El mite de la igualtat d’oportunitats per a tothom

Que el fet de néixer en el sí d’una família o en una altra no condiciona el futur de la persona, i que totes les persones tenen igualtat d’oportunitats és una utopia. La realitat ens ensenya que les condicions de vida de la llar en la qual es desenvolupa un infant condiciona en gran mesura les possibilitats de viure de forma autònoma i digna, tal com constaten diferents estudis.

Anomenem “pobresa endèmica”, hereditària o intergeneracional al fet que tots aquells infants que viuen en famílies que es troben en exclusió social tenen tot un conjunt de dificultats per millorar la seva situació econòmica respecte a la dels seus pares. El nivell d’estudis dels progenitors, la situació laboral, l’ocupació i la renda són els principals responsables de la transmissió intergeneracional de la pobresa al nostre país tal com va constatar la investigació de la Fundació FOESSA “La transmisión intergeneracional de la pobreza: factores, procesos y propuestas para la intervención” presentat per Cáritas Española. Aquests factors defineixen els recursos als quals tenen accés els infants o adolescents de la llar.

El 2017 hi havia una taxa de risc de pobresa del 19,2 per cent entre la societat catalana, mentre que entre el conjunt de les persones ateses per Càritas Diocesana de Terrassa la taxa de risc de pobresa arribava al 96,2 per cent, segons l’estudi “Atrapats en la precarietat: el deute que ofega a les famílies més vulnerables”. Aquesta diferència constatava que gairebé 10 anys després de l’inici de la crisi, la pobresa s’estava cronificant en les famílies més vulnerables. El mateix estudi constatava que la renda mitjana d’una família catalana era de 31.000 euros mentre que les famílies ateses per Càritas vivien amb aproximadament 6.400€ anuals. L’accés a l’habitatge, l’alimentació, la roba, l’educació… ja no diguem l’oci; una família que guanya 6.400 euros l’any, no pot garantir a les noves generacions els mateixos recursos i oportunitats que les altres famílies.

Segons l’estudi “L’impacte de la Covid-19 en les famílies ateses per les Càritas amb seu a Catalunya”, la taxa d’atur dels membres de les llars ateses per les Càritas catalanes ha augmentat 21,1 punts entre febrer i abril del 2020, mentre que l’atur registrat a Catalunya ha augmentat 2,1 punts en el mateix període. Amb l’agreujant que el número de famílies ateses per les Càritas catalanes que no perceben cap tipus d’ingrés ha arribat al 23 per cent en el mes d’abril.

El confinament sobtat de la població ha posat en evidència la “bretxa digital” que limita a les famílies més vulnerables i que cal resoldre. En un moment en què els tràmits i les sol·licituds són majoritàriament telemàtiques, els adults que tampoc tenen els recursos per poder-hi accedir, queden fora i es veuen impossibilitats a gestionar segons quins tràmits.

A l’última part de la investigació “La transmisión intergeneracional de la pobreza: factores, procesos y propuestas para la intervención” Càritas reclama polítiques públiques dirigides a lluitar de manera específica contra la taxa intergeneracional de la pobresa i que abordin de manera integral tots els factors potencialment transmissors de la pobresa i l’exclusió social.