Georgina Caballé
NEUROPSICÒLOGA DE L’AVAN
Tenir cura d’una persona que es troba en una situació de dependència pot esdevenir una tasca complexa. Emergeixen emocions com pot ser la por, la tristesa o la ràbia. Tanmateix, implica aprendre noves tasques, genera canvis en les relacions i suposa una reorganització dins de la unitat familiar.
Per evitar la sobrecàrrega és recomanable disposar de suficient informació sobre la malaltia i la seva evolució, dels recursos dels quals podem disposar, de com adaptar la llar per facilitar-nos la tasca de cuidar, així com aprendre estratègies d’afrontament adaptatives, entre altres. No obstant això, l’aspecte prioritari és entendre que per tal de tenir cura, hem d’aprendre també a cuidar-nos primer nosaltres. Malgrat que no existeixen “receptes màgiques”, descriurem algunes idees que poden afavorir l’autocura de la persona cuidadora.
Analitza el teu discurs intern. Vigila amb els “hi hauria de…” o “no hauria d’haver-hi…”. Generen malestar i poden originar sentiments de culpabilitat. Sigues més curosa en com et tractes.
Reserva’t espais per a tu. Encara que d’entrada no t’ho sembli, gaudir de petites activitats agradables et permetran tenir una millor actitud vers la persona que cuides. Prendre un cafè amb aquella amiga confident, anar a classes de pintura al centre cívic o sortir amb els nets a passejar, poden esdevenir activitats que ens oxigenen i ens generen emocions agradables.
No t’aïllis. Relacionar-te amb altres persones t’ajudarà a desconnectar i compartir el teu procés.
Acull les emociones que sorgeixen. Identificar com ens sentim, posar nom a allò que experimentem i reconèixer els sentiments de culpa, frustració, enuig i tristesa és fonamental per a gestionar, de forma adaptativa, el que sentim. Les emocions ens donen una informació molt valuosa que cal atendre.
No ignoris les teves pròpies necessitats. Saber i atendre el que necessitem és fonamental per evitar la sobrecàrrega. Cuidar-te és fonamental per a poder oferir una bona atenció.
Demana ajuda. No facis suposicions respecte a la disposició de l’entorn a l’hora d’ajudar-te. Cal que expressis, al teu entorn més proper, què és allò que necessites i com et poden ajudar.
Fes una reflexió sobre què t’aporta cuidar de l’altra. Els canvis en la vida de la persona cuidadora són molts i variats, però si hi reflexiones també trobaràs aspectes positius que et seran enriquidors i t’animaran a seguir en la tasca.
I recorda, no estàs sola en aquesta tasca, a l’AVAN oferim suport a persones afectades per malalties neurològiques i a les seves famílies i persones cuidadores.
Foto portada: cedida per la Fundació Avan.
