La pobresa a casa nostra

Això de la pobresa és una xacra humana que no hi ha manera de treure’ns de sobre. La pobresa és un fet en tota la història de la Humanitat, a nivell individual i a nivell col·lectiu. Ara mateix, en ple segle XXI, el segle de la tecnologia i de la comunicació, seguim estant rodejats de pobres, tant de persones com de països. Hem avançat moltíssim en Sanitat, també en l’estat del Benestar i en les comoditats modernes, en general; però la Pobresa ens segueix acompanyant sempre.

I si ho mirem bé, fora ben fàcil de solucionar-ho. Sovint llegim xifres que ens diuen què seríem capaços de fer per preu d’un avió de combat, o més simplement, endegant una molt millor gestió de tot el que sistemàticament llancem: menjar i recursos en general.

Per sort, també cal dir-ho, les nostres societats han incorporat un bon nivell de consciència solidària i, sigui individual, col·lectivament o institucionalment, som capaços de generar un determinat nivell de recursos que ens permeten apaivagar les situacions més punyents. Això ho podem veure també aquí mateix, ben a prop nostre. L’Ajuntament i la Generalitat no són aliens al problema i destinen recursos públics i esforços en aquest sentit, amb resultats ben palesos. A Càritas –així com a tantes altres organitzacions del tercer sector- sabem bé que moltes persones sentim aquesta crida de la solidaritat: els 400 voluntaris que Càritas té a Sabadell en donen testimoni i les donacions que rebem en diners i material de tota mena ens permeten tirar endavant els nostres projectes que, d’una banda, donen resposta a necessitats urgents i de l’altra, intenten proporcionar solucions més estructurals als problemes de fons de la pobresa: formació, sostre, integració, feina ….

Però quina és aquesta força tan poderosa contra la qual lluitem permanentment i que no ens permet mai arribar a una solució, ni que sigui a precari, del problema? Ha de ser quelcom molt més sistèmic, amb arrels molt profundes dins la nostra societat. Certament si fem una mirada enrere en la nostra història podem fàcilment concloure que l’economia de mercat, ancorada en l’individualisme humà, no treballa en favor de la solució del problema, ans al contrari. El desenvolupament-creixement en el qual estem instal·lats afavoreix la bretxa cada cop més gran en la distribució de rendes i patrimonis individuals i no ofereix altra solució a les grans diferències de benestar entre països que els massius corrents migratoris.

La greu crisi sanitària en què estem immersos ens ha actualitzat tots aquests conceptes: la precarietat, la vulnerabilitat, les grans diferències socials i econòmiques; però també la solidaritat i la confiança en Càritas que bona part de la societat ens diposita cada dia.

La Covid 19 ens proporciona una nova oportunitat per reflexionar sobre el nostre posicionament personal respecte de tots aquests temes, antics i també ben actuals.

Joan Saborido, membre de la Junta de Càritas Sabadell