El 18 de desembre és el Dia Internacional de les Persones Migrades. Des de l’SCAI hem volgut reflexionar sobre aquest procés que realitzen tantes persones al món i que comparteixen en comú tots els i les nostres usuaris/es. Els i les alumnes que reben classes de castellà i català a les nostres instal·lacions, per part de les persones voluntàries de la nostra entitat, en són un bon exemple, venint a aprendre o millorar l’idioma. Assisteixen a classe amb ganes de vèncer aquesta barrera idiomàtica que els permeti una millor inclusió a la nostra societat d’acollida a tots els nivells: idiomàtic, laboral , social, cultural, etc.
El perfil dels i les alumnes de tots els grups que fan classes a l’SCAI actualment és el següent:
- Per sexe, de 48 dones i 23 homes.
- Si ens fixem en la nacionalitat, 50 són procedents del Marroc, 1 de Síria, 1 d’Ucraïna, 2 de Geòrgia, 3 de Ghana, 1 de Senegal, 1 de Gàmbia, 1 d’Algèria, 1 del Paquistà, 1 del Salvador, 1 de Paraguai, 3 de Perú, 3 de Colòmbia, 1 d’Equador i 1 de Bolívia.
- En quant al temps que porten a Espanya: 2 porten menys d’ 1 mes aquí; 16 menys d’1 any i 11 entre 1 i 2 anys. 17 persones fa entre 2 i 5 anys; 6 persones entre 5 i 10 anys i 19 persones porten més de 10 anys a Espanya.
- Les edats dels i les alumnes són molt diverses, tenint alumnes des dels 18 fins als 71 anys.
Hem volgut fer partícips les persones que s’estan esforçant per aprendre o millorar la llengua, sent també una bona oportunitat per socialitzar-se amb altres persones amb situacions més o menys semblants i amb les persones voluntàries que s’ofereixen a impartir classes; els i les quals intenten adaptar-se cada dia al perfil de l’alumnat, segons les seves necessitats d’aprenentatge, de coneixement de l’entorn, per tal que puguin sentir-se acompanyats/des en l’aprenentatge de l’idioma que els permeti comunicar-se en el seu dia a dia.
L’alumnat ha rebut positivament poder parlar sobre aquest tema i compartir la seva experiència. Aquests dies es llegirà un llibre que parla també sobre el procés migratori, fent-nos a totes reflexionar i apropar-nos a aquesta realitat…”Si tuvieras que dejar tu hogar para hacer un viaje sin fecha de retorno…¿qué te llevarías?”
Volem compartir amb tots vosaltres l’entrevista que hem fet a un dels alumnes que es va oferir a parlar sobre la seva experiència, mantenint el seu anonimat.
¿Cuánto tiempo hace que llegaste a España?
1 año y 8 meses.
¿Por qué decidiste emigrar?
Tengo un problema en mi ojo muy grave. El doctor en Marruecos no tiene medicación para esto. Me gasté mucho dinero…Con el doctor del Taulí, tengo un tratamiento mejor. Cada dos meses mejoro un poco.
¿Está siendo difícil para ti o te sientes bien acogido?
Aquí estoy bien, pero con el problema de la medicación no puedo trabajar, etc. Voy al comedor social, cojo alimentos, pero bueno….Aquí bien por el ojo. Siempre mejoro.
¿Qué es lo que más echas de menos de tu país?
Mi madre…tiene cáncer. Muy triste de no poder verla. Yo quiero ir pero mi madre dice que no, sino se pone muy mal, ella quiere que yo esté aquí. Yo vine a vivir con mi hermano. Ahora nos quieren echar porque el propietario del edificio tiene problemas con el banco. Ahora estamos con abogados.
¿Qué es lo que más te preocupa y qué necesitarías para mejorar tu vida aquí?
Lo primero, la salud. Lo segundo, mi futuro: trabajar, vivir como la gente…
Des del Servei Municipal d’Atenció i Orientació a Persones Migrades i Refugiades de Sabadell cada dia treballem amb il·lusió: acollim, donem suport i acompanyem a les persones que procedeixen d’altres països i que viuen al territori, tant en tràmits d’estrangeria i d’asil com en l’acollida lingüística. Treballem en col·laboració amb altres serveis i entitats, totes amb l’objectiu comú de millorar la situació de les persones migrades amb el suport dels i les nostres voluntàries que dediquen el seu temps i esforç.
Raquel Carrera, Tècnica SCAI (Servei Ciutadà d’Acolliment als Immigrants)
Foto: Elaboració pròpia
