La sabadellenca Roser Lozano és usuària del servei d’assistència personal d’ECOM, un servei que com ella mateixa explica li ha canviat la vida, ja que li ha permès deixar de dependre de la seva família i desenvolupar el seu propi projecte de vida.
L’entitat que cogestiona el servei d’assistència personal de la Roser, ECOM (que és present a Sabadell des de fa 26 anys fomentant l’ocupació laboral de les persones amb discapacitat física a través del seu Servei d’Inclusió Laboral, ubicat al Vapor Llonch), està aquest any encara més present a aquesta localitat. I és que des de fa uns mesos està duent a terme, de la mà i amb el suport de l’Ajuntament, i treballant en xarxa amb els agents i entitats del territori, accions de difusió i promoció del dret de les persones amb discapacitat a viure de manera independent dins la comunitat, tal com estableix l’article 19 de la Convenció dels drets de les persones amb discapacitat de l’ONU. L’objectiu és promoure –tant en les pròpies persones amb discapacitat com en les seves famílies, en els professionals que les atenen i en la societat en general– un canvi social i de mentalitat vers la discapacitat, que permeti que les persones amb discapacitat puguin decidir per elles mateixes i desenvolupar el seu projecte de vida independent dins la comunitat. Un model de vida per al qual la figura de l’assistent personal és clau, com la mateixa Roser ens explica en la següent entrevista.
Què es per a tu vida independent?
Per a mi significa poder portar una vida autònoma i independent al marge de la meva família amb tot el que això implica: poder sortir de casa, viatjar, fer tasques a casa i fora de casa i, una cosa molt important, poder triar i prendre decisions amb la possibilitat de portar projectes a terme.
Cóm vas conèixer l’assistència personal?
A través de la Fundació Autònoma Solidària (FAS), de la Universitat Autònoma de Barcelona. Van posar en marxa un programa pilot d’assistència personal per a 10 alumnes de la UAB amb diversitat funcional (física) i em van proposar formar part d’aquest projecte. Més tard la FAS va traspassar el servei a ECOM, que és l’entitat qui ara cogestiona el meu servei.
Quant de temps portes sent persona usuària del servei d’assistència personal?
Uns 10 anys més o menys.
Abans de tenir assistència personal, tenies algun altre servei de suport?
No, no en tenia cap.
Què t’agradaria explicar al ciutadans de Sabadell en relació a la Vida Independent i a l’Assistència Personal?
Que totes les persones tenim dret a portar una vida plena, en la qual puguem decidir què volem fer en cada moment. Perquè tothom, independentment del tipus de diversitat funcional que es tingui, és capaç de realitzar eleccions i, per fer realitat i portar a la pràctica aquestes eleccions i decisions, el paper de la figura de l’assistent personal és essencial. L’assistent personal fa, o ens facilita, desenvolupar tasques, activitats i desplaçaments que nosaltres no podem fer i, d’aquesta manera podem viure el nostre dia a dia amb la major naturalitat possible. Totes les persones tenim dret a portar una vida plena, en la qual puguem decidir què volem fer en cada moment.
Com t’agradaria que fos l’atenció a les persones a Sabadell en relació a la Vida Independent?
Per la meva experiència personal, m’agradaria que fos un model similar al que jo he viscut, però millorat. Que coneguessin la figura de l’assistent personal i s’adonessin què pot representar per a les seves vides.
Què li demanaries a les Administracions públiques en relació a la vida independent i a l’assistència personal?
Que l’assistent personal estigués a l’abast de moltes més persones i que s’augmentessin el nombre d’hores d’assistent personal, ja que en molts casos es queden curtes.
Què li diries a altres persones amb discapacitat de Sabadell, tenint en compte el camí que has fet tu en relació a l’autodeterminació i la vida independent? I a les famílies?
A les persones els diria que és fantàstic no haver de dependre de la família o els amics per viure la vida com la viuen els altres. Que els familiars i els amics no tenen “l’obligació” de cuidar-te ni tu la “necessitat” de demanar-los ajuda. Que, encara que al principi ens costi admetre al nostre costat la figura de l’assistent personal, amb el temps (sobretot si fem una bona elecció) ens adonarem dels nombrosos beneficis que aquesta figura ens aporta. Als familiars els hi diria que amb l’autodeterminació i la vida independent tots ens alliberem. A les persones amb diversitat funcional els dóna la possibilitat de viure de manera més autònoma noves experiències i facilita el pas d’estar a càrrec dels familiars a una vida més autònoma, on la persona i les seves necessitats i preferències són el centre.
