En els darrers dies s’està posant sobre la taula la necessitat de retornar a les aules, no per un motiu merament acadèmic sinó com un pas cap a la re-socialització dels nostres infants, facilitar el retrobament amb els companys/es i fer un tancament de curs agradable i lúdic.
Es en aquest moment quan es posa de manifest la importància de l’educació i de la seva incidència transversal en la vida dels més petits, però potser oblidem que també existeix la reeducació per treballar aquells aspectes relacionats amb els trastorns del llenguatge (dislèxia, afàsies, dislàlies…), els trastorns o retards d’aprenentatge o conductuals, l’estimulació, la psicomotricitat… i que molts dels nostres infants amb aquestes característiques s’han vist especialment afectats per aquesta situació de pandèmia.
Quan els dies anaven passant estant en confinament, vam tenir clar que la reeducació era un dels pilars fonamentals a treballar per evitar o reduir les involucions que podrien aparèixer. La manca de pràctica de les activitats i la manca d’eines per part de les famílies per seguir el procés de forma òptima urgia a actuar.
Així, des de la nostra entitat, Fundació Main i en concret des del servei de logopèdia (MatériaGris), hem seguit acompanyant a les 58 famílies i els 61 infants de 14 escoles de Sabadell gràcies al Programa de Proinfància de l’Obra Social La Caixa. Ens hem hagut de reinventar (com moltes altres entitats i professionals) per poder seguir amb les praxis, els exercicis de psicomotricitat i l’adquisició de nou llenguatge a través de diversos mitjans telemàtics. Hem de tenir present que es tracta de nens i nenes molt petits (la majoria entre els tres i els cinc anys) i que cal treballar-ho des del joc i on la implicació de la família és fonamental.
En aquest sentit cal assenyalar que a l’inici algunes famílies es van mostrar reàcies a contactar per videotrucada. No ha estat un fenomen només d’aquest servei sinó que ha estat una realitat que hem detectat en tots els nostres recursos, en major o menor grau (UEC, reforç escolar, teràpia…). Segurament el motiu no sigui únic però un dels components que ha pogut influir ha estat la incomoditat de veure casa seva, les seves condicions de vida… en definitiva, el que es podia viure com una invasió de la vida familiar. Mica en mica i a través de trucades, whatsapp i mails hem anat aconseguint que no tinguessin por a sentir-se jutjats o qüestionats, sobretot quan hem centrat el nostre interès en el benestar i desenvolupament dels més petits de la casa.
Gràcies a la tasca duta a terme s’han detectat dificultats en algunes famílies per acompanyar en l’aprenentatge dels seus fills, i en alguns casos s’ha observat una manca d’estímuls suficients per fer front a un correcte desenvolupament del llenguatge i la parla (joguines, contes, jocs, colors…). En aquest darrer cas Laura Andrada, professional al capdavant del servei, ha aconseguit donacions de ludoteques per aportar materials adients. Aquest gest ha estat molt ben valorat pels pares i mares que s’han vist alleujades d’aquestes petites preocupacions.
D’altra banda, aquest seguiment ha anat acompanyat d’aportació de fitxes, dinàmiques per fer amb estris habituals a les llars, videotrucades per comprovar la correcta execució dels exercicis, enviament de fotos i vídeos on valorar l’evolució, contes i vinyetes… També hem tingut en compte altres aspectes que afectaven a les famílies com la necessitat de tenir activitats d’oci per fer a casa o l’abordatge de noves situacions. Així doncs ha estat (i segueix sent) un seguiment logopèdic, emocional, d’acompanyament en moments difícils, d’estimulació física i verbal i de vinculació a la comunitat. Gràcies a això, les dificultats dels nostres infants (en alguns casos força evidents) no s’han vist tan afectades com hauria succeït sense aquest suport.
Esperem que de mica en mica tornem a la “nova normalitat” i que aquests alumnes no hagin perdut el tren del seu aprenentatge i reeducació.
