Sergi Asensio
Director de l’Associació Juvenil Esquitx
La nostra societat és molt complexa, amb problemàtiques socials cada cop més evidents, que esquerden la cohesió social i generen cada dia més desigualtats. L’escenari de la infància a Catalunya és desolador, sent campions en pobresa infantil, situant-nos als primers llocs de la llista, només per sobre de països com Romania. Uns indicadors de fracàs, segregació i abandonament escolar molt alarmants. Si continuem generant una societat amb més desigualtats socials, acabarem fragmentant les nostres ciutats i pobles. Som una ciutadania passiva que no reacciona davant la realitat de la pobresa i amb una tendència creixent a criminalitzar-la.
Malgrat tot, sóc de Sabadell. Molts sabadellencs no oblidem els nostres orígens ni d’on venim. La nostra història, les nostres arrels, són un exemple per argumentar que, malgrat les adversitats, és possible canviar la realitat i ser agents transformadors de canvi i esperança. Les coses no canvien sempre perquè els qui tenen més poder i diners ho facin, sinó perquè les persones de des baix amb la seva lluita i cohesió ho fan possible.
Recordeu el Sabadell del tèxtil, de les fàbriques plenes de telers, vam ser referents, reconeguts com la segona Manchester. D’aquella ciutat van sorgir molts reptes. Van néixer barris on només hi havia masies com el de Can Rull, o Merinals, un barri construït pel franquisme per acollir la classe obrera que migrava. Barris on l’Esquitx és present.
Sé que aquesta història pot semblar llunyana a la finalitat d’aquest article, però no podria tenir millor inspiració que fer un homenatge als meus pares, les persones que, tot i haver conegut la pobresa i haver viscut un procés migratori per raons econòmiques, a més d’enfrontar-se a certa segregació entre la classe obrera migrant i la burgesia catalana i la pròpia classe treballadora catalana, van brindar als seus fills noves oportunitats. Van transformar aquell entorn de pobresa en una oportunitat per aconseguir millorar el seu futur i el dels seus fills.
Estic convençut de la frase que ens va ensenyar Eduardo Galeano: “Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, pot canviar el món”. Crec en això i estic convençut que els gestos petits poden fer possible l’impossible. L’organització de la classe obrera, la lluita veïnal, va fer possible moltes fites per aconseguir drets socials i millores.
En aquest homenatge que he volgut fer a l’origen de tants sabadellencs, dels quals m’identifico, vull inspirar a ser de nou referents en el benestar social de totes les persones que vivim a la nostra ciutat. Proposo, des de la comunitat i la xarxa, teixir un entramat complex i senzill, capaç d’organitzar la gent, la comunitat, les entitats i les institucions per treballar pel bé comú. Superar les dificultats i aconseguir teixir una xarxa que sigui capaç de donar suport, establir una estratègia per cohesionar el nostre barri, millorar la convivència i el benestar. Establir un marc per prevenir el deteriorament de la salut mental, protegir la infància i generar igualtat d’oportunitats i èxit escolar tant per als infants com per als joves, i també per a la cura dels professionals que treballen amb persones en situació de vulnerabilitat.
Teixim comunitat al servei de les persones. Treballem teixint aquest entramat per tal de trobar estratègies per donar resposta a les necessitats complexes i difícils. Localitzant persones capaces de liderar, però, sobretot, promovent un lideratge compartit que fugi de l’egocentrisme i que es posi al servei de la comunitat. Res progressa ni millora si les classes més populars són silenciades. L’apoderament de la comunitat és clau per aconseguir l’impossible.
Des de l’Esquitx estem convençudes que necessitem teixir comunitat; l’èxit educatiu dels nostres infants necessita tot un entramat comunitari, com diu el proverbi africà, “Cal tota una tribu per educar un infant”. Cal construir una ciutadania més solidària, amb valors humans que ens ajudin a construir un nou paradigma. Sensibles a les desigualtats i empàtics amb els que, malauradament, no tenen les mateixes oportunitats.
Sabadell ha de ser aquest referent que necessita el món, la ciutat que encén un llumí valent.
