El 13 de març del 2020, el govern espanyol va decretar l’estat d’alarma per tal de fer front a la situació d’emergència sanitària provocada pel coronavirus COVID-19. A partir d’aquesta data va canviar la vida de moltes persones, tal i com la coneixíem fins aquell moment.

La pandèmia ha originat no només una crisi sanitària, sinó també una crisi econòmica i social, que ha colpejat més durament a les persones en situació de vulnerabilitat social, amb un confinament amb pitjors condicions, pèrdua de feina i greus dificultats econòmiques per cobrir les necessitats bàsiques. Les persones migrades i refugiades són uns dels col·lectius que més està rebent les conseqüències d’aquesta crisi i especialment les que es troben sense permís de residència, al no poder accedir a cap de les prestacions aprovades per l’Estat Espanyol per pal·liar els efectes de la crisi i no poder continuar mantenint feines en l’economia submergida, que tot i ser precàries, eren la única font d’ingressos i de supervivència per moltes persones.

Els tràmits administratius que han de realitzar les persones estrangeres per tal de poder residir i treballar al territori han estat totalment condicionats per la situació sanitària originada pel Covid-19, agreujant les dificultats ja existents provocades per la normativa d’estrangeria vigent que impedeix que un gran nombre de persones no puguin acreditar els requisits mínims per accedir i/o mantenir la situació de residència legal.

Tràmits telemàtics

A partir del 13 de març amb el decret de l’estat d’alarma, totes les Administracions van haver d’aturar l’atenció presencial i els tràmits només podien ser presentats per via telemàtica, excloent una part important de la població que no disposa dels coneixements ni mitjans necessaris per poder realitzar-los. Un any després, molts dels tràmits que han de realitzar les persones migrades i refugiades continuen havent de realitzar-se de manera telemàtica.

El tancament d’una gran part de serveis públics durant molts mesos sense possibilitat d’atenció presencial ni amb cita prèvia i les dificultats per accedir a aquests serveis per mitjans telemàtics, els quals no sempre han funcionat correctament, ha deixat en una situació d’indefensió i inseguretat jurídica als ciutadans/es, vulnerant el seus drets a l’accés de determinats serveis.

Retards en expedir documents

Per altra banda, s’ha donat un retard que encara es manté en l’expedició de documents per part d’administracions, ambaixades dels països d’origen… que originen el consegüent endarreriment en la realització dels tràmits d’estrangeria i asil.

A nivell laboral, els processos d’ERTO i acomiadaments o finalitzacions de feines, en casos de persones que treballen sense contracte, ha implicat no només la impossibilitat de poder subsistir amb els seus mitjans econòmics sinó també dificultar algunes renovacions de permisos i no poder acreditar els requisits exigits per determinats tràmits d’estrangeria (arrelaments socials, reagrupaments familiars…)

Empitjorament de la salut mental i emocional

Cal destacar també que una de les conseqüències més importants que es pot constatar un any després de l’esclat de la pandèmia i que malauradament continuarà durant aquest any 2021 és l’empitjorament de la salut emocional i mental de la població. La por al contagi, el confinament, l’aïllament social, la pèrdua d’altres persones, els processos de dol… especialment en els col·lectius més vulnerables, sense familiars i amics propers i en els/les professionals que han treballat i continuen treballant en primera línia han desencadenat patologies com ansietat, depressió, insomni i altres que afecten i afectaran durant molt de temps en la salut mental. Durant l’any 2021, la vacunació reduirà considerablement els danys físics provocats pel Covid-19 però no així els problemes de salut mental i les seqüeles emocionals que trigaran molt més temps en poder-se tractar i superar.

Solidaritat

Per últim, cal recordar que la pandèmia també ha originat una gran onada de solidaritat i la creació de xarxes veïnals i ciutadanes que s’han organitzat per poder donar suport a les persones amb menys recursos i en situació de més exclusió social.

L’equip de l’SCAI
Foto portada: Rambla de Barcelona. Autor: Bru Aguiló (cedida)