La Covid-19: una ferida encara oberta per les persones amb discapacitat intel·lectual


  • La pandèmia no ha fet més que agreujar la situació econòmica de moltes de les entitats del sector de la discapacitat intel·lectual
    .
  • Un sector que arrossega greus problemes des de fa molts anys i que reclama millores en les subvencions públiques.

La lenta resposta de les Administracions durant la pandèmia no només va posar en risc la viabilitat de moltes entitats, sinó que també va posar en risc la salut i els drets de les persones amb discapacitat , molt més vulnerables i amb molt més risc de contagi.

Com CIPO, la gran majoria d´entitats que formen part del DINCAT(1) van haver de fer un sobreesforç econòmic considerable per l’adquisició d´EPI´s,  conjuntament amb la posada en marxa d´un conjunt de mesures extraordinàries per preservar l´estabilitat laboral (reducció d´equips, reorganització del treball, adaptació de les jornades…) sense garantir en cap moment l´activitat productiva amb normalitat produint-se una pèrdua d´ingressos destacable i per contra un increment de despeses propiciat per les mesures de prevenció que es van haver d’adaptar.

Especialment dramàtica va ser la situació viscuda en moltes de les residències i llars residències de Catalunya, on amb més cruesa va impactar la Covid-19 i a on més es va fer palesa la falta de mitjans. Això pel què fa a les entitats, però les persones amb discapacitat i les seves famílies han vist incrementats els sobre costos que comporta la discapacitat. S´han suspès teràpies ,tractaments mèdics, activitats laborals i formatives, que han afectat agreujant patologies existents i comportant de noves. Sense oblidar la sobrecàrrega de les famílies que durant el confinament han tingut cura dels seus familiars.

Queda molta feina per fer i son necessaris molts recursos, com per exemple pal·liar la important bretxa digital entre les persones amb discapacitat i la resta de la població que s´ha evidenciat durant el confinament, o la necessitat de dotar amb una ajuda en format de permís retribuït les famílies que tenen cura del seu familiar. Ineludiblement aquests fets incrementen els risc de pobresa i d´exclusió social de les persones amb discapacitat i de les seves famílies.

Així doncs, és temps de diàleg entre entitats i Administració, per tal de revisar l´actual model i concretar mesures de reactivació econòmica que garanteixin un futur digne pel col·lectiu , els professionals , les entitats i les seves famílies , posant punt i final amb la incertesa que acostuma a acompanyar al món de la discapacitat.

En record dels nostres companys i amics que sempre estaran amb nosaltres.

(1) DINCAT (és la federació d’entitats que vetllen per la defensa, i l’exercici ple dels drets, de les persones amb discapacitat intel·lectual i de les seves famílies, en l’àmbit territorial de Catalunya. Dincat agrupa 300 entitats de l’àmbit de la discapacitat intel·lectual que atenen 31.000 persones en els diferents serveis)

Comments are closed.