El camí cap a una vida independent

L’Alba i la Laia viuen ara mateix diferents etapes del seu projecte de vida independent. Mentre la primera és a un pas d’assolir el seu somni de viure sola, amb amics i parella, la segona ja fa dotze anys que l’ha fet realitat. El llarg procés està essent possible gràcies al guiatge que obtenen del programa “Vida independent” d’Andi Down Sabadell.

L’Alba té 26 anys i en fa més de dos que és una de les participants del projecte “Pis Camí a la nostra llar”. Des de llavors, passa períodes de 9 setmanes compartint casa de dilluns a divendres amb un grup de joves, com ella, amb discapacitat intel·lectual. “Estic molt feliç amb els meus companys”, assegura. “Fem moltes coses i n’aprenem de noves, sense mals rollos perquè ens repartim les tasques de la llar de forma rotatòria: fer neteja, cuinar, parar la taula, anar a comprar… Aquí sóc independent i faig més coses que quan estic a casa amb els meus pares… i no em controlen tant!”, afegeix enèrgicament. I segueix: “Ja sóc adulta i no m’agrada que em controlin, perquè puc fer la majoria de coses per mi mateixa”.

Un programa d’èxit

El programa “Vida independent” engloba 4 projectes que augmenten progressivament el grau d’independència dels i les joves, segons ens explica Gemma Parellada, coordinadora del programa: “Joves i amics” que consisteix en formació de cap de setmana 1 cop cada 3 mesos, “Pis pont”, en el què els joves passen un cap de setmana sencer amb un educador, “Pis camí a la nostra llar”, en el que 3 o 4 joves comparteixen pis de diumenge tarda fins a divendres matí amb el suport d’un educador, i “La Nostra llar”, on els i les joves viuen sols, distribuïts en pisos propis o de lloguer, només amb el suport puntual d’un educador. Tots els participants al darrer projecte estan acollits al Programa de Suport a l’Autonomia a la Pròpia Llar de la Generalitat de Catalunya que Andi està autoritzada a impartir.

La Laia té 36 anys, i ja ha superat totes les etapes prèvies. Fa dotze anys que va anar a viure amb tres amics més, i des de fa dos anys viu sola en el seu apartament.

I ja ha descobert el preu de la independència. “Viure sola està bé, però no és un xollo” -explica- “Un dia vaig decidir que m’hi havia de posar, encara que t´ho has de fer tot tu: els àpats, les rentadores, les llistes, comprar… M’ho faig tot jo”, continua, “i em venen persones de suport per les coses que més em costen, perquè sóc una mica desastre amb l’ordre”.  A més del suport professional, compta amb l’amistat del veïnat, “Quan vaig sola a comprar, ja em coneixen i em saluden, m’ajuden i m’animen”, comenta, satisfeta.

És conscient que tota decisió té avantatges i inconvenients: “Quan visc amb els pares descanso més, miro més la tablet … i amb la mare també sóc independent i faig coses, però no tant, perquè li agrada molt cuidar-me”.

Tant l’Alba com la Laia coincideixen en què la vida independent és millor en bona companyia: “No tinc ningú amb qui discutir, només amb la paret”, confessa la Laia, mentre l’Alba és ben explicita: “M’agradaria viure amb la meva parella, amb la què estic molt feliç i me’n sento molt orgullosa”. I remata: m’encanta com sóc!.” Aquesta és l’actitud per a què, algun dia, els seus desitjos es facin realitat.

Foto portada: Laia Piqué i Alba Torruella amb Gemma Parellada, coordinadora del programa Vida Independent,