Un any més des de la Fundació AVAN Neurologia difonem informació sobre aquest tipus d’accident vascular del que tant es parla al cinema, televisió i mitjans de comunicació.
L’ictus es considera una malaltia sobrevinguda causada per un problema de circulació sanguínia en el cervell que pot ser causada per una oclusió arterial (85% dels casos) o bé per una hemorràgia (15%).
Suposa la segona causa de mort a Espanya (la primera en les dones) i la primera causa de discapacitat adquirida en persones adultes. Cada any pateixen un ictus al voltant de 110.000-120.000 persones, de les quals un 50 per cent presten importants seqüeles discapacitants i d’altres en canvi moren.
En els darrers 20 anys la mortalitat, la incidència i la discapacitat per ictus ha disminuït significativament gràcies a mesures com són la prevenció primària i la detecció precoç en la població general dels factors de risc vascular, els protocols ràpids d’actuació vigent (codi ictus) i a les mesures terapèutiques existents (unitats específiques d’Ictus, tractament amb trombòlisis o la tromboectomia mecànica). Malgrat aquestes mesures, la incidència va en augment, i s’estima que en els darrers 25 anys s’incrementi un 27%. Tot i que sabem que l’edat és un factor de risc rellevant, l’ictus no només afecta persones grans, en les darreres últimes dues dècades ha augmentat un 25% el nombre de casos en persones d’entre 20 i 64 anys, i un 0,5% dels casos es produeix en persones menors de 20 anys. Aquestes darreres dades mostren una estreta relació amb l’actual estil de vida, fet que ens impulsa a reflexió com a societat.
A més, segons dades de l’Atles d’Ictus a Espanya, el 59% de pacients que han patit un ictus presenten problemes per dur a terme activitats en la seva vida diària, un 62% presenten problemes de mobilitat, un 64% presenten dolor i un 36% tenen la percepció que el seu estat de salut és “dolent o molt dolent”.
Per tots aquests motius, és molt important un dia com avui, prendre consciència i saber com actuar davant dels primers símptomes. Recordem que una ràpida actuació pot ser cabdal pel pronòstic. El nostre cervell necessita l’aportació constant d’oxigen i nutrients, que li arriben a través de la circulació sanguínia, per aquest motiu la lesió produïda per un ictus dependrà de dos grans factors: el temps d’evolució i de la topografia (zona del cervell en què es produeix la lesió).
Com actuar en cas de sospita? En cas què sospitem que una persona està patint un ictus, cal tenir molt present els següents signes d’alerta i que responen a l’acrònim R.A.P.I.D:
- Rigui: presenta desviació en la comissura del llavi?
- Aixequi els braços: presenta dificultats per aixecar-los o no els pot aixecar?
- Parli: presenta dificultats per parlar o per entendre el què se li diu?
- Ictus: es presenta d’una manera brusca?.
- De pressa: si presenta algunes d’aquestes dificultats cal trucar ràpidament a emergències 061 o al 112.
I que podem fer per prevenir-lo? En el cas de les malalties de tipus vascular, un 80% dels factors considerats de risc, són considerats modificables, per tant això vol dir que tots nosaltres tenim un paper molt actiu per controlar-los. Vetllar per tenir una alimentació saludable, mantenir una activitat física òptima, aprendre estratègies per gestionar l’estrès, evitar el consum de tòxics (tabac, alcohol, drogues, etc…), evitar el sedentarisme així com controlar aquelles malalties que augmenten el risc de patir un ictus (hipertensió, colesterol, obesitat entre d’altres) suposen factors, importants a tenir en compte, per evitar un possible ictus en el futur.
Un altre peça clau en l’abordatge posterior a haver sofert un ictus és la rehabilitació per tal minimitzar els dèficits i discapacitat i/o compensar les possibles seqüeles físiques, cognitives, emocionals i funcionals ocasionades, així com per facilitar la reintegració social de qui a patit la lesió. Diferents fonts mostren que el 97% dels pacients que han sofert un ictus no han rebut un tractament adequat a les seves necessitat. Per tant, és de vital importància, rebre atenció especialitzada, el més immediata possible i significativa per part d’un equip multidisciplinari, per tal de què la persona i el seu entorn més proper, pugui millorar la qualitat de vida.
Els programes de rehabilitació consisteixen fonamentalment en l’aplicació de determinades tècniques de fisioteràpia, teràpia ocupacional, logopèdia, neuropsicologia i psicologia, segons el tipus de discapacitat, que poden ser aplicades de forma aïllada o bé combinades per tal d’obtenir el rendiment més òptim de la persona. El temps de rehabilitació serà variable i depèn de molts factors. El que sí podem afirmar, i que l’evidencia científica, ens ho confirma és que durant el primer any la millora funcional és més rellevant (la neuroplasticitat cerebral pren un paper més actiu).
A Fundació Privada AVAN vetllem per millorar la qualitat de vida de persones amb malalties neurològiques i amb trastorns de neurodesenvolupament. Podeu trobar-nos a Sabadell al Carrer Estrella nº110. Us hi esperem!
Noemí Calzado, Neuropsicòloga i Coordinadora Fundació AVAN Sabadell
