Les dones amb discapacitat intel·lectual necessiten més eines per identificar abusos i assetjament

Andi Sabadell ha col·laborat en la creació de la guia de Down Catalunya “No és no” per a la prevenció de l’assetjament, abusos i agressions a les dones amb discapacitat

7 de cada 10 dones amb alguna discapacitat han patit assetjament, abusos o agressions sexuals en alguna de les seves formes en el decurs de la seva vida. Concretament, l’assetjament i els abusos, ja siguin físics o psicològics, afecten especialment el col·lectiu de dones amb discapacitat intel·lectual, sovint per part de persones properes o amb les qui tenen confiança. A aquestes víctimes els costa veure que allò pugui ser una conducta inadequada.

Fa uns dies va tenir lloc a la seu d’Andi Sabadell la presentació oficial online de la guia ‘No és no’ per lluitar contra l’assetjament, abusos i agressions a les dones amb discapacitat. Per a la seva elaboració s’ha comptat amb els materials i el treball de les tècniques de cadascuna de les entitats de Down Catalunya,  de varies dones amb discapacitat intel·lectual, del Grup de Treball ‘Psicologia + Discapacitat’ del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya, i del CJAS (Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats)

Una de les tècniques que hi ha contribuït és Olga Pont, coordinadora d’atenció psicològica a Andi Sabadell, amb el fruit dels seus 10 anys d’experiència a l’entitat. La guia pretén ser una eina important per a què aquestes dones aprenguin a distingir comportaments inadequats tant físics com verbals.

Manca d’educació sexual

“La guia ha nascut per necessitat; hi ha molta confusió entre els diferents termes i la guia ajuda a poder diferenciar-los. Feia falta una eina adaptada a aquestes persones per a què poguessin entendre aquests conceptes, detectar-los i identificar-los, a banda de donar-hi sortida i saber què han de fer quan s’hi troben, explica l’Olga. “De vegades s’intenta amagar, des del seu entorn no se’n fa cas, o elles no saben el què està bé i que està malament perquè no han rebut prou educació sexual”, afegeix. L’Olga entén que es fan molts tallers de prevenció d’embarassos o de malalties de transmissió sexual, però molt pocs sobre el dret de dir “vull” o “no vull”.

El concepte d’agressió està molt clar, sovint associat a violència física, però els casos d’assetjament o abusos són els que passen més desapercebuts, tant per les víctimes com per les seves famílies. “Sense que hi hagi contacte físic es poden estar vulnerant drets de les persones – comenta l’Olga -i aquesta practica està com molt integrada en la nostra societat”.

Les xarxes socials, principal via per als cyberassatjadors

L’accés a les xarxes socials (whatsapp, facebook, instagram, Snapchat, etc) està cada cop més normalitzat, també entre les dones amb discapacitat intel·lectual. Els mòbils o els ordinadors són eines on l’assetjament o l’abús queda molt dissimulat i no es denuncia o no es verbalitza per part de la víctima. “El cyberassetjament – explica l’Olga Pont – pot consistir a demanar fotografies íntimes o a realitzar persecucions a persones d’un col·lectiu més exposat a rebre’l perquè la distinció entre el què es pot fer i el què no, o al que tenen dret o no, no està prou treballat”. “S’ha d’insistir molt en aquesta tasca formativa i aquesta guia hauria de donar-se a conèixer tant com es pugui”, conclou.