En la secció d’avui de El Racó de Vàlua, publiquem un article d’opinió de Joan Saborido, membre de la Junta Directiva de Càritas Sabadell.
La Recepció de Càritas és un termòmetre del que està passant a la nostra societat pel que fa a l’àmbit de la pobresa i la marginació social i econòmica. Ens arriben persones de tota mena, molt sovint atribolades per la seva situació, conscients que Càritas acostuma a ser la darrera porta on poden anar a trucar.
Nosaltres intentem acollir tothom, sense distinció de raça, creença o condició social. Amb “papers” o sense. Ni de bon tros tenim recursos per solucionar tots els problemes, però sí que podem oferir sempre un espai d’empatia on la persona pugui d’alguna manera tornar a guanyar una mica de la seva autoestima i confiança perdudes. Un cop analitzat el problema podem orientar i ajudar materialment a obrir un camí per on la persona pugui tornar a encarrilar la seva vida.
A la nostra porta truca gent de tota mena, però les persones migrades lògicament en són un col·lectiu molt significatiu, sobretot aquells que acaben d’arribar i que estan absolutament desorientats i sovint sense cap mena de recurs econòmic. Així doncs, hem estat testimonis de les diverses fases de la immigració que arriba al nostre país: la magrebina, sempre present; la subsahariana, que va ser molt nombrosa fa alguns anys i ara ho és molt menys, la de l’Europa de l’Est, amb bon nivell formatiu i que ràpidament troba el seu camí d’integració; l’asiàtica, que veiem al carrer però que rarament truca a la nostra porta, i finalment, la llatinoamericana, que presenta una àmplia diversitat de característiques.
Nous perfils i nous motius
Fa anys que acollim persones migrades d’Amèrica Llatina, des del Carib fins a l’Argentina, gairebé de tot arreu. Fa temps aquesta immigració arribava clarament per motius econòmics i presentava un baix nivell formatiu. Ara però ens trobem amb persones amb estudis que fugen dels seus països degut a la situació política, amb Veneçuela i Hondures al capdavant.
La nostra missió és sempre la d’escoltar, empatitzar, acollir… i traçar camins per tal de que cadascú pugui posar en valor les seves habilitats –que tothom en té- i per tant, trobar un lloc estable dins la nostra societat i poder tenir la vida digna a que tots tenim dret.
Les col·laboracions i ajudes que permanentment rebem de la nostra societat: voluntariat, famílies, empreses, comerços i institucions públiques i privades ens permeten obrir la porta cada matí i oferir solucions a aquells que no troben sortida als seus problemes de pobresa i marginació.
