vot i a la participació política de la població estrangera resident al territori espanyol així com acabar amb les morts al mediterrani.

Alguns informes apunten a que el vot de les persones immigrades es concentraria més en els partits d’esquerres. Aleshores, caldria veure si els programes d’alguns partits en els quals el menyspreu a la immigració ocupa un lloc central es podrien permetre discursos xenòfobs, en el cas de què les persones immigrades tinguessin accés al vot.

L’equip de l’SCAI

Comments are closed.