A portes de la commemoració, el proper 25 de novembre, del Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona, entrevistem Montserrat García, membre de la Junta Directiva d’ECOM, dona amb discapacitat física i activista pels drets humans, des dels moviments socials del feminisme i la vida independent, que ens explica el camí que ha iniciat ECOM per incorporar la perspectiva de gènere de manera transversal a l’organització, als seus projectes i accions, i com ho fa des d’una mirada interseccional, per la importància de tenir en compte la múltiple discriminació que pateixen les dones amb discapacitat física, un col·lectiu que –malgrat estar exposat en major mesura a la violència masclista- és encara avui un col·lectiu invisibilitzat socialment.
Què us ha portat a treballar específicament la igualtat de gènere a la entitat?
Impulsar el treball per la igualtat de gènere a l’entitat sorgeix, per una banda, de la inquietud de les dones amb discapacitat feministes de la base social i de diferents entitats federades. Així com també de la pròpia Junta Directiva d’ECOM i de l’equip tècnic, fet pel qual en el programa de l’últim mandat vam incloure un objectiu específic sobre aquesta qüestió.
També a nivell legislatiu s’ha donat un impuls.
Sí, amb les Lleis d’Igualtat (catalana i estatal) tenim un marc normatiu molt clar que ens insta a incorporar la mirada de gènere de manera transversal a totes les polítiques públiques i a tot allò que fem també al món associatiu. I la Convenció Internacional dels Drets de les Persones amb discapacitat fa el mateix en relació a promoure la garantia de drets de les dones i nenes amb discapacitat. L’any 2016 el Comitè dels Drets de les persones amb discapacitat de la ONU va reconèixer a la seva observació general núm.3 que històricament la desigualtat i discriminació múltiple per raó de gènere i discapacitat s’ha tractat sempre com quelcom secundari i sense importància. Fins al punt que socialment a les persones amb discapacitat se’ns ha considerat com a éssers asexuats i sense expressió de gènere, fent que una de les reivindicacions més repetides en dates significatives com el 8 de març sigui “les dones amb discapacitat també som dones”.
Com esteu fent aquesta incorporació de la perspectiva de gènere amb mirada interseccional?
En un moment on torna a agafar força la lluita per defensar els drets de les dones i eradicar les violències masclistes, és clau obrir la mirada i prendre consciència de la nostra situació com a dones amb discapacitat i els diferents eixos d’opressió que existeixen. És per això que necessitem primerament espais de trobada entre iguals on compartir, (re)pensar-nos i (re)construir-nos: com diu el lema “allò personal és polític”. Des d’ECOM tenim una voluntat clara de generar transformació personal i col·lectiva, i tot moviment d’aquest tipus va de baix a dalt (el que se’n diu “bottom up”). Per aquest motiu, hem començat a impulsar un espai de trobada, sota el títol “Dones diverses, feminismes diversos” , on convoquem específicament les dones amb discapacitat física amb la finalitat de començar a posar les bases de l’estratègia a seguir i el pla d’acció a desenvolupar. Paral·lelament a això, per tal d’incorporar la mirada de gènere a tots els projectes, accions i propostes de polítiques públiques que es fan com a entitat, l’equip tècnic de la entitat s’ha estat formant en igualtat de gènere.
En aquesta línia, ECOM vau impulsar fa un parell d’anys el projecte Dona, alça el vol!, quin objectiu té aquest projecte dins aquesta estratègia?
L’objectiu de “Dona, alça el vol!” és l’apoderament de les dones amb discapacitat física i la visibilització de les múltiples violències que pateixen, especialment en la incorporació al mercat de treball. Ho fem capacitant, creant lideratge i apoderant dones amb discapacitat perquè esdevinguin agents de canvi i, a partir de la seva experiència, el seu activisme i el seu exemple, puguin promoure i impulsar canvis en la visió i el comportament que la societat –incloses les pròpies persones amb discapacitat, homes i dones– té vers la dona amb discapacitat.
Quins creus que són els reptes i oportunitats que se us presenten en aquest camí que heu iniciat
Històricament les dones amb discapacitat han liderat transformacions socials, polítiques i urbanes cabdals, però malgrat això avui dia un clam generalitzat segueix sent la falta de visibilitat pública de les dones del col·lectiu i la manca de referents quotidianes. Així mateix, s’ha detectat que encara que es parla molt d’interseccionalitat, continua sent un repte no només incorporar la mirada de les dones amb discapacitat als moviments feministes hegemònics, sinó també posar en valor la pròpia trajectòria de més de 50 anys dels feminismes de les dones amb discapacitat. Tot i així, l’enxarxament i les aliances estan sent claus en aquesta quarta onada feminista. Per altra banda, un dels reptes més grans que encara tenim per davant és que la pròpia base social prengui consciència de les desigualtats de gènere que existeixen dins el propi col·lectiu de persones amb discapacitat, i es sumi en la seva visibilització i eradicació. Com diu la Chimamanda Ngozi Adichie: Tothom hauríem de ser feministes!WhatsAppFacebookTwitterCompartir
