Noemí Calzado
Neuropsicòloga i coordinadora de l’AVAN de Sabadell

Davant el diagnòstic d’una malaltia neurològica —sigui un ictus, una demència, una lesió cerebral traumàtica o una malaltia neurodegenerativa—, moltes persones es fan aquesta pregunta: “I ara què?” Sovint, esperem que el tractament passi per una medicació que ho pugui resoldre o frenar. Però la realitat ens convida a mirar més enllà: no sempre hi ha una pastilla per a tot, i el veritable tractament es converteix en un canvi profund en la manera de viure, de relacionar-se, de moure’s i de sentir-se part activa de la pròpia vida.

Des de la Fundació AVAN treballem des d’una mirada integral, centrada en la persona i el seu entorn cuidador. Entenem la rehabilitació no com una suma d’intervencions tècniques, sinó com un procés global que promou l’autonomia, la dignitat i la qualitat de vida.

La neuroplasticitat —la capacitat del cervell per reorganitzar-se i generar noves connexions— és la base sobre la qual construïm tot el procés rehabilitador. Aquest potencial de canvi no desapareix amb l’edat ni amb el diagnòstic; el que cal és saber-lo estimular adequadament. I això implica entrenament repetitiu, significativa motivació, entorn estimulant i suport emocional.

Per donar resposta a aquesta complexitat, les intervencions que oferim dins l’àmbit de la neurorehabilitació són diverses i complementàries: des de la neuropsicologia, per abordar les funcions cognitives i l’adaptació emocional; la logopèdia, per treballar la comunicació i la deglució; la teràpia ocupacional, centrada en les activitats de la vida diària i la funcionalitat; la fisioteràpia, per a la recuperació del moviment i la força; i el suport emocional, tant per a la persona afectada com per al seu entorn. Totes elles treballen de forma coordinada, amb un objectiu comú: acompanyar la persona en la reconstrucció del seu projecte de vida.

Els principis bàsics de la neurorehabilitació ens orienten: cada intervenció ha de ser individualitzada, funcional i orientada a objectius que tinguin sentit per a la persona. No es tracta només de millorar una funció motora o cognitiva concreta, sinó de restaurar o compensar allò que permet a la persona tornar a sentir-se part del seu dia a dia: preparar un cafè, reconèixer una cara estimada, prendre una decisió amb seguretat, gaudir d’una conversa.

A més, sabem que la rehabilitació no s’acaba a la consulta. El paper de la família, de les persones cuidadores i de la comunitat és fonamental. Per això oferim suport, formació i espais de descans emocional també per a elles. Perquè cuidar implica sostenir, però també saber cuidar-se.

En definitiva, quan parlem de tractaments no farmacològics en neurologia, parlem de posar la persona i la seva història vital al centre. I de treballar amb una mirada a llarg termini, respectuosa i compromesa, perquè el “I ara què?” no sigui una incertesa paralitzant, sinó el primer pas cap a una nova manera de viure amb sentit i dignitat.