Un triomf i un pas endavant per al Poble Gitano. Estem enfront d’un panorama que mai s’ha donat al llarg de la història. Un reconeixement d’una història de patiment i supervivència. La història d’un poble perseguit, maltractat, discriminat i altament estigmatitzat. Una discriminació que, avui dia, continuem patint en molts àmbits de la vida (ocupació, educació, mitjans de comunicació, xarxes socials, institucional, etc.)
Pot ser que veiem la llum entre tants anys d’ombra i invisibilitat. S’aprova el 30 de desembre 19/2020 la llei d’igualtat de tracte i no-discriminació. La primera llei que recull; entre d’altres; com a eix de discriminació, l’antigitanisme.
Què és l’antigitanisme? L’antigitanisme és un tipus de racisme específic que pateixen les persones gitanes i que té dimensions simbòliques, materials i institucionals. Així mateix, parlem d’un altre triomf que és la introducció de l’antigitanisme en el Codi Penal com un delicte d’odi específic.
La Fundació Secretariat Gitano, portem des de l’any 2004 elaborant Informes anuals de Discriminació i comunitat gitana. En ells recollim casos diversos de discriminació ètnica on es posa en relleu una mostra d’aquest tracte diferencial i les desigualtats viscudes.
Però, el nostre taló d’Aquil·les encara és la problemàtica de la infradenúncia. Les persones gitanes no denunciem les discriminacions viscudes. Diverses raons entren en joc. Una normalització de la discriminació viscuda, extrema vulnerabilitat de certs perfils de víctimes, falta de proximitat i accessibilitat dels cossos de seguretat cap a la ciutadania, desconeixement dels mateixos drets o per a les conseqüències de les persones gitanes d’altres països d’origen.
En aquest sentit, la llei incideix en la formació dels agents clau per a treballar la capacitació en drets i les persones puguin exercir la seva ciutadania plena. Així mateix, comptem amb més eines per a abordar la vulnerabilitat i la discriminació de les dones gitanes. Una discriminació que es fa més visible pel fet de ser dona en una societat patriarcal i per ser gitana i pertànyer a una comunitat que sofreix les conseqüències del racisme.
Un altre avanç de la llei el trobem en l’educació. Un àmbit en el qual fa anys que lluitem en contra de la segregació escolar i una aposta clara per unes expectatives educatives de qualitat per a l’alumnat gitano. També a recalcar que és una llei que treballa des de la reparació del mal. Des de la sensibilització a la ciutadania i reparació moral de la víctima.
És un gran pas per a les entitats que lluiten per a la igualtat de tracte. És la visibilitat, ja emmarcada dins d’una llei, de desigualtats que han ocorregut al llarg de centenars d’anys. És veu per a les persones que durant anys no han pogut reclamar els seus drets.
Però, no podem conformar-nos. Hem de continuar avançant i lluitant. Perquè la lluita no s’ha acabat, la lluita seguirà fins que una persona gitana pugui llogar un pis sense que es tingui en compte els seus trets o els seus cognoms, fins que el currículum vitae sigui el que predomini en una entrevista i no ser gitano o gitana, fins que les dones gitanes puguin anar a un comerç i no se les miri com a delinqüents, fins que els mitjans de comunicació mostrin tota la diversitat i fins que la pertinència a un grup ètnic no sigui un esport de risc, sinó un valor afegit.
Bianca Elena Galusca, Técnica en Igualdad de Trato y No Discriminación a FSG.
