Avui al Racó de Vàlua entrevistem a en Moha, un noi que actualment té 19 anys que d’adolescent va arribar de Costa de Marfil. Va ser usuari i voluntari de l’Esquitx, i ens hem volgut retrobar amb ell per saber quins records en té i com li va la vida actualment.
L’Esquitx és una entitat que treballa en els barris de Can Rull i Merinals per fomentar la igualtat d’oportunitats dels infants i joves.
A través d’aquest espai us volem mostrar un testimoni que fa visible la feina que fem des de l’Esquitx i representa una satisfacció poder veure l’impacte de projectes socioeducatius que són transformadors i empoderen a les persones per donar el millor d’elles mateixes.
A quina edat vas arribar a Sabadell?
Vaig arribar amb 12 anys a la ciutat, una setmana després d’arribar vaig començar a participar a l’Esquitx Jove. Recordo que les educadores em deien en broma que l’avió m’havia deixat a la porta de l’Esquitx.
Quines dificultats vas trobar?
Recordo que els primers tres mesos van ser molt difícils, per a mi sobretot perquè no parlava gens de castellà i els xocs culturals. La meva educació de vegades era contradictòria amb la d’aquí. El que sempre se’m va dir al meu país que era el correcte, aquí ja no ho era; recordo que hi havien activitats en què calia pintar-se la cara o disfressar-se, sempre m’enfadava perquè al meu país no era molt normal pintar-se perquè era considerat una cosa molt de nen petit, i al no entendre res del que m’explicaven ni el perquè m’havia de pintar la cara, m’ho prenia com una burla. Ara quan ho penso em fa molta gràcia tot i que en el seu temps no me’n feia cap!
Va ser fàcil adaptar-se als estudis d’aquí?
Amb els estudis va ser relativament fàcil, depenent de la matèria, però en el meu país d’origen també estava estudiant, així que treia notables, bens i alguns suficients.
A l’Esquitx Jove, com et vas sentir? Amb els companys i companyes, amb les educadores?
Al principi no massa bé, la veritat. Perquè em sentia fora de lloc. Imagineu anar a un lloc tots els dies, sense tenir massa idea del que està passant al teu voltant. Amb el pas del temps em vaig anar donant compte que les educadores, es preocupaven per mi i sempre em volien ajudar.
Puc dir que l’Esquitx va ser una gran ajuda en tots els sentits. Per mi, les educadores ja no eren unes estranyes, sinó com unes mares, perquè els explicava coses que mai explicava a la meva família. L’Esquitx va ser com una casa per mi.
Quin record tens de les colònies i casals d’estiu?
Les colònies i els casals d’estiu eren com les úniques vacances que tenia perquè sortíem d’excursió, anàvem a la platja i el que més m’agradava realment era sortir de casa encara que sigui un cop a l’any com a mínim estava una mica lluny de casa durant una setmana.
I fins i tot vas ser voluntari de l’Esplai de dissabtes i les colònies de l’Esquitx. Què et va aportar aquesta experiència? La paciència mai va ser el meu punt fort, però gràcies a això ara sé com tractar amb els nens i d’altra banda volia posar-me a la pell dels monitors. Però el motiu pel que vaig fer el voluntariat era agrair-li a l’Esquitx el que va fer per mi perquè sempre m’han ensenyat a ser agraït i que res és gratis a la vida.
En el projecte Inserjove, com et van ajudar en el futur més professional?
A l’ Inserjove només puc dir que em van ajudar pràcticament en tot, fins l’hora de cercar una escola professional, ajudar-me a fer-me el meu currículum, preparar una entrevista a ajudar-me a buscar un habitació de lloguer. La Monica, una de les educadores, em va ajuda a buscar l’habitació i va donar la cara per mi.
Quins estudis tens finalitzats?
Després de finalitzar l’ESO, vaig fer formació professional, un Grau Mig d’Electromecànica.
I l’experiència laboral?
D’experiència laboral no en tinc massa. Als 18 anys recent complerts vaig buscar-me una feina per així independitzar-me ja que el clima a casa meva no era del meu gust i una vegada més vaig recórrer a la Monica i la Cari perquè m’ajudessin a fer el currículum, vaig trobar una feina en un restaurant. En principi jo volia fer de cambrer però el cap em va dir que no, que només em necessitava per netejar plats. Vaig pensar que no era el que volia però era una feina i vaig començar de neteja plats. Al cap d’una setmana, vaig convèncer-lo i em va fer una prova per fer de cambrer i vaig estar-hi durant dos anys. Després he estat en una altra feina com a ajudant de muntador industrial, durant 4 mesos perquè només volia estalviar una mica per anar a Londres.
Actualment què estàs fent?
Aquest any, he decidit marxar a Londres amb l’objectiu d’aprendre anglès, m’interessa molt aprendre aquesta llengua, crec que m’anirà molt bé pel meu futur. I estic treballant en un restaurant d’aquí a Londres.
Ens expliques plans de futur?
Pel curs vinent, m’agradaria estudiar el Grau Superior de Comerç Internacional. D’aquí les ganes d’aprendre l’anglès.
El fet de procedir d’un país estranger, t’ha suposat alguna dificultat? Racisme o rebuig?
A la feina i a l’institut, cap. Pel carrer sí. Des que m’aturi la Policia, a ser agredit o insultat per joves ultres, però no li dono importància. Perquè hi ha gent de tot tipus.
Què creus que t’ha aportat l’Esquitx a la teva vida?
Realment moltes coses. A no ser conformista o ser un delinqüent, perquè sempre que he tingut dificultats, m’ajudaven a reflexionar i anar pel bon camí.
I per últim, per nosaltres ets tot un referent d’èxit, perquè malgrat les adversitats, amb el teu esforç has anat assolint molts objectius personals. Què li diries a un jove que acaba d’aterrar a Catalunya en una situació similar a la teva?
Per començar que es deixin ajudar i que siguin educats i respectuosos perquè realment el que és important és l’actitud d’una persona davant de totes les situacions. Pots ser un crac en les matemàtiques, física o en el que sigui però sense una bona actitud no arribaràs a res o encara que arribis no trigaràs a perdre-ho tot. Sobretot que no tinguin por de preguntar els dubtes que tinguin i que hi ha molta gent bona que està disposada a ajudar-lo.
Moltes gràcies Moha, per compartir aquest espai de retrobament, ens ha fet molta il·lusió saber l’empenta que continues tenint. Et desitgem molta sort.
Igualment, gràcies a vosaltres per pensar en mi per fer aquesta entrevista.
